La masia (Miró)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «La Masia (desambiguació)».
Imatges externes
Imatge del quadre al web de la National Gallery of Arts, on es troba actualment
La masia
Joan Miró, 1920-1922
pintura a l'oli
123,8 × 141,3 cm
National Gallery of Art, Washington DC

La masia és una pintura a l'oli realitzada pel pintor Joan Miró entre l'estiu de 1920[1] a Mont-roig del Camp i l'hivern de 1922 a París,[2] constitueix una espècie d'inventari de la masia que posseïa la seva família des del 1911 a la població de Mont-roig del Camp. El mateix Miró considerava aquesta obra com una peça clau en la seva carrera, descrivint-la com «un resum de tota la meva vida al camp. Volia posar tot el que estimava del camp en aquell quadre».[3] És conservada a la National Gallery of Art, Washington DC on va ser donada per Mary Hemingway el 1987.

« La masia fou el resum d'una part de la meva obra i al mateix temps la gestació de la part de la meva obra que devia fer després. »
— Joan Miró[4]

Història[modifica | modifica el codi]

Vista del Mas Miró des d'on es va pintar l'obra

El pintor, encara que va néixer a Barcelona, va estar sempre lligat amb el món rural, especialment el de la població de Mont-roig del Camp. Des de les seves primeres obres ja mostra una influència dels paisatges i personatges del món que visiona en els seus estiuejos en les terres de Tarragona.[5] Aquesta vinculació amb la terra es pot copsar a les pintures realitzades entre els anys 1918 i 1924 com Hort amb ase (1918) o Mont-roig, l'església i el poble (1919). L'obra de La masia la va realitzar a la tornada del primer viatge de París i va acabar-la a París.[6] Era una època en la qual Miró s'havia establert a París i alternava amb alguns viatges, sobretot a l'estiu a Mont-roig.[7]

L'observació de tot el que l'envoltava i dels llums sobre les roques i arbres, que canviaven en determinats moments per la lluminositat del sol, feien que l'artista se sentís lligat a l'element de la terra, de la qual va dir:

« ... és essencial tenir els peus fermament recolzats en la terra per aixecar el vol per l'aire [...] quan es pinta, s'ha de caminar sobre la terra, perquè, a través de les extremitats, ens comunica el seu vigor. »
[8]

Per necessitat econòmica, va iniciar un recorregut entre marxants per poder vendre-la. La va mostrar a Guillaume i a Gustave Coquiot, qui la va tenir exposada durant tot un dia al cafè Le Jockey de Montparnasse.[9]. També la va presentar a Schwancherberger i fins i tot va escriure una carta a Lluís Plandiura per veure si era del seu interès. Més endavant Léonce Rosenberg, qui s'ocupava entre d'altres de les pintures de Picasso, va accedir a tenir-la en dipòsit i la va mostrar al Saló de Tardo d'aquell any. Al cap del temps i davant la insistència de Miró, li va suggerir seriosament dividir la tela a trossos petits per a la seva més fàcil venda. Miró, enfadat, va recollir la tela i se la va endur al seu taller. Se'n va fer càrrec de la pintura, aleshores, Jacques Viot, de la galeria Pierre, qui després d'uns tractes amb Evan Shipman,[10] la va vendre a l'escriptor Ernest Hemingway, per cinc mil francs.[11] Hemingway va escriure el 1934 a la revista Cahiers d'Art: «No canvio La masia per cap més quadre en el món»[12] Segons explica Lluís Permanyer en una entrevista a TV3, Hemmingway es va portar el quadre a casa seva, llavors a Cuba : «Explica Hemingway en el seu llibre París era una fiesta, que va portar el quadre damunt el sostre d'un taxi perquè no hi cabia a dins, i que durant el viatge patia molt perquè la tela feia molt de soroll amb el vent i semblava com si fos la vela d'un vaixell, però no va patir cap dany i va poder penjar-lo a casa seva.»[13]

