La caduta degli dei

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
La caduta degli dei

Fitxa tècnica
Direcció: Luchino Visconti

Producció: Ever Haggiag
Alfred Levy

Guió: Luchino Visconti
Enrico Medioli
Nicola Badalucco

Música: Maurice Jarre

Fotografia: Armando Nannuzzi
Pasquale De Santis

Muntatge: Ruggero Mastroianni

Protagonistes: Dirk Bogarde
Ingrid Thulin
Helmut Griem
Helmut Berger

Dades i xifres
Països: Itàlia
Alemanya
Data d'estrena: 1969
Gènere: Drama
Duració: 155 min.
Idioma original: italià

Pàgina sobre “La caduta degli dei a IMDb

Valoracions
IMDb 7.4/10 stars
FilmAffinity 7.6/10 stars

La caduta degli dei (en alemany Götterdämmerung, literalment en català La caiguda dels déus) és una pel·lícula de 1969 dirigida pel cineasta italià Luchino Visconti. Està ambientada en els darrers dies de la República de Weimar, amenaçada per l'ascens del partit nazi, i se centra en l'ocàs dels Essenbeck, una opulent família d'industrials que pretén sanejar el seu negoci mitjançant la cooperació amb el règim nacionalsocista, amb el resultat que d'aquesta manera s'acaba cavant la seva pròpia fossa.

El títol fa al·lusió a la quarta part de L'anell del nibelung de Richard Wagner, que en italià es coneix per Il crepuscolo degli dei (El capvespre dels déus).

La caduta degli dei és considerada com la primera part de la "triologia alemanya" de Visconti, completada amb Morte a Venezia (1971) i Ludwig (1972).

Argument[modifica | modifica el codi]

La nit del 27 de febrer de 1933, la poderosa i infuent família dels Essenbeck es reuneix a Oberhausen per celebrar l'aniversari del baró Joachim von Essenbeck, un exponent de l'antiga aristocràcia alemanya, patriarca d'una familia d'industrials i opositor a Hitler.

Al sopar hi assisteix Aschenbach, un general de les SS emparentat llunyanament amb els Essenbeck, el qual ha arribat acompanyat de Friedrich Bruckmann, un empleat de la família que manté una relació sentimental amb Sophie, viuda de l'únic fill de baró, mort durant la primera guerra mundial, i mare de Martin, l'únic descendent directe del baró i major accionista de l'empresa.

La vetllada és interrompuda per la sobtada notícia de l'incendi del Reichstag quan l'afeminat Martin duia a terme el seu espectacle disfressat de Marlene Dietrich i interpretant una cançó de la pel·lícula Der blaue Engel. L'esdeveniment també agilitza la destitució de Herbert Thalmann com a vice-president de l'empresa, que durant el sopar és informat sobre la seva substitució per Konstantin, un altre nét del baró i oficial de les SA.

Conscient de la naturalesa ambiciosa de Friedrich i de la seva privilegiada relació amb Sophie, el general Aschenbach el persuadeix per a matar al baró i assumir així el control de l'empresa. El pla d'assassinat, que serà atribuït a Herbert, té en realitat per objectiu allunyar a Konstantin del poder, ja que les SS desconfien de l'exessiva acumulació de poder per part de les SA.

Quan el següent dia el baró és trobat assassinat al seu dormitori, Herbert logra escapar-se quan les tropes de la Gestapo ja s'havien presentat a la mansió per detenir-lo. La seva esposa i infants, però, són detinguts per ser seguidament enviats al camp de concentració de Dachau.

Tot està preparat perquè Friedrich assumeixi el control de l'empresa. Això no obstant, un crim perpretat per Martin permet que Konstantin recuperi el poder. L'amoral i pedòfil nét del baró ha abusat sexualment d'una nena jueva que posteriorment es suicida i Konstantin utilitza els seus contactes amb la policia per fer xantage a Sophie i aconseguir un traspàs de poders de Friedrich cap a ell.

Friedrich aprofita la nit dels ganivets llargs, representada per una fausta orgia homosexual de les SS que acaba en una sanguinària massacre, per portar a terme la seva venjança contra Konstantin, al qual assassina. Friedrich i Sophie veuen així consumades les seves aspiracions per assumir el control de l'empresa. Això no obstant, la parella constata amb resignació que ha perdut el favor del règim nazi, que s'inclina ara per Martin, l'oblidat nét amb el qual cap membre de la família havia comptat i al qual Aschenbach, mitjançant xantatge, obliga a fer-se membre de les SS i assumir la direcció de l'empresa.

Cec per l'odi i l'afany de poder, Martin viola a la seva mare amb l'objectiu d'humiliar-la i destruir-la, abans d'obligar-la també a oficialitzar, mitjançant el matrimoni, la seva relació amb Friedrich. Després de la boda, Martin entrega verí als dos núvis, els quals són invitats a cometre un suïcidi conjunt, el qual no tenen més remei que portar a terme perquè són conscients que han perdut la lluita pel poder de l'empresa i els seus crims han sigut descoberts.

Al final, Martin romàn l'únic hereu de la fàbrica d'acer dels Essenbeck, però el seu poder ha quedat alhora submís a la voluntat del règim nacionalsocialista.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Actor / actriu original Personatge fictici
Dirk Bogarde Friedrich Bruckmann
Ingrid Thulin Sophie von Essenbeck, mare de Martin
Helmut Griem General Aschenbach
Helmut Berger Martin von Essenbeck
Renaud Verley Gunther von Essenbeck
Umberto Orsini Herbert Thallman
Reinhard Kolldehoff Konstantin von Essenbeck
Albrecht Schoenhals Joachim von Essenbeck
Florinda Bolkan Olga
Nora Ricci Governador
Charlotte Rampling Elisabeth Thallman
Irina Wanka Lisa
Karin Mittendorf Thilde Thallman
Valentina Ricci Erika Thallman
Wolfgang Hillinger Janek
Ester Carloni Madeline

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema