La Vall d'Hebron

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Els mistos, escultura de Claes Oldenburg i Coosje van Bruggen instal·lada al barri dels Jocs Olímpics

La Vall d'Hebron és un barri del districte d'Horta-Guinardó de la ciutat de Barcelona. Es troba al cantó mar de la Ronda de Dalt i el passeig de la Vall d'Hebron i es va desenvolupar a partir del Pla Comarcal de 1953 amb la construcció de polígons de blocs d'habitatges.

Amb els Jocs Olímpics de Barcelona de 1992 es va reordenar la zona i es va ampliar l'àmbit del polígon i s'hi van destinar alguns equipaments esportius. També s'hi pot trobar el parc de la Vall d'Hebron.

Al nord del barri, creuant la Ronda de Dalt es troba el barri de Montbau on hi ha l'Hospital Universitari de la Vall d'Hebron, un dels més importants de Catalunya.

Història[modifica | modifica el codi]

Façana principal de can Travi Nou

El barri actual de la Vall d'Hebron té el seu origen en la construcció del polígon de vivendes Parc de la Vall d'Hebron el 1968. Aquest polígon de vivendes es va construir en terres de les antigues finques de can Travi Vell i can Travi Nou, can Marcet (salesians), can Brasó i can Rossell, que era territori de l'antic municipi d'Horta.[1]

Aquest barri modern integra elements antics com Martí-Codolar, can Travi Nou i can Travi Vell i elements moderns com el Pavelló de la República o els diversos equipaments esportius i jardins i zones verdes en harmonia amb els blocs de pisos. En ocasió dels Jocs Olímpics de 1992 es va ampliar el polígon amb un gran sector destinat a equipaments esportius i a nous habitatges.[1]

Cultura i art[modifica | modifica el codi]

Pavelló de la República[modifica | modifica el codi]

Reconstrucció a Barcelona

Al barri de la Vall d'Hebron es troba la rèplica fidel de l'emblemàtic Pavelló de la República de l'Exposició Internacional de París de 1937. L'original fou obra dels arquitectes Josep Lluís Sert i Luis Lacasa, mentres que la rèplica va ser completada el 1992, amb motiu dels Jocs Olímpics, per l'estudi d'arquitectura Espinet/Ubach, de Barcelona, amb reformes el 2006. Al pavelló original hi van ser exposades obres importants de l'avantguarda d'aquell temps, com ara el mural de Miró El segador, que va desaparèixer en acabar l'exposició,[2] el Guernica de Picasso, l'escultura Font de mercuri, dedicada a Almadén, d'Alexander Calder (avui a la Fundació Miró de Barcelona), l'escultura de la Montserrat de Juli González, l'escultura El pueblo español tiene un camino que conduce a una estrella (El poble espanyol té un camí que condueix a un estel), d'Alberto Sánchez Pérez, etc. A l'edifici actual hi ha una rèplica fotogràfica del Gernika de mida original.[3][4][5]

Avui en dia aquest edifici allotja la Biblioteca del Pavelló de la República (UB), que posseeix un dels fons més importants a nivell mundial sobre la Segona República, Guerra Civil, el Franquisme, la Retirada/l'Exili i la Transició a Espanya, i en particular a Catalunya. També allotja el Centre d'Estudis Històrics Internacionals.[3] Altres fons de la biblioteca inclouen un fons important sobre sovietisme i sobre història política internacional del segle XX, especialment en relació a la Segona Guerra Mundial, i també la col·lecció procedent de l'antiga Casa d'Amèrica de Barcelona (avui la Casa Amèrica Catalunya), que és "un referent ineludible per a qualsevol estudi sobre economia i relacions econòmiques entre Espanya i Amèrica des de finals del segle XIX fins a la primera meitat del segle XX".[6]

La zona també va ser amenitzada amb algunes escultures amb ocasió dels Jocs Olímpics del 1992, com ara l'escultura d'art pop Els mistos, de l'escultor estatsunidenc d'origen suec Claes Oldeburg i l'escultora estatsunidenca d'origen neerlandesa Coosje van Bruggen.

Fonts[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Presentació - Vall d'Hebron i Sant Genís dels Agudells». Rutes històriques pel Districte d'Horta-Guinardó. [Consulta: 24 de març de 2013].
  2. "Joan Miró i el 60è aniversari de la Declaració dels Drets Humans", Mariano Arranz i Muñoz, A l'ombra de l'atzavara, 4 de desembre del 2008.
  3. 3,0 3,1 84/cat. "El Pavelló de la República torna a brillar", text de Martí Benach, fotos de Dani Codina, Memòria històrica, Número 69, primavera/estiu del 2007, p. 84-88.
  4. Edifici del Pavelló de la República, a la pagina del Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació - CRAI, de la Universitat de Barcelona.
  5. Barcelona Turisme: Horta i Guinardó
  6. Biblioteca del Pavelló de la República, a la pagina del Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació - CRAI, de la Universitat de Barcelona.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Vall d'Hebron Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 41° 25′ 44.12″ N, 2° 8′ 37.65″ E / 41.4289222°N,2.1437917°E / 41.4289222; 2.1437917