La meva dona favorita
  La meva dona favorita |
||
|---|---|---|
 Pòster de la pel·lícula |
||
|
Fitxa tècnica |
||
| Direcció: | Garