La Vall de Boí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
la Vall de Boí
Bandera de la Vall de Boí Escut de la Vall de Boí
(En detall) (En detall)
Localització

La Vall de Boí situat respecte Catalunya
La Vall de Boí situat respecte Catalunya

Localització de la Vall de Boí respecte de l'Alta Ribagorça


Municipi de l'Alta Ribagorça
Campanar de Sant Joan de Boí
Campanar de Sant Joan de Boí
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
• Partit judicial
• Bisbat
Espanya
Catalunya
Lleida
Alt Pirineu i Aran
Alta Ribagorça
Tremp
Urgell
Gentilici Segons el poble
Superfície 219,49 km²
Altitud 1.111 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
1.023 hab.
4,66 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 319400 4708450Coord.: 42° 30′ 26″ N, 0° 48′ 6″ E / 42.50722°N,0.80167°E / 42.50722; 0.80167
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

10
Joan Perelada Ramon (IPVB-PM)
Codi postal 25528
Codi territorial 250432

La Vall de Boí és un municipi de la comarca de l'Alta Ribagorça el centre del qual és la vall de Boí, que dóna nom al municipi. És un conjunt de valls i serralades de la part nord-oriental de la comarca, de la qual n'és el municipi més extens, entre la Vall de Barravés i la Vall Fosca.

El cap del municipi és Barruera, que li havia donat nom fins al 1996. Inclou l'entitat municipal descentralitzada de Durro i Saraís, procedent de l'antic municipi, ara integrat en el de la Vall de Boí, de Durro.

L'actual terme de la Vall de Boí era, fins al 1965, dos municipis diferenciats: el de Barruera i el de Durro. Ara bé, anteriorment, sobretot en l'etapa 1812 - 1847, pràcticament tots els pobles de la vall tenien el seu ajuntament propi, al qual hagueren de renunciar i ajuntar-se formant unitats municipals superiors en no arribar cap d'ells al mínim de 30 veïns (caps de casa) necessaris segons la Llei municipal del 1845.

Termes municipals limítrofs:

Naut Aran
(Vall d'Aran)
Espot (Pallars Sobirà)
Vilaller Brosen windrose-fr.svg La Torre de Cabdella
(Pallars Jussà)
Sarroca de Bellera
(Pallars Jussà)
El Pont de Suert

Etimologia[modifica | modifica el codi]

És un topònim ja plenament romànic, i de caràcter descriptiu. Es tracta de la vall dominada, o controlada, des del castell de Boí. Està documentat al segle xi com vall de buin i valle bovino. Podria provenir del llatí fovins, «clot»; del cèltic butina, «fita»; o directament de bovinum, «vall dels bous».[2] Josep Pla en dóna una altra etimologia: «El nom de la vall no ve pas, segons sembla, de boví, com s'arribà a creure, sinó de bullir, i així les aigües bullents foren les qui hi posaren el nom.»[3]

Geografia[modifica | modifica el codi]

Format pels dos antics municipis de Barruera i Durro, la descripció geogràfica del terme actual es troba repartit en els articles dedicats a aquests dos antics termes.

Malgrat que procedeixi de dos municipis antigament administrativament separats, el terme de la Vall de Boí és molt homogeni, ja que acull la Vall de Boí, que li dóna nom, a l'entorn de la vall mitjana i alta de la Noguera de Tor, i de totes les seves valls subsidiàries.

De la vall de la Noguera de Tor, només en queda exclosa la vall baixa, que pertanyia a l'antic terme de Llesp, actualment integrat en el del Pont de Suert.

Entitats de població[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants
Barruera 231
Boí 225
Caldes de Boí 6
Cardet 9
Cóll 32
Durro 97
Erill la Vall 95
Pla de l'Ermita 100
Saraís 9
Taüll 272
Dades: 2011. Font: Idescat
Pobles del terme de la Vall de Boí
Barruera Boí Les Cabanasses
El poble de Barruera El poble de Boí La masia de les Cabanasses
La caseria i santuari de Caldes de Boí El poble de Cardet El poble de Cóll
La caseria i santuari de Caldes de Boí El poble de Cardet El poble de Cóll
Durro Erill la Vall Pla de l'Ermita (Falta una imatge) Taüll
El poble de Durro El poble d'Erill la Vall La urbanització del Pla de l'Ermita El poble de Saraís El poble de Taüll

Història[modifica | modifica el codi]

L'alcalde és des del 1995, Joan Perelada Ramon, actualment, i des de l'any 2003, de CiU, però entre el 1995 i el 1999 independent, i del 1999 al 2003 d'UDC. A les següents eleccions del 27 de maig de 2007 tornà a guanyar, amb el 60% dels vots, però aquest cop per una candidatura amb el suport del PSC.

