La gazzetta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La gazzetta
Compositor Gioachino Rossini
Llibretista Giuseppe Palomba, Andrea Leone Tottola
Llengua original italià
Font literària Il matrimonio per concorso de Carlo Goldoni (1763)
Època composició 1816
Gènere opera semiseria
Actes dos
Estrena absoluta
Data estrena 26 de setembre de 1816
Escenari Teatro dei Fiorentini de Nàpols
Estrena als Països Catalans
Estrena al Liceu 20 de juny de 2005 (estrena a Espanya)

La gazzetta és una òpera en dos actes composta per Gioachino Rossini sobre un llibret italià de Giuseppe Palomba i Andrea Leone Tottola, basat en Il matrimonio per concorso de Carlo Goldoni (1763). S'estrenà al Teatro dei Fiorentini de Nàpols el 26 de setembre de 1816. A Catalunya s'estrenà al Gran Teatre del Liceu el 20 de juny de 2005.

Rossini va estripar la partitura de La gazzetta perquè va considerar que era una humiliació el poc èxit que va tenir quan es va estrenar. Una obra que tot i que estava cridada a tenir èxit, al final no en va tenir, sobretot per la manca de promoció. Van haver de passar gairebé dos segles fins a la seva reestrena al Rossini Opera Festival, de Pesaro. La versió feta pel musicòleg especialista en Rossini Philip Gosset, el director d'orquestra Maurizio Barbacini i el director d'escena Dario Fo, amb algunes reduccions i també amb la inclusió d'alguns fragments del llibret original i del text goldonià, recitats amb un rerefons rítmic d'aire rossinià. Aquest treball previ és degut al fet que Rossini va recol·locar la música de La gazzetta en altres òperes i algunes parts s'havien perdut.

Basada en una obra de Goldoni, és la història d'un home que vol casar la seva filla amb un bon partit i per això insereix un anunci al diari. És una crítica a la publicitat i als mitjans de comunicació que ningú va entendre quan es va estrenar.[1]

Síntesi argumental[modifica | modifica el codi]

En uns agradables jardins parisencs, amb fonts i estàtues i quioscos de begudes, on es passeja un públic distingit, el cor de viatgers canta els avantatges de veure món. Alberto, un jove de bona família, explica que ha donat la volta a la Terra sense trobar una muller del seu gust. Parla amb els seus amics Madame La Rose i Monsù Traversen i aviat arriba el venedor de La Gazzetta. Es disputen els exemplars i es posen a llegir les notícies més divertides mentre Alberto reitera la seva mala sort amorosa a la Madame.

Entra Don Pomponio fent ostentació de riquesa i fatxenderia, acompanyat de dos lacais. Ha tingut la insòlita pensada de fer publicar precisament en La Gazzetta un anunci per casar la seva filla Lisetta i imagina que la conseqüència serà una corrua de pretendents. Alberto llegeix en veu alta la ridícula i inacabable sèrie de lloances adjudicades a pare i filla i la convocatòria dels pretendents a la fonda L'Aquila, on s'allotgen.

A la fonda L'Aquila, que regeix Filippo, jove ben plantat i astut, on s'han allotjat igualment els viatgers italians Anselmo i Doralice, també pare i filla. Filippo ens fa saber que Lisetta i ell s'estimen i que els plans del pare de casar-la amb un gran senyor fracassaran costi el que costi. La bella i frívola noia apareix, molt ben vestida, i es mostra preocupada per les conseqüències de l'anunci que el seu pare ha posat en La Gazzetta.

El joc dels equívocs s'inicia amb l'arribada d'Alberto, que resta corprès de Lisetta però que Filippo li fa creure que està casada amb ell. Les discussions, les intrigues i els malentesos continuen, potenciats per un ritme musical típicament rossinià. Finalment, Filippo anuncia l'arribada d'un ric quàquer atret per l'anunci de La Gazzetta, que no és sinó ell mateix disfressat.

Referències[modifica | modifica el codi]