Peticions franceses contra l'edat de consentiment

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: La loi de la pudeur)
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Entre el 1977 i el 1979, mentre es debatia una reforma del codi penal al parlament francès, diversos intel·lectuals van signar peticions i cartes obertes per exigir la legalització de totes les relacions consentides entre adults i menors de 15 anys (edat de consentiment a l'Estat francès), sense límit d'edat.

La més notable, publicada al periòdic Le Monde el 26 de gener del 1977, i reproduïda també per Libération, es titulava Lettre ouverte sur la révision de la loi sur les délits sexuels concernant les mineurs [Carta oberta sobre la revisió de la llei sobre delictes sexuals relatius als menors] i estava redactada en suport de tres ciutadans francesos que havien comparegut davant el Tribunal de Versalles acusats d'"atemptats al pudor sense violència sobre menors de menys de 15 anys" i per haver fotografiat les seves parelles. Dos d'ells estaven en presó preventiva des del 1973, fet que la carta qualifica d'"escandalós". El text afirma que els infants no han patit "cap violència" i que les relacions han estat "consentides", i afig: "Si una noia de 13 anys té dret a la píndola [anticonceptiva], per què fer això?" i "tres anys per uns petons i unes carícies, ja n'hi ha prou!".[1]

El 1977 es va adreçar una petició al parlament francès que sol·licitava la derogació de diversos articles de la llei sobre edat de consentiment i la legalització de totes les relacions consentides entre adults i menors de 15 anys (edat de consentiment a l'Estat francès). El document, titulat Lettre ouverte sur la révision de la loi sur les délits sexuels concernant les mineurs [Carta oberta sobre la revisió de la llei sobre delictes sexuals relatius a menors], estava signat pels filòsofs Michel Foucault, Jacques Derrida, Louis Althusser, Jean-Paul Sartre, Simone de Beauvoir i André Glucksmann, pel filòsof i semiòleg Roland Barthes, pel novel·lista i activista pels drets dels homosexuals Guy Hocquenghem, per l'advocat i professor de dret Jean Danet, per l'escriptor i cineasta Alain Robbe-Grillet (elegit membre de l'Acadèmia Francesa el 2004), per l'escriptor Philippe Sollers, pel pediatre i psicoanalista infantil Françoise Dolto i per altres persones pertanyents a diferents corrents polítics.[2]

El 4 d'abril del 1978 es va emetre per l'emissora France Culture, com a part del programa Dialogues, un debat entre el filòsof Michel Foucault, l'escriptor, actor i jurista Jean Danet i el novel·lista i activista homosexual Guy Hocquenghem, en el qual aquests van explicar les seves raons a favor de l'abolició de l'edat de consentiment a França, contra la qual havien signat la petició de 1977. Aquesta conversa va ser transcrita i publicada en francès amb el títol La loi de la pudeur,[3][4] i més tard en anglès amb el títol Sexual Morality and the Law, i va ser reimpressa posteriorment, en aquesta última llengua, amb el títol The Danger of Child Sexuality. El text es va incloure en el llibre de Foucault Politics, Philosophy, Culture – Interviews and other writings, 1977-1984 amb el títol Sexual Morality and the Law.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Becchi, Egle (a cura de). L'amore dei bambini. Pedofilia e discorsi sull'infanzia (en italià). Milà: Opuscoli Feltrinelli, 1981, pp. 35-36. 
  2. Foucault, Hocquenghem i Danet s'esmenten diverses vegades com a signataris de la petició en el text de Michel Foucault La loi de la pudeur. El nom de Françoise Dolto i l'expressió "persones pertanyents a diversos tendències polítiques" s'esmenten a la p. 273. Els noms dels filòsofs Jacques Derrida, Louis Althusser i André Glucksmann, s'esmenten al web Dignaction.org (francès). Finalment, els noms dels filòsofs Jean-Paul Sartre, Simone de Beauvoir i Roland Barthes, així com els dels escriptors Alain Robbe-Grillet i Philippe Sollers s'esmenten al web Denistouret.net (també en francès).
  3. «Fous d'enfance: Qui a peur des pédophiles?» (en francès). Recherches, núm. 37, abril 1979, pp. 69-82.
  4. Foucault, Michel. Dits et écrits 1976-1979 - Tom III. París: Gallimard, 1994, pp. 766-776. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Dignaction.org - Llista de signataris de la petició francesa de 1977 al parlament francès i les dues cartes obertes publicades a Le Monde i Libération.
  • Foucault, Michel. Politics, Philosophy, Culture. Interviews and Other Writings 1977-1984. Editat per Lawrence D. Krizman. Nova York/Londres: 1988, Routledge, ISBN 0-415-90082-4. Capítol 16, pp. 271 - 285. La petició francesa de 1977 al parlament s'esmenta a les pàgines 272 – 273.
Vegeu texts en català sobre Peticions franceses contra l'edat de consentiment a Viquitexts, la biblioteca lliure.