L'any 2000, la UNESCO va declarar Patrimoni de la Humanitat el conjunt d'esglésies romàniques de la vall.

Composició de l'Ajuntament[modifica | modifica el codi]

Emblema de l'ajuntament de la Vall de Boí

Alcaldes[modifica | modifica el codi]

  • Antoni Palacín i Farrero (29.4.1979 - 7.5.1983)
  • Francesc Jordana i Farrero (23.5.1983 - 9.6.1987)
  • Carles Muñoz i Noray (30.6.1987 - 25.5.1991)
  • Andreu Fantova i Farré (15.6.1991 - 27.5.1995)
  • Joan Perelada i Ramon (17.6.1995 - )

Regidors[modifica | modifica el codi]

Des de les primeres eleccions municipals democràtiques, el 1979, l'Ajuntament del Pont de Suert ha tingut els regidors següents: Ramon Aixelà Vila, Josep Maria Badia Duat, Daniel Badia Lloan, Rubèn Bardají Cazorla, José Bardají Guillén, Francisco Javier Bisén Noray, Josep Bringué Riba, Gerard Castellarnau Plaza, Josep Espot Durano, Andreu Fantova i Farré, Carlos Fantova Palacín, Maria Carme Farré Jordana, Laura Farrero Garcia, Josep Lluís Farrero Moyes, Ramon Feixa Aguilar, Sergio Fondevila Delgado, Juan Fondevila Rucheral, Sebastià Gallart Solà, Esther Isús i Font, Francesc Jordana Farrero, Enric Llovet Borrell, Manel Marsol Fierro, Josep Antoni Mentuy Freixa, Carles Muñoz Noray, Josep Orteu Riba, Antonio Palacín Farrero, Josep Maria Peguera Guardeño, Rosa Peguera Guardeño, Josep Peguera Joaniquet, Joan Perelada i Ramon, Josep Tomàs Peremartí Borrell, Lluís Pifarré Vidal, Teresa Pujol Batlles, Meritxell Ramon Bisèn, Juan Ramón Bohil, Román Señís García, José Señís Sonali, Aurora Subirà Torrelles, Juan Turmo Badia, José Turmo Pifarré i Manel Visén Joaniquet.

Legislatura 2011 - 2015[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals de La Vall de Boí, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
IpVB-PM Joan Perelada Ramon 286 5 51,91
BplVdB Carlos Fantova Palacín 129 2 23,41
CiU Josep Lluís Farrero Moyes 123 2 22,32
Total 563 9
  • Joan Perelada Ramon (IpVB-PM), alcalde. Representant del municipi en el Consell Comarcal
  • Esther Isús Font (IpVB-PM), regidora. Representant del municipi en el Consell Comarcal
  • Aurora Subirà Torrelles (IpVB-PM), regidora
  • Rubèn Bardají Cazorla (IpVB-PM), regidor
  • Manel Marsol Fierro (IpVB-PM), regidor. Representant del municipi en el Consell Comarcal
  • Carlos Fantova Palacín (BplVdB), regidor. Representant del municipi en el Consell Comarcal
  • Meritxell Ramon Bisèn (BplVdB), regidora
  • Josep Lluís Farrero Moyes (CiU), regidor. Representant del municipi en el Consell Comarcal
  • Rosa Peguera Guardeño (CiU), regidora. Representant del municipi en el Consell Comarcal.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
130 135 162 635 739 1.587 1.592 1.497 1.202 1.305
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.318 1.074 960 1.059 963 716 526 566 647 749
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
757 793 870 910 1.007 1.079 1.080 - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El 1787 incorpora Erill la Vall; el 1857, Boí, Cardet, Cóll, Saraís i Taüll; i el 1965, Durro. Les dades estan homogeneïtzades amb la suma dels antics municipis.

Municipis agermanats[modifica | modifica el codi]

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Maqueta a Catalunya en Miniatura de les esglésies de la Vall de Boí
Església de Santa Maria de Taüll

Tot el romànic del municipi ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Per tant, cada poble i cada església té els seus llocs específics. Podeu veure'n el llistat a l'article de cadascun dels dos antics municipis.

Històric[modifica | modifica el codi]

Paisatgístic[modifica | modifica el codi]

Activitat econòmica[modifica | modifica el codi]

L'activitat econòmica tradicional estava basada en la ramaderia i la silvicultura, però en els darrers vint-i-cinc anys és el turisme el que ha esdevingut no tan sols la principal activitat econòmica de la vall, sinó fins i tot el seu principal agent transformador.

