La Vila Joiosa

De Viquipèdia


(En detall)	(En detall)

Localització

Municipi de la Marina Baixa

vista del barri de Sant Joan des de la platja

Estat
• CCAA
• Província
• Comarca
• Partit judicial Espanya
Comunitat Valenciana
Província d'Alacant
Marina Baixa
La Vila Joiosa

Gentilici Viler (vilero), vilera

Predom. ling.

Valencià

Superfície 38,5 km²

Altitud 27 m

Població (2007)
• Densitat 30.550 hab.
793,51 hab/km²

Coordenades 38° 30′ 19″ N 0° 13′ 58″ OCoordenades: 38° 30′ 19″ N 0° 13′ 58″ O

Sistema polític
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde: 4
10 PP, 7 PSPV, 2 II, 1 BLOC, 1 EUPV
Gaspar Lloret Valenzuela (PSPV-PSOE)

Codi postal 03570

Festes majors Moros i Cristians
24 de juliol fins el 31 de juliol

Patró/Patrons Santa Marta

Dies de mercat Dijous

Web

http://www.villajoyosa.com

La Vila Joiosa (IPA: [la'vila dʒo'joza]), anomenada normalment La Vila i antigament Alonis (oficialment La Vila Joiosa / Villajoyosa), és un municipi valencià situat en la costa de la província d'Alacant, 32 quilòmetres al nord-est de la ciutat de Alacant. Compta amb 27.983 habitants (cens 2005) i és la capital de la comarca de la Marina Baixa i cap de partida judicial. Popularment és coneguda amb el dit "De la Vila i plores, cabra fotuda".

Taula de continguts

1 Història
2 Geografia
- 2.1 Muntanyes
- 2.2 Platges
3 Economia
4 Demografia
5 Nuclis i partides
6 Festes
7 Política
8 Agermanaments
9 Articles relacionats
10 Enllaços externs

[edita] Història

El seu origen, segons alguns autors, sembla remuntar-se a temps anteriors a la romanització, ja que existeixen fonts arqueològiques del període ibèric que recolzen aquesta teoria. També s'han trobat restes arqueològiques del període romà, com la Torre d'Hèrcules, nom popular que rep un sepulcre de torre romana de l'Alt Imperi, i deixalles d'un pont romà sobre el riu Amadòrio. Una tradició sens fonament pretén que dita torre siga la tomba de Sertori, la qual cosa ve contradita pel tipus de monument, que és d'època imperial i datada possiblement dintre del segle II. Població conquistada pels cristians el 1251, la necessitat d'aquests d'assegurar aquesta zona front el poder d'Al-Azraq, va fer que hi predominaren els assentaments col·lectius, tant de genets com de peons, concedint-se als primers doble extensió de terres que als segons. Amb tot, a penes si comptà amb repobladors, per la qual cosa la seua població va continuar, per molt de temps, sent majoritàriament musulmana. Rere l'aixecament i desfeta del cabdill musulmà Al-Azraq, restà pràcticament despoblada. Amb la revolta dels musulmans castellans del 1264, s'hi produí la intervenció militar de Jaume I, que tingué com a conseqüència l'inici d'una repoblació catalano-aragonesa. El 1300 Bernat de Sarrià va concedir carta pobla -- per tal que hi hagués una localitat íntegrament cristiana ben fortificada en un país gairebé plenament musulmà-- i el 1452 fou elevada a la categoria de vila reial. Durant les Germanies (1521), encara que primerament va prendre partit pels agermanats, més tard tornà a l'obediència del rei, el qual, i en agraïment, va mantenir els seus privilegis. El 1600 comptava amb una població de 370 habitants (vilers), però després de l'expulsió morisca del 1609, es va veure molt minvada. En el segle XVIII, segons Cavanilles, donava un total de, aproximadament, 5.000 habitants, augmentant progressivament en els anys posteriors, fins el 1900, que amb l'emigració vers el Nord d'Àfrica, va tornar a disminuir. Però fou en la dècada dels 1970, i a causa del turisme, quan el creixement de la població fou notori, passant a 25.073 habitants en 2002, en un terme de 59,2 km².

Carrer típic de La Vila Joiosa. Passeig de Sant Pere.

El 1911 Alfons XIII, va concedir-li el títol de ciutat. La llegenda compta que el 29 de juliol de 1538 es va produir un fort atac per part de pirates, que pogueren ser derrotats pels cristians, gràcies a una forta tempesta que va destrossar la seua flota, ancorada en la desembocadura del riu Sella. La tempesta fou atribuïda a una intervenció miraculosa de santa Marta. Aquesta vila ha tingut sempre una fort tradició marinera. La seua activitat pesquera està documentada des del segle XVI, i en ella s'ha basat gran part de la seua economia.

[edita] Geografia

Pel nucli urbà de La Vila Joiosa passa el riu Amadòrio -riu de la Vila-, provinent del pantà de Relleu. El terme municipal compta amb 15 km de costa i limita amb els municipis de El Campello, Orxeta, Finestrat, Benidorm i un xicotet pic amb Aigües.

[edita] Muntanyes

La Moratella, El Belpuig, El Tàssio, El Cantal, Serra d'Orxeta, La Nina, El Tossal del Meno, El Tossal de la Vella, El Tossal de la Torreta, El Tossal de la Batle, El Voladoret.

[edita] Platges

La Caleta del Montiboli i la platja de l'Esparralló (nudista) de la Vila.

