La cacera del tabladillo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 13:45, 2 gen 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula d'obra artísticaLa cacera del tabladillo
Tipuspintura Modifica el valor a Wikidata
CreadorJuan Bautista Martínez del Mazo
Creaciócap a 1640
Mètode de fabricacióPintura a l'oli
MovimentBarroc
Mida249 (Alçada) × 187 (Amplada) cm
Propietat deMarczell von Nemes
Charles Sedelmeyer (–1913)
Alexander Baring
Josep Bonaparte (1813–) Modifica el valor a Wikidata
Col·leccióMuseu del Prado, Madrid
Catalogació
Número d'inventariP002571 Modifica el valor a Wikidata
Catàleg

Cacera del tabladillo a Aranjuez és un oli de Juan Bautista Martínez del Mazo, pintat cap a 1640. L'obra mostra a la cort de Felip IV, caçant uns cérvols als voltants del Palau d'Aranjuez. Es conserva en el Museu del Prado que ho va comprar al col·leccionista alemany A. S. Drey, de Munic, en 1934. Para la seva compra es van utilitzar fons del llegat Conde de Cartagena.

Anàlisi

En 1666 apareix en l'inventari del Real Alcàsser de Madrid. Isabel de Farnesio ho va portar al Palau del Pardo on es va inventariar en 1714. Més tard va tornar a l'Alcázar on es trobava abans de l'incendi de 1734. Durant la Guerra de la Independència Espanyola, José Bonaparte ho va treure del Pardo i ho va portar amb si a França. Després de la ruïna de l'enderrocat rei d'Espanya, va ser venut a Lord Ashburton. D'est va passar a col·leccions alemanyes, com la Sedelmayer, o hongareses, com la de Marcel de Nemes.

És una escena cortesana. En el tabladillo es troben la reina Isabel de Borbó, les seves dames i tres religioses. A baix, en el camp, estan el rei, el seu germà el cardenal infant Ferran d'Àustria i els servents. D'aquests destaca un nan negre. Una dels gossos de cacera s'ha identificat amb un dels quals acompanyen al príncep Baltasar Carlos a El príncep Baltasar Carles caçador. La petjada de Velázquez, sogre i mestre de Mazo, és inconfusible.

Bibliografia

  • Valdovinos Cruz, José Manuel, El Prat, col·leccions de pintura, Madrid, Lunwerg Editors, 2001. ISBN 84-7782-694-3.

Enllaços externs