La ciutat de l'Alegria
  |
|
|---|---|
|
Fitxa tècnica |
|
| Direcció: | Roland Joffé |
|
|
|
| Guió: | Mark Medoff, Gérard Brach adaptació de la novel·la La Cité de la joie de Dominique Lapierre |
|
|
|
| Música: | Ennio Morricone |
|
|
|
| Fotografia: | Peter Biziou |
|
|
|
| Muntatge: | Hervé de Luze |
|
Dades i xifres |
|
| Data d'estrena: | 1992 |
| Duració: | 135 min |
|
|
|
| Pàgina sobre “City of Joy” a IMDb | |
|
Valoracions |
|
| IMDb |  |
| FilmAffinity |  |
La Ciutat de l'Alegria (original: City of Joy) és una pel·lícula franco-britànica dirigida per Roland Joffé, estrenada el 1992 i doblada al català.[1]
Aquesta pel·lícula és una lliure interpretació del llibre de Dominique Lapierre, igualment titulat La Cité de la joie , i publicat el 1985. El llibre ha vengut diversos milions d'exemplars i traduït a nombroses llengües.
Taula de continguts |
Argument [modifica]
Max, un jove cirurgià estatunidenc, decideix, després del fracàs d'una operació, renunciar a la seva pràctica i marxar a l'Índia. Allà, a Calcuta, davant la misèria, es nega al principi a implicar-se però després de ser colpejat i robat, es ajudat per una família que fuig de la fam del camp. El granger (Om Puri) el porta a una clínica a la "Ciutat de l’Alegria", un dispensari enmig dels barris de barraques, on malgrat els seus problemes, la seva fam i la seva misèria, els indis són tots igualment feliços de la simplicitat de les seves vides.
Repartiment [modifica]
- Patrick Swayze: Max Lowe
- Om Puri: Hazari Pal
- Ayesha Dharker: Amrita Pal
- Pauline Collins: Joan Bethel
- Shabana Azmi: Kamla Pal
- Art Malik: Ashoka
Referències [modifica]
Enllaços externs [modifica]
- La ciutat de l'Alegria a Internet Movie Database (anglès)
- La ciutat de l'Alegria a TCM Movie Database (anglès)
- La ciutat de l'Alegria a Allmovie (anglès)
- La ciutat de l'Alegria a FilmAffinity (anglès)
  |
Açò és un esborrany sobre pel·lícules. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