Al poc temps Miró pintaria d'altres teles de temàtica similar, com La masovera, Flors i papallona, Graella i llum de petroli, El llum de carbur i L'espiga de blat, similars a la masia però menys cada cop menys denses.[14] També faria servir la zona de Mont-Roig en altres obres, com Terra llaurada i Paisatge català (El caçador). En elles, igual que a La masia, es pot anar observant la successió en la transformació de les formes figuratives a altres de planes on hi ha tota mena de simbologia i grafisme,[15] es poden veure conviure elements reals amb elements imaginaris que progressivament aniran agafat presencia en l'obra de miro[16]

La història per Miró[modifica | modifica el codi]

Església de Sant Miquel a Mont-roig del Camp, poble on hi ha La masia de Joan Miró

Miró va ser el primer relator de la història de la seva obra La masia

« Nou mesos de treball constant i pesat! Nou mesos (curiosament, els mateixos de la gestació humana) cada dia pintant-hi i esborrant i fent estudis i tornant-los a destruir! La Masia fou el resum de tota la meva vida (espiritual i poética) al camp. Des d'un gran arbre a un petit caragolet, vaig voler posar-hi tot el que jo estimava al camp. Crec que és insensat donar més valor a una muntanya que a una formiga (i això els paisagistes no ho saben veure) i per aixó no dubtava de passar-me hores i hores per donar vida a la formiga. Durant els nou mesos que vaig treballar en La Masia hi treballava set o vuit hores diàries. Sofria terriblement, bàrbarament, com un condemnat. Esborrava molt. I començava a desfer-me d'influències estrangeres per posar-me en contacte amb Catalunya.[...] A París, en posar-me a treballar de nou en el quadre, vaig comprendre de seguida que hi havia alguna cosa que no funcionava.[...] no podia pintar les herbes de Mont-roig a partir de les del bosc de Boulogne, i, per poder continuar el quadre vaig acabar demanant que m'enviessin herbes autèntiques de Mont-roig a dins un sobre. Van arribar totes seques, és clar. Però si més no, gràcies a aquestes flors, vaig poder continuar la feina.[...] Quan la vaig acabar... no hi havia pas manera que cap marxant es quedés amb La Masia ni que volgués mirarse-la. Vaig escriure a molta gent i res. En Plandiura, a qui també la hi vaig oferir, no hi va voler saber res. A la fi en Rosenberg, segurament per compromís amb Picasso, acceptà de tenir-la en depòsit a casa seva[...] i la hi deixà un grapat de temps[...] em féu aquesta proposició: «Ja sabeu que a París actualment la gent habita cambres petites i cada dia més, degut a la crisi que es passa.[...] bé, doncs per què no fem una cosa? Podríem fer en vuit trossos aquesta tela i vendre-la a la menuda...»Rosenberg parlava seriosament. Al cap d'un parell de mesos més vaig retirar aquesta tela de Can Rosenberg i me la vaig endur al taller, convivint amb ella en plena misèria. »
— Joan Miró[17]

Casa-museu[modifica | modifica el codi]

Article principal: Mas Miró

L'edifici de la masia pertanyent a la família Miró, està declarat Bé Cultural d'Interès Nacional des del 2006.[18] Després d'uns anys de tramitacions entre diversos estaments i els hereus de Joan Miró s'ha arribat a un acord per realitzar el projecte d'un museu actiu, on s'exhibiran objectes personals del pintor a més a més de la recreació de les seves obres més importants, entre elles La masia, mitjançant uns gravats que presenten la qualitat i textura de les pintures a l'oli. Segons declaracions efectuades pel nét de l'artista Emili Fernández Miró: «A més a més tant la Fundació de Barcelona com la família cedirem obres originals. El mas està replet de graffitis, que el meu avi utilitzava com a esborranys per a les seves obres [...] volem que sigui un museu viu. Anirem dotant-ho d'obres en rotació».[19]

Descripció[modifica | modifica el codi]

Un visitant escanejant un codi de QRpedia a la Fundació Joan Miró.