De nord-est a sud-oest:

Cala de Morales o Cala de Finestrat o "Cala de la Vila Joiosa": Arena fina. Escassa profunditat. 250 metres de llargària. La denominació medieval era la cala de n'Aguiló.
Caletes del Racó del Conill: Còdols mitjans, retirada, salvatge i petita. Profunditat mitjana. Entre les dues caletes de la platja fan 70 metres de llargària. És una platja nudista.
Platges del Torres: Còdols mitjans i trossos de arena grossa. Escassa profunditat. Entre les dues platges a banda i banda del riu Torres sumen 500 metres de llargària.
Platja del Tio Roig del Pal: Còdols mitjans i graveta fina. Profunda. 150 metres de llargària.
Platja dels Estudiants: Còdols mitjans i graveta fina. Profunda. 100 metres de llargària.
Platja del "Varadero" (Platja del Varador): Graveta fina i arena grossa. Profunda. 150 metres de llargària.
Platja de l'Alcocó: Actualment convertida en moll del Club Nàutic. 300 metres de llargària. Al Nord estava la punta de l'Alcocó on se situa el moll pesquer de la Vila Joiosa.
Platja de la Basseta l'Oli (Platja de la Basseta de l'Oli): Arena fina. Plana i urbana. La platja més calma de la Vila Joiosa en estar protegida pel vents de llevant pel port pesquer. 230 metres de llargària
Platja de la Vila: Arena fina. Plana i urbana. 600 metres de llargària. Junt a la Platja de la Basseta l'Oli i la de l'Arsenal composen una extensa platja amb diferents recers del vent però amb una continuïtat física de 1.200 metres de llargària. Al segle XVIII rebia el nom de Platja de la Mar.
Platja de l'Arsenal: Arena fina. Plana i urbana. 370 metres de llargària
Platges de la Punta de Moro: Les més pròximes al riu Amadòrio són de cantals grossos i impracticables, les que són prop de la Mallaeta són de còdols i grava fina. 700 metres de llargària.
Platja de la Malladeta: 70 metres de llargària.
Platja del Paradís: Arena fina i grossa i còdols mitjans. Profunditat mitjana. 1.050 metres de llargària.
Platja de Bol Nou: Grava menuda i mitjana. 220 metres de llargària.
Platja de l'Esparralló: Grava menuda i arena grossa. Estreta. 200 metres de llargària.
Caleta del Montiboli: Grava menuda i arena grossa. 120 metres de llargària.
Platja del Xarco: Molt diversa, des d'arena grossa fins a cantals grossos. 450 Metres de llargària.
Platja del Carritxal: Estreta, abrupta i de còdols grans. 300 metres de llargària.

[edita] Economia

Ciutat de gran tradició pesquera, actualment en la seua economia destaquen les indústries de xocolate (com Xocolates Valor, Clavileño) i el turisme.

[edita] Demografia

Amb 27.983 habitants segons el cens de l'1 de gener del 2005, La Vila Joiosa és el 13è. municipi de la província d'Alacant per població. Segons aquest cens, el 15,11% de la població del municipi és de nacionalitat estrangera (dels quals un 42% és d'altres nacionalitats de la UE).

1857	1887	1910	1930	1950	1960	1970	1981	1991	2001	2005
9.110	8.763	9.152	8.715	9.315	11.006	16.258	20.638	23.160	24.246	27.983

[edita] Nuclis i partides

L'Ermita
El Paraís (Paradís)
El Torres
La Cala de la Vila Joiosa o Cala de Morales o Cala de Finestrat. A l'edat mitjana "la cala de n'Aguiló".
El Montiboli
Altres partides menors: L'Aixihuili, El Salomó, La Rancallosa, Els Alfondons, El Rodacucos, La Mediassa, La Foradà, L'Alcocó, L'Almisserà, El Xarco, El Xarquet, El Carritxal, La Pileta, L'Era Soler, Les Xauxelles, El Carratalà, El Galandú, La Robella, Les Barberes, El Pla, Les Bordes, Els Banyets, La Mallaeta (Malladeta), La Tellerola, Les Talaies, El Racó del Conill, El Partidor, El Clot, El Mitjanet, El Secanet, L'Almuixó i La Setina entre altres.

[edita] Festes

Les seues festes de Moros i Cristians, celebrades en honor a Santa Marta del 24 al 31 de juliol, van ser declarades d'interés turístic internacional pel Ministeri de Treball i Afers socials l'any 2003. Aquestes festes, que a La Vila Joiosa tenen una antiguitat de 250 anys, rememoren un important atac realitzat pels pirates barbarescos en 1538 que va ser repel·lit pels habitants de la vila, i tenen la particularitat de presentar un combat naval i un desembarcament (El Desembarc) en la platja.

[edita] Política

Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia
Legislatura	Nom de l'alcalde/essa	Partit polític
1979-1983	Juan Francisco Riquelme Valero	PSPV-PSOE
1983-1987	Juan Francisco Riquelme Valero	PSPV-PSOE
1987-1991	Juan Segovia Esquerdo	PSPV-PSOE
1991-1995	Juan Segovia Esquerdo	PSPV-PSOE
1995-1999	Juan Segovia Esquerdo	PSPV-PSOE
1999-2003	José Miguel Llorca Senabre	PP
2003-2007	José Miguel Llorca Senabre	PP
2007-2011	Gaspar Lloret Valenzuela	PSPV-PSOE

A les eleccions municipals del 27 de maig del 2007, es van presentar cinc partits polítics, tots van obtenir representació amb estos resultats per regidors: 10 PP, 7 PSPV-PSOE, 2 II (Iniciativa Independent), 1 BLOC i 1 EUPV. Amb un pacte de quatre partits: PSPV, II, BLOC i EUPV es va poder donar l'alcaldia al candidat pel PSPV-PSOE. A finals del 2008 l´edil de II es va passar al grup mixt i va fer possible que el PP tornara a governar.