La Vall d'Uixó

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
la Vall d'Uixó
Bandera de la Vall d'Uixó Escut de la Vall d'Uixó
(En detall) (En detall)
Localització

Localització de la Vall d'Uixó respecte del País Valencià Localització de la Vall d'Uixó respecte de la Plana Baixa


Municipi de la Plana Baixa
Ajuntament de la Vall d'Uixó
Ajuntament de la Vall d'Uixó
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de Castelló
Plana Baixa
Nules
Gentilici Valler, vallera
Predom. ling. Valencià
Pressupost 24.200.996,72
Superfície 67,08 km²
Altitud 118 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
32.202 hab.
480,05 hab/km²
Coordenades 39° 49′ 27″ N, 0° 13′ 42″ O / 39.82417°N,0.22833°O / 39.82417; -0.22833Coord.: 39° 49′ 27″ N, 0° 13′ 42″ O / 39.82417°N,0.22833°O / 39.82417; -0.22833
Distàncies 56 km de València
25 km de Castelló de la Plana
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
11 PP, 7 PSPV i 3 EUPV
Óscar Clavell López (PP) (2011)
Codi postal 12600
Codi territorial 12126
Festes majors Sant Vicent Ferrer, abril
Sagrada Família i Santíssim Crist (oct)
Falles de Sant Josep, març
Dies de mercat Divendres
Fira tradicional Abril
Agermanament França Valence d'Agen (França)

Mèxic Juchitán de Zaragoza (Mèxic)
Western Sahara Hagunia (RASD)

Web

La Vall d'Uixó, també coneguda com a Vall-Llarga, Vall del Duc o, rònegament, la Vall, és un municipi del País Valencià localitzat a la comarca de la Plana Baixa, ubicada als estreps de la Serra d'Espadà. Compta amb 32.864 habitants[2] sent així la quarta ciutat més gran de la província després de Castelló de la Plana, Vila-real i Borriana.

Geografia[modifica | modifica el codi]

La Vall d'Uixó és al sud de la província de Castelló, a 25 km de Castelló de la Plana i a 45 km de València. És a 8 kilòmetres de la Mar Mediterrània, enmig d'una vall als estreps de la Serra d'Espadà i a 118 metres sobre el nivell del mar, el que la fa gaudir d'unes condicions climàtiques típiques d'aquesta costa amb hiverns suaus i estius calorosos.

La Vall està envoltada de les muntanyes: Penya Migdia (550 m), Penya-Creuc (326 m), Rodeno (538 m), Pinyal (309 m), Font de Cabres (637 m), La Pitera (645 m), Penyalba (648 m), Pipa (591 m), El Frontó (621 m), Sants de la Pedra (585 m), El Castell (492 m), Sumet (450 m), La Balona (456 m), Penya Garrut (412 m) i Alt de Cerverola (492 m).

Localitats limítrofes[modifica | modifica el codi]

La Vall d'Uixó és rodejada pels pobles d'Almenara, Artana, Fondeguilla, la Llosa de la Plana, Moncofa, Nules i Xilxes; i pel sud toca també amb el terme municipal de Sagunt, ja en la província de València.

Història[modifica | modifica el codi]

La seua història es remunta a la dominació romana, com ho demostren làpides i canals d'aquesta època. Durant la dominació musulmana s'assentaren, en aquesta vall, diferents tribus àrabs, procedents del nord d'Àfrica, com ara els Zenete (actualment els Berbers de Mauritània) i els Bautasy. Tanmateix s'hi crearen gran nombre de poblats. Les tropes de Jaume I ocuparen la vall el 1238, a la qual cosa va seguir una rebel·lió dels musulmans, assolint amb això una carta de població[3] que respectava la religió, els usos i els costums islàmics. La vall passà, en part, a l'infant Jaume d'Aragó i la resta a jurisdicció directa de la Corona.

El 3 de desembre de 1420, al setge de Bonifazio, el rei Alfons el Magnànim concedeix a Jordi de Sant Jordi l'alcaldia de la Vall d'Uixó i en aquesta avinentesa és anomenat per primera vegada "cavaller".[4]

Va pertànyer posteriorment a successius senyorius fins a arribar als ducs de Sogorb que perderen el domini sobre aquest amb l'abolició dels senyorius per les Corts de Cadis el 1812.

En el segle XVII s'hi formaren dos nuclis de població. El primer format per l'Alcúdia, Benigafull, Zenete i el segon per Benizahat i Zeneja. Rere l'expulsió morisca es produí una despoblació de la vall, que obligaria a realitzar una repoblació del mateix amb gents procedents del Maestrat de Montesa. Durant la guerra de Successió es va inclinar pel partit filipista, per la qual cosa rebria alguns privilegis. Fou escenari d'enfrontaments bèl·lics durant les guerres carlines. El progressiu augment dels dos municipis (ambdós comptaven amb parròquia pròpia) va fer que acabaren unint-se al llarg del segle XIX, per a assolir el 1926 el títol de ciutat.

Hi destaquen les coves de Sant Josep, riu soterrani navegable, que s'ha convertit en un important focus d'atracció turística. S'hi conserva l'aqüeducte romà, a l'interior de l'urbs, reformat pels àrabs. També cal destacar-hi l'església arxiprestal de l'Assumpció -segle XVIII-, de grans proporcions, impressionant portalada barroca. La seua indústria més important és la del calcer, que a partir del 1920 potencià la família Segarra. Quant a la seua demografia, romangué pràcticament deshabitat rere l'expulsió dels moriscos, no recuperant-se la seua població fins al segle XVIII (1.895 habitants (vallers) el 1715). A partir d'aquesta data, mantindria un progressiu creixement fins a l'actualitat, molt major durant el franquisme a causa de la immigració: 5.400 habitants el 1974 i 29.095 en 1994 El seu terme és de 68,2 km².