El 38% del terme municipal són boscos, explotats per l'estat la major part (unes 6.000 hectàrees), i per particulars la resta. S'hi produeixen en total uns 960 m³ l'any, de tota manera encara insuficients per al consum local. En la resta d'activitats agrícoles, hi ha poc regadiu, per a ús local i prou, i unes extensions petites, però significatives en altres productes: 50 ha. de farratge, 10 de patates, 10 més de llegums, tot al secà. La majoria es conrea en règim de propietat, però un 10% ho és per lloguer.

La ramaderia era un altre sector important, però també en franc descens. Als anys vuitanta, del segle XX, hi havia uns 14.300 caps d'ovins i uns 1.500 de boví, però actualment estan en plena recessió. També hi havia presència de cavalls i eugues, que també ha disminuït molt darrerament.

Una mica d'indústria és present al terme: una planta embotelladora, algunes empreses dedicades a la construcció, serradora, fusteries i pastisseries; però l'activitat industrial més rellevant és la hidroelèctrica, amb presència de diverses centrals: la de Boí, acabada el 1956, que produeix 16.000 kW, la de Caldes de Boí i Pantà de Cavallers, del 1958 (central subterrània situada a la Farga), que en produeix 32.640. Encara n'hi havia una altra de projectada, la de Travessani, que ara per ara encara no s'ha construït. El projecte preveia que produís 88.000 kW.

Ara bé, actualment l'activitat que passa per damunt de les altres és la derivada del turisme, amplament desenvolupada com es pot veure a l'apartat de Serveis turístics.

Serveis turístics[modifica | modifica el codi]

Durant la tardor de 2011 es va celebrar una exposició sobre la Vall de Boí al Palau Robert de Barcelona.

En primer lloc, cal esmentar els serveis de cara al turisme derivats de la declaració de les esglésies romàniques de la Vall de Boí per la UNESCO. Arran d'aquesta declaració, s'ha construït un Centre d'interpretació del romànic a Erill la Vall, que ofereix una visita amb modalitat de lliure i guiada a la totalitat de les esglésies incloses en el catàleg. És una de les visites més recomanables del municipi i de la comarca.[4]

L'oferta turística en el municipi de la Vall de Boí és ampla i variada. A més, es desdobla en campanya d'hivern, enfocada de cara a l'esquí, i d'estiu, enfocada de cara a la muntanya i al turisme familiar de vacances.

La llista d'establiments d'allotjament és ampla:[5]

Hotels i pensions:

  • Barruera: Hotel Farré d'Avall, Pensió Noray
  • Boí: Hotel Pey, Pensió Fondevila, Pensió Pascual
  • Caldes de Boí: Hotel Caldes, Hotel Manantial
  • Cóll: Casa Peiró
  • Erill la Vall: Hostal la Plaça, Pensió l'Aüt, Pensió Pernalle
  • Pla de l'Ermita: Hotel Boí Taüll Resort, Hotel Petit Muntanyó, Hotel Romànic, Hotel Taüll, Pensió el Bouquet, Residencial la Solana
  • Taüll: Hostal rural Santa Maria, Hotel rural el Xalet de Taüll, Hotel el Rantiner, La Bordeta, Pensió la Coma, Pensió Montiberri, Pensió Sant Climent.

Pel que fa a residències de turisme rural, espoden trobar:

  • Barruera: Casa Carlà, Casa Casanova, Casa Coll, Casa Comella, Casa Joan, Casa l'Hortal, Casa Milagros, Casa Pubill
  • Boí: Casa Escuder, Casa Marco, Casa Martí, Casa Tenda
  • Les Cabanasses: Casa Cabanasses
  • Cardet: Casa Ferrer, Casa Torallola I, Casa Torallola II
  • Durro: Casa Garbot, Casa Siscarri, Casa Ponç, Casa Xanet, Casa Xoquín I, Casa Xoquín II
  • Erill la Vall: Casa Antonieta, Casa Ferro, Casa l'Era de Ferro, Casa Pernalle
  • Saraís: Casa Arnalló
  • Taüll: Casa Baró, Casa Casolà, Casa Corral, Casa Moliner, Casa Moneny, Casa Plano Minguero, Casa Valentí, Casa Xep.