La masia és l'obra culminant de l'època «detallista»[20] de Joan Miró realitzada als vint-i-nou anys d'edat, i que James J. Sweeney va considerar com a «obra clau del desenvolupament posterior de l'artista».[7] Va treballar en ella durant nou mesos de dura elaboració. La relació mítica mantinguda per Miró amb la terra es resumeix en aquest quadre, en el grafisme de caràcter ingenu i realista de tots els objectes: els animals són els domèstics, els vegetals els que l'home treballa i, els objectes, tots d'ús diari i necessaris per a l'home. Estudia tots els seus detalls al mínim, és el que s'anomena la «cal·ligrafia mironiana», punt de partida per als següents anys del seu contacte amb el surrealisme.[21]

En la pintura es nota la familiaritat que tot el representat tenia amb Miró. Està realitzada com un escenari on es pot apreciar les activitats pròpies d'una masia i les característiques de l'edifici, dels objectes i animals. La definició clara dels dibuixos aconsegueix fer fàcil el reconeixement de tot sense produir cap confusió.[22] Com si fos un inventari es mostra a un mul, unes gallines, un gos, una cabra, un conill, cargols, llargandaixos i insectes, la majoria aïllats i molts d'ells col·locats sobre algun objecte que els fa com exposats sobre unes peanyes, aquesta possibilitat d'unió entre objecte i animal és la peça que segons Braque «assegura la seva justificació» i aconsegueix el moviment entre la resta d'elements representats de l'obra.[23] L'edifici de la casa inclou les esquerdes i els esvorancs a l'arrebossada de les parets. En el centre de la pintura es troba un gran eucaliptus que neix d'un cercle negre que contrasta amb el cercle blanc del cel que representa el sol.[24] Tots els elements d'aquesta pintura, animals i objectes, van arribar a ésser prototips en forma de símbol que anirien apareixent a diverses obres realitzades per Miró, per exemple un dels més habituals és l'escala de mà que representa l'evasió.[25]

Anàlisi[modifica | modifica el codi]

Diversos historiadors i crítics d'art han donat la seva opinió sobre aquesta obra de referència:

« En ella sorgeix completament l'ideal mironià, entroncat per un moment amb l'afirmació, que és súplica, de Maragall: per qué altre cel, si aquesta terra és tan formosa? «L'error» que abans introduïa la seva profunda ombra en el pensament de l'artista ha estat concitat per l'instant. La Masia és el cel terrestre. En ella, els galls sostenen el lirisme, l'arbre aixeca la força dels instints per beure el llum astral, que no se sap si ve del sol o de la lluna. Tot transparenta els seus murs i la claror absoluta fa accessibles els misteris d'allò insondable i llunyà que son les coses immediates. Cada ratlla és una bufada de l'esperit, cada vèrtex una alegria, cada pla un món construït joiosament per habitar en ell. Hi ha una atmosfera d'èxtasi taoista en aquesta masia que coincideix amb la pau catalana de la terra. »
Juan-Eduardo Cirlot Laporta, Joan Miró[26]
« Miró portarà a terme, amb una discreció perfecta i uns medis d'increïble justesa, una experiència poètica i pictòrica que l'ho elevarà als límits de la pintura i al cor mateix d'aquesta totalitat imaginària d'aquesta veritable realitat surreal, que els surrealistes no van arribar a conèixer i de la que només van fregar la perifèria. »
— Jacques Dupin, Miró[27]
« Va ser a través d'aquest nou vocabulari de signes que Miró va realizar finalment la seva concepció poètica del paisatge català, deslligat de la política i dels debats sobre la situación cultural de l'art modern. En una època en què l'avanguarda estava assetjada i en què la idea de la Mediterrània era utilitzada per reforçar posicions polítiques, ideològiques i retòriques, Miró intentaba consolidar un nou tipus d'aliança entre forma i contingut en les seves imatges arquetípiques d'una Catalunya primitiva. Amb La Masia, de 1921-1922, Miró posava al descobert la seva pròpia masia (la interior o poètica) del camp de Tarragona i en catalogava el contingut amb una claredat i una precisió sense precedents… »
— Robert Lubar, La Mediterrània de Miró: concepcions d'una identitat[28]
« Personalment, no tinc cap dubte en afirmar que La Masia representa per a la nostra nació catalana el mateix que El Guernika representa per a la nostra plural Espanya, per la singularitat i riquesa dels valors espirituals, que ambdues obres posseeixen i transmeten als membres de les seves comunitats d'origen i als de tota la humanitat. »
— Saturnino Pesquero, Joan Miró: la intencionalidad oculta de su vida y obra[29]
« A la Masia hi ha tot el vocabulari de Miró. És una pintura en què es va girbant tot el seu cosmos. És de dia i a la vegada de nit, i aquest arbre que surt d'enmig amb l'arrel que puja cap a l'infinit... »
Frederic Amat[30]
« Miró ha descobert la resplendor espiritual en la cosa real. Llavors s'apropia d'aquesta cosa, la instal·la en el seu esperit, la treballa, la poleix, la deforma, la transfigura, per fixar-la en les seves obres, tota ella resplendent d'aquell esperit que s'amaga darrera les aparences materials que l'artista ha pressentit, o millor dit intuït, en la cosa real abans de començar l'obra »
— Gasch[31]

