La belle dame sans merci

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La Belle Dame sans Merci és un llibre de poesia d'Alain Chartier, publicat el 1424 i traduït al català per Francesc Oliver quatre anys més tard.

Argument[modifica | modifica el codi]

L’obra consta de cent estrofes de versos octosíl·labs que formen un poema narratiu on el protagonista, trist pequè no té estimada, cavalca i veu un grup cantant i dinant al bosc; allí hi ha un personatge vestit de negre, pàl·lid i magre que esguarda tímidament una de les dames. L’autor observa d’amagat el grup i veu com després de dinar l’enamorat de negre se separa i parla amb la seva dama, que sense cap mena de mercè el rebutja sense cap contemplació. El protagonista, que ha escoltat d’amagat la història, al cap de poc temps se n’assabenta que el noi vestit de negre es va morir de pena i acaba exhortant les dames per tal que no siguin tan cruels amb els seus amants.

Recepció de l'obra[modifica | modifica el codi]

Les dames de l’època van jutjar i condemnar Alain Chartier a no ser mai estimat per cap dona, cosa que va obligar a l’autor a retractar-se. A partir d’aquesta qüestió es van fer molts textos a favor i en contra de les dames, un gènere que de fet ja es cultivava abundosament a l’Edat Mitjana.

Tot i això, es tracta del llibre de més èxit de l'autor, ja que va traspassar fronteres i va ser traduït a molts idiomes pocs anys després de la seva aparició. L'èxit de l’obra rau en què la dama és distant, freda i culpable davant la dissort del seu amant, que mor sense que a ella li afecti en absolut.

Valoració[modifica | modifica el codi]

El motiu de la dama despietada i l’amant trist era molt recorrent en la lírica hereva dels trobadors (sobretot la francesa i la catalana). La singularitat d’Alain Chartier és que dugué aquesta situació fins a les últimes conseqüències: la mort de l’amant que no pot suportar la manca de pietat de la dama. L’escàndol que provocà té l’origen en el fet que l’amant, pel fet d’haver mort desesperat, la seva ànima quedava condemnada, i la dama esdevenia la culpable de la condemna eterna de l’enamorat.