L'any 2011 la ciutat va celebrar el centèsim aniversari de la creació del seu himne a la plaça del Centre. La seua lletra és la següent:

En un pla rodejat de muntanyes,
una vila en la falda s'estén:
és la Vall, nostra pàtria beneita,
d'Espadà en la serra, al començ.
Té per porta la mar llevantina,
per defensa, l'abrupte murall,
per riquesa, els fruits de la terra
i per timbre, sa amor a les arts.
Isquen notes d'un cant a la vila
que s'aixequen del cor falaguer;
des del mar fins al mont creuen l'àmbit
i giren i juguen portades pel vent,
confonent-se en total harmonia
i fent un sol prec
que l'espai infinit atravesse,
anant fins a Déu.
Visca Vall d'Uixó!
S'oïsca tot arreu!
Visca, visca tot arreu!"

Política i administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983

Pedro Navarro Lereu
Vicente Zaragoza Michavila

PCE
1983 - 1987 Vicente Zaragoza Michavila PCE
1987 - 1991 Vicente Zaragoza Michavila PTE-UC
1991 - 1995 Ernest Fenollosa i Ten PSPV
1995 - 1999 Vicent Aparici Moya PP
1999 - 2003 Vicent Aparici Moya PP
2003 - 2007 Josep Tur i Rubio PSPV
2007 - 2011 Isabel Bonig i Trigueros PP
Des del 2011

Isabel Bonig i Trigueros (durant 10 dies)
Óscar Clavell López

PP

Darreres eleccions municipals[modifica | modifica el codi]

En les eleccions municipals de 2011, el PP va obtenir 11 regidors, el PSPV-PSOE 7 i EUPV 3. Compromís (BLOC) no va obtenir representació. Actualment l'alcalde és Óscar Clavell López, del Partit Popular de la Comunitat Valenciana.[5]

Resultats electorals de La Vall d'Uixó, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Partit Popular Isabel Bonig i Trigueros 8.588 11 50,20
Partit Socialista del País Valencià Antonia García Valls 5.338 7 31,20
Esquerra Unida del País Valencià Francisco Porcar 2.251 3 13,16
Bloc Nacionalista Valencià-Coalició Compromís 751 - 4,39
Coalició Valenciana 180 - 1,05
En blanc 362 - 2,1
Total 17.470 21

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 2011
28.407 28.314 29.095 28.283 28.823 29.152 29.871 30.610 31.065 31.553 32.865

Monuments[modifica | modifica el codi]

Monuments Naturals[modifica | modifica el codi]

Monuments civils[modifica | modifica el codi]

Església del Sant Àngel
  • Torre de Benissahat (carrer Nostra Senyora de l'Assumpció). És l'única torre existent en l'actualitat, en l'interior del nucli urbà. Va ser construïda en època medieval, segurament islàmica.
  • Necròpolis romanovisigòtica (barri de la Unió). És una necròpolis recentment excavada. Es van trobar vuit fosses amb les restes de 66 individus, pertanyents als segles VI i VII dC.
  • Ciutat Ibèrica de la Punta d'Orley (a la partida la Punta). Són les restes d'una ciutat, la denominació antiga del qual no ha pogut ser identificada. Va ser excavada en part. Restes de dos grans edificis públics de pedra tallada i de quatre files de muralles pertanyents a diverses èpoques.
  • Conjunt d'Aqüeductes de Sant Josep i l'Alcúdia (a la carretera de Sant Josep, al final del nucli urbà). L'aqüeducte de Sant Josep va ser construït en època romana i utilitzat fins a mitjan segle XX. Va patir diverses reparacions en època medieval. Es troba complet des del seu origen, en la Font de Sant Josep, encara que emmascarat en part per construccions modernes. Junt amb ell, un altre aqüeducte d'època medieval, forma un conjunt hídric que mou dos molins contigus.

Monuments religiosos[modifica | modifica el codi]

  • Església de la Mare de Déu de l'Assumpció (plaça de la Mare de Déu de l'Assumpció).
  • Ermita del Sant Crist del Calvari, del segle XVIII (en el barri Carbonaire). Ermita amb taulellets de l'Alcora d'eixa època, en la seua façana.
  • Ermita de Sant Vicent Ferrer, del segle XVII (plaça Sant Vicent). Construïda segurament sobre una antiga mesquita musulmana.
  • Ermita de Sant Antoni, finals del segle XVII (en la partida de Sant Antoni). Anualment rep una romeria el dia de la festa del sant.
  • Ermita de la Mare de Déu del Rosari (barri del Roser, en la part central d'un dels nuclis històrics). És una de les ermites més antigues de la ciutat. Restaurada recentment.
  • Església del Sant Àngel (plaça del Sant Àngel Custodi).
  • Ermita de La Sagrada Família, del segle XVIII (paratge de Sant Josep). Al seu costat hi havia un ermitori, hui convertit en un centre d'informació i exposicions.

Entitats[modifica | modifica el codi]

El Centre d'Estudis Vallers és una entitat cultural que depén de l'Ajuntament.[6] Publica la revista Aigualit,[7] en la que destaca un especial dedicat a la Guerra Civil Espanyola.[8] A la col·lecció Fets i gent, Lleonard Mingarro. Un temps, una terra, un home...[9] i a la col·lecció Investiga, Quan les parets parlen. Aproximació a l'estudi del corpus d'escriptures exposades a la Vall d'Uixó.[10]

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Vall d'Uixó Modifica l'enllaç a Wikidata