Exposicions de l'obra[modifica | modifica el codi]

Any Exposició Lloc Ciutat Ref
1922 Salon d'automne Grand Palais París [32]
1923 Exposició de pintures i dibuixos de Joan Miró i Francesc Domingo Au Cameleon París [33]
1923 Conferència d'A Schoneber L'evolució del català a la Poesia Au Cameleon París [34]
1925 Joan Miró Galeria Pierre París [35]
1934 Un segle de progrés Exposició de Pintura i Escultura Art Institute of Chicago Chicago [36]
1935 Joan Miró, 1933-1934: Pintura, tremp, pastissos Pierre Matisse Gallery Nova York [37][38][39]
1948 Picasso Gris Miró. Mestres espanyols de la pintura del segle XX San Francisco Museum of Art i
Portland Art Museum
San Francisco i
Portland
1959 Joan Miró Museu d'Art Modern de Nova York i
Los Angeles County Museum of Art
Nova York i
Los Angeles
[40]
1960 Col·lecció permanent Museu d'Art Modern de Nova York Nova York [41]
1964 Joan Miró Tate Gallery i
Kunsthaus de Zuric
Londres i
Zuric
[42]
1978 Aspects of Twentieth-Century Art National Gallery of Art Washington DC [43]
1980 Miró: pintures seleccionades Museu Hirshhorn
Jardí d'Escultures de Washington i
Albright-Knox Art Gallery
Washington DC i Buffalo [44]
1983 Miró: anys vint Fundació Joan Miró Barcelona [45]
1986-1987 Joan Miró: A Retrospective Kunsthaus Zurich;
Kunsthalle Düsseldorf i
Solomon R. Guggenheim Museum[46]
Düsseldorf,
Zuric i N.York
[46]
1987-1988 Cinc Segles d'Art Espanyol: El Segle de Picasso Musée d'Art Moderne de la Ville de Paris i
Centre d'Art Reina Sofia,
París i
Madrid
[47]
1990 Joan Miró: Estudi retrospectiu de l'obra de pintura Fundació Maeght Saint-Paul-de Vence [48]
1993 Joan Miró: 1893-1993 Fundació Joan Miró i MoMA Barcelona i Nova York [49][50]
1998-1999 Joan Miró Moderna Museet i
Louisiana Museum of Modern Art
Estocolm i
Humlebaek
[51]
2001 París-Barcelona Grand Palais i
Museu Picasso
París i
Barcelona
[52][53]
2002 Joan Miró. Cargol Dona Flor Star Stiftung Museum Kunst Palast Düsseldorf [54]
2004 Joan Miró 1917-1934: La Naissance du Monde Centre Georges Pompidou París [55][56][57]
2006-2007 Barcelona and Modernity: Gaudí to Dalí Museu d'Art de Cleveland i
Museu Metropolità d'Art de Nova York
Cleveland i
Nova York
[58][59]
2011 Joan Miró. L'escala de l'evasió Tate i
Fundació Joan Miró
Londres i
Barcelona
[60]

Curiositats[modifica | modifica el codi]

