La carta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
The Letter
La carta
Bette Davis in The Letter 3.jpg

Fitxa tècnica
Direcció: William Wyler
Direcció artística: Carl Jules Weyl

Producció: Hal B. Wallis
Robert Lord
Jack Warner

Guió: Howard Koch
W. Somerset Maugham

Música: Max Steiner

Fotografia: Tony Gaudio

Muntatge: George Amy
Warren Low

Vestuari: Orry-Kelly

Protagonistes: Bette Davis
Herbert Marshall

Dades i xifres
País: Estats Units
Data d'estrena: 1940
Gènere: Drama
Duració: 95 min

Companyies
Productora: Warner Bros. Pictures

Pàgina sobre “The Letter a IMDb

Valoracions
IMDb 7.8/10 stars

La carta[1] (títol original en anglès: The Letter) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per William Wyler, estrenada el 1940 i doblada al català.

Argument[modifica | modifica el codi]

Una nit a Sumatra, hi ha trets, un home surt d’una casa trontollant, seguit per una dona que li dispara diversos trets de revòlver. Leslie Crosbie ha abatut Geoffrey Hammond, un amic de la família que hauria intentat abusar d'ella. El seu marit, Robert Crosbie, que torna d'una inspecció en la seva plantació de cautxú, trucar la policia i el seu advocat mentre intenta calmar la seva dona. Tothom està disposat a creure la seva història, excepte l'advocat Howard Joyce encarregat de la defensa. Leslie es troba a la presó en espera de judici quan rep una carta de la vídua d'Euràsia Hammond. Reclama la suma de 10.000 dòlars per una carta manuscrita en què Leslie Hammond demanava que l’anés a veure la nit de l'assassinat. Leslie confessa llavors al seu advocat l'assassinat de qui era el seu amant. Joyce recupera la carta i un cop eliminades les proves, Leslie és absolta. També confessarà la veritat al seu marit que la perdonarà. Però la Sra. Leslie Hammond espera Leslie una tarda i la mata amb un ganivet.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

L'any 1941, la pel·lícula va estar nominada a diversos premis Oscar:[2]

Crítica[modifica | modifica el codi]

"William Wyler, evidentment, ha tret d'aquesta història el màxim benefici per Bette Davis. La seva interpretació funciona de meravella en el paper de burgesa amb ulleres, amagant darrere de la carona intel·ligent i tenaç un món pervers de passions incontrolables."[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Títol en català a Ésadir.cat
  2. La carta a The New York Times(anglès)
  3. André Bazin - L’Écran français - maig 1947 (francès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La carta Modifica l'enllaç a Wikidata
Portal

Portal: cinema