Pel que fa a apartaments turístics i aparthotels:

  • Barruera: Alta Muntanya, Apartaments l'Era de Baix
  • Boí: Apartaments la Peguera, Els Arenys,
  • Pla de l'Ermita: Apartaments la Solana, Apartaments Pleta Bona, Aparthotel Augusta, Residencial la Solana
  • Taüll: Apartaments Petic Saüc.

D'albergs i cases de colònies, a Erill la Vall hi ha la Borda Vidal. Pel que fa a campaments juvenils, hi ha el del Parc d'interpretació ambiental de Toirigo, a les portes del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, i de càmpings oberts, un a Barruera (Boneta) i un a Taüll (Taüll).

Cenyint-se a la restauració, a part dels establiments anteriors que també tenen servei de restaurant obert al públic en general, podem trobar:

  • Barruera: Bar cafeteria tapas i Bar musical Espai l'Era, Ferrer d'Avall, La Llebreta,
  • Boí: La Cabana, Ca la Pepa, Pizzeria Casós, La Taverneta
  • Durro: Xoquín
  • Erill la Vall: La Granja
  • Pla de l'Ermita: Asador Sidreria Karpanta, El Residencial, L'Ermitatge, Sant Quirze, Self-service Aramís
  • Taüll: El Caliu, El Fai, Llesqueria l'Empriu, Mallador, Sant Climent, Sedona

A més, cal comptar amb establiments semblants a diversos pobles del voltant, dins del terme del Pont de Suert, sobretot.

Finalment, caldria destacar tot d'establiments dedicats a l'explotació turística de l'esquí i de la muntanya, des de botigues d'esports, a empreses dedicades a l'ensenyament de l'esquí o a la promoció dels esports d'aventura.

Comunicacions[modifica | modifica el codi]

Dues són, oficialment, les carreteres que discorren per l'antic terme de Barruera: la L-500 (N-230/N-260, al Pont de Suert - Caldes de Boí), i la L-501 (L-500, a la Vall de Boí - Taüll). Aquesta darrera surt de la primera a un quilòmetre al nord del trencall d'Erill la Vall i ha estat modernament allargada fins al Pla de l'Ermita.

A través d'aquestes carreteres, Barruera, el cap de municipi, dista 13,7 quilòmetres del Pont de Suert, cap de la comarca, 49,5 de Vielha, 52,5 de la Pobla de Segur, 64,5 de Tremp, cap del partit judicial, 70,8 de Benavarri, 74,7 de Sort i 127 de la Seu d'Urgell, cap del bisbat al qual pertany.

Les distàncies del cap de municipi als pobles que el formaven eren les següents: 5,4 a Boí, 7,5 a Caldes de Boí, 3 a Cardet, 7 a Cóll, 3,5 a Durro, 4 a Erill la Vall, 9,5 al Pla de l'Ermita, 5,2 a Saraís i 8,2 a Taüll.

Pel que fa a transport públic, dues línies relliguen la Vall de Boí amb la resta de Catalunya. Una d'elles és la línia que s'inicia a Taüll i per Barruera i el Pont de Suert, puja cap a Vilaller i Vielha. Un servei al dia en cada direcció, però amb la característica que el de tornada es queda a Barruera, no arriba a Taüll, que és on s'inicia el primer servei.

L'altra és una línia que relliga Caldes de Boí amb el Pont de Suert, recorrent tota la vall de Boí. L'agost del 2009 no estaven disponibles els seus horaris.

Festes i tradicions[modifica | modifica el codi]

Una de les tradicions de més arrel a tota la vall són les falles. Procedent d'una antiga tradició precristiana, de culte al sol, al foc i a les forces de la natura, la forma actual (documentada des de fa més de cent anys) és la baixada de les falles de la muntanya: els joves del poble, però també de no tan joves, baixen corrent des de la muntanya, on han encès la falla: un feix de llenya lligat de tal manera que es pugui portar encès sobre l'espatlla, amb el foc darrere.

Antigament se celebrava per sant Joan, però actualment cada poble ha anat adaptant el calendari de les falles als seus interessos festius particulars. De tota manera, es fan totes entre sant Joan i sant Jaume, a finals de juliol.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. Bofarull i Terrades, Manuel. Origen dels noms geogràfics de Catalunya: Pobles, rius, muntanyes, etc.. Barcelona: Millà, 1991, p.49. ISBN 84-7304-186-0. 
  3. PLA, Josep. Catalunya. Barcelona: Edicions Destino, 1976. (Obra Completa, núm. 30).
  4. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 127. ISBN 84-393-5437-1. 
  5. [enllaç sense format] http://valldeboi.semicinternet.com/ca/index.aspx

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Vall de Boí