Hermingway es va fer construir una torre com la que culmina La Masia a la seva residència de La Havana.[61]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Permanyer 2003, p. 44.
  2. DDAA. La Gran Enciclopèdia en català:volum 13. Barcelona: Edicions 62, 2004. ISBN 84-297-5441-5. 
  3. Trabal, Francesc. «Una conversa amb Joan Miró». La Publicitat, 14 juliol 1928 [Consulta: 23 desembre 2013].
  4. Malet 1992: p. 34
  5. Rebull 1994: p. 4
  6. Rebull 1994: p. 9
  7. 7,0 7,1 Suárez / Vidal 1989: p. 297
  8. Penrose 1965: p. 3
  9. Permanyer 2003, p. 53.
  10. Permanyer 2003, p. 55.
  11. Malet 1992: pp. 29-32
  12. Paporov, IUriĭ. Hemingway en Cuba (en castellà). Siglo XXI, 1993, p.92. ISBN 9789682318481. 
  13. «Fragments d'entrevista de Lluís Permanyer». El meu avi. TV3. [Consulta: 8 d'octubre de 2011].
  14. Malet 1992: p. 33
  15. Martínez Muñoz 2000: p. 99
  16. Malet 1992: pp.34
  17. Declaraciones: 158 y ss. recollit a Joan Miró: la intencionalidad oculta de su vida y obra per Saturnino Pesquero Ed. Erasmus, 2009, ISBN 9788493697211 pp. 100-101
  18. «Mas Miró». [Consulta: 20 d'agost de 2011].
  19. Massot, Josep. «La masía de Mont-roig albergará un museu Miró» (en castellà). La Vanguardia, 25-02-2011. [Consulta: 20 d'agost de 2011].
  20. Surrealisme a Catalunya, 1924-1936: de l'amic de les arts al logicofobisme. Polígrafa, 1 d'agost de 1988. ISBN 978-84-343-0539-7 pages=p.19 [Consulta: 8 d'ocubre de 2011]. 
  21. Rebull 1994: pp. 6-9
  22. Penrose 1991: p. 28
  23. Raillard 1992: p. 60
  24. Penrose 1991: p. 29
  25. Penrose 1965: p. 6
  26. Cirlot Laporta 1949: p. 19
  27. Dupin 2004: p. 116
  28. Lubar 1993: p. 48
  29. Pesquero 2009: p. 101
  30. Amat, Frederic. «Els llocs de Miró» (paper). Diari Ara [Barcelona], núm. 313, 9/10/2011, p.12-13. ISSN: 2014-010X [Consulta: 9 octubre 2011].
  31. Malet 1992: p.33
  32. no. 1754
  33. maig de 1923
  34. 9 d'abril de 1923
  35. no. 1.
  36. no. 355.
  37. Referència del catàleg: no. 1.
  38. Arxius de la Galeria Pierre Matisse als Arxius d'Art Americà
  39. L'exposició va tenir lloc entre el 10 de gener i el 9 de febrer de 1935, i es van mostrar 30 obres en total.
  40. catàleg sense numerar. L'obra nomes es mostra a Nova York
  41. Préstec per mostrar amb la col·lecció permanent del Museu d'Art Modern de Nova York, 1960-1962
  42. no. 28, que es reprodueix
  43. «Aspects of Twentieth-Century Art I. Picasso and Cubism II. European Painting and Sculpture III. Henri Matisse: Cut-Outs and Jazz» (en anglès). [Consulta: 20 d'agost de 2011]. Número de catàleg no. 77, que es reprodueix.
  44. no. 9, que es reprodueix. (Només es mostra a Washington)
  45. Pila, María. «"La Masia", de Miró, por primera vez en Barcelona». El Periódico, 30 abril 1983.
  46. 46,0 46,1 no. 20 (catàleg en alemany), no. 14 (catàleg en anglès), que es reprodueix.
  47. 1987-1988, no. 22 (catàleg francès), no. 20 (catàleg en espanyol), que es reprodueix.
  48. no. 12, que es reprodueix
  49. Pasqual Maragall comenta que va haver d'inaugurar dues vegades l'exposició perquè l'obra de La Masia va arribar amb retard a la Fundació Joan Miró: Martí, Octavi. «La pausa 'mironiana' de Maragall» (en castellà). El País, 04/05/2004. [Consulta: 9 d'octubre de 2011].
