La bella i la bèstia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «La bella i la bèstia (desambiguació)».
Il·lustració del conte per Anne Anderson.

La bella i la bèstia és un conte tradicional, conegut principalment per la versió de Jeanne-Marie Leprince de Beaumont. El seu èxit li ha valgut adaptacions en forma de pel·lícules (entre les quals destaca la versió de Walt Disney, candidata als Òscar), musicals i obres de teatre.

Argument[modifica | modifica el codi]

Un home de viatge es perd i entra en un castell misteriós, ple de riqueses però aparentment buit. Hi passa la nit, gaudint de bon menjar i llit, i abans de marxar, talla una rosa del jardí per a la seva filla, anomenada Bella. Llavors apareix una bèstia que amenaça de matar-lo pel robatori de la flor. Aterrit, l'home suplica clemència i la bèstia accedeix a canvi que enviï una de les seves filles a viure amb ell al castell.

Bella accedeix a ser ella l'escollida i viu al castell, on descobreix que la Bèstia és un ésser generós que la tracta com a una princesa. Li dóna un mirall màgic on pot veure la seva família i ella és feliç. Un dia, però, Bella descobreix que el seu pare està a punt de morir i demana permís per assistir-lo, prometent tornar en set dies. Per les trampes de les seves germanes, torna més tard i troba la Bèstia agonitzant del dolor de la seva traïció. Plorosa, li diu que l'estima, que no mori i quan el besa, la bèstia es transforma en un príncep que havia estat encantat per una bruixa. La parella es casa i viu feliç al castell.

Anàlisi[modifica | modifica el codi]

La relació entre una dona jove i bella i un monstre o bèstia és un lloc comú dels contes de fades, com es veu amb les noies que menjava el drac de sant Jordi, King Kong i altres contes populars. Una variant és que l'home sigui un humà deforme en comptes d'un animal, com al Fantasma de l'Òpera o la paròdica Shrek. Els antecedents clàssics podrien estar en la història de Psique o en l'ase d'Apuleu.

Un altre tòpic és la figura de la filla petita com a bona i pura, davant l'enveja de les grans (en la versió masculina Benjamí és l'heroi que acaba triomfant). El fet de voler com a regal una rosa, un altre símbol de la bellesa i de la senzillesa, reforça el seu caràcter simbòlicament. L'aparició d'elements com el mirall màgic també és pròpia d'aquest tipus de narracions.

La crítica del segle XVIII va veure-hi una faula sobre els matrimonis de conveniència, on joves eren casades amb vells, físicament lletjos però amb possibilitats d'esdevenir encantadors si es dóna l'amor (en contra d'aquesta visió del món que justificava aquests casaments van sorgir nombroses obres, com El sí de las niñas, de Leandro Fernández de Moratín).

L'ensenyament del conte es pot entendre des de dos vessants: la crítica al culte a la bellesa física, ja que un cos poc agraciat pot amagar una gran personalitat i d'una altra banda la importància de mantenir les promeses. El final feliç, un requisit dels contes infantils, acaba amb l'amor de la parella que salva de la mort, com en el cas de La Bella Dorment.

Aquest conte conegut com "La Bella y la Bestia" de Disney està originat en el conte tradicional francés homònim. En català se'n coneixen dues versions, l'una, "Abella" (València, 1975) inclosa en el conjunt de rondalles publicades per Enric Valor (Castalla 1911-València 2000) i, d'altra, inclosa en l'obra "Contes de riu-rau. Contes populars de la Marina Alta" (1988), de Pepa Guardiola (Xàbia, 1953).

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La bella i la bèstia Modifica l'enllaç a Wikidata