  50. no. 47 (catàleg en espanyol), no. 22 (catàleg en anglès), que es reprodueix.
  51. no. 6, que es reprodueix
  52. «Llistat d'exposicions del 2002». Museu Picasso, 2007. [Consulta: 20 d'agost de 2011].
  53. catàleg sense numerar, que es reprodueix. (Catàleg en francès), sense número de catàleg, fig. 4 (catàleg en espanyol).
  54. no. 5, que es reprodueix.
  55. L'obra, que es reprodueix, apareix al catàleg amb el número 19
  56. «Fitxa de l'exposició al web del Pompidou» (en francès). Centre Pompidou, 2004. [Consulta: 20 d'agost de 2011].
  57. Agnès Angliviel de La Beaumelle; Centre Georges Pompidou. Joan Miró, 1917-1934: la naissance du monde. Centre National d'Art et de Culture Georges Pompidou, 2004. ISBN 978-2-84426-227-1 [Consulta: 20 d'agost de 2011]. 
  58. «Fitxa de l'exposició al web del Metropolitan» (en anglès). [Consulta: 20 d'agost de 2011]. L'obra apareix al catàleg amb el número 7,25, fig. 6.
  59. En la mateixa exposició es van veure obres com Bal du Moulin de la Galette, Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem de Ramon Casas i el Desconsol de Josep Llimona, entre d'altres.
  60. «Joan Miró. L'escala de l'evasió». [Consulta: 12/10/2011].
  61. Permanyer 2003, p. 57.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Cirlot, Juan-Eduardo. Joan Miró. Barcelona: Cobalto, 1949. 
  • Clavero, Jordi J. Fundació Joan Miró. Guia de la Fundació. Barcelona: Ediciones Polígrafa, 2010. DL B.10.061.2010. ISBN 978-84-343-1242-5. 
  • Dupin, Jacques. Miró (en castellà). Polígrafa, 2004. ISBN 84-343-1044-9. 
  • Lubar, Robert. La Mediterrània de Miró: concepcions d'una identitat cultural. Fundació Miró-Leonardo Arte, 1993. 
  • Malet, Rosa Maria. Joan Miró. Barcelona, Edicions 62, 1992. ISBN 84-297-3568-2. 
  • Daniel, Marko (ed.); Gale, Matthew. Joan Miró. L'escala de l'evasió. 1a ed. (en català). Barcelona: Fundació Joan Miró, 2011. ISBN 978-84-938981-0-6. 
  • Martínez Muñoz, Amalia. De la pincelada de Monet al gesto de Pollock (en castellà). Ed. Universitat Politéc. València, 2000. ISBN 9788477218838. 
  • Penrose, Roland. Pinacoteca de los Genios:Miró (en castellà). Buenos Aires: Codex, 1965. Registre propiedad intelectual 893.686. 
  • Penrose, Roland. Miró (en castellà). Barcelona: Destino, 1991. ISBN 84-233-1976-8. 
  • Permanyer, Lluís. Miró, la vida d'una passió. Barcelona: Edicions de 1984, 2003. ISBN 84-96061-08-6. 
  • Pesquero, Saturnino. Joan Miró: la intencionalidad oculta de su vida y obra (en castellà). Barcelona: Erasmus Ediciones, 2009. ISBN 978-84-936972-1-1. 
  • Rebull Trudell, Melania. Joan Miró. Barcelona, Globus y Ediciones Polígrafa, 1994. ISBN 84-88424-96-5. 
  • Raillard, Georges. Miró (en castellà). Madrid: Debate, 1992. ISBN 84-7444-605-8. 
  • Saura, Antonio. «La cara oculta de un pintor» (en castellà). El País, 26/12/1983. [Consulta: 9 d'octubre de 2011].
  • Suárez, Mercè; Vidal. «V:La época de entreguerras». A: Historia Universal del Arte:Volum IX. Barcelona: Planeta, 1989. ISBN 84-320-8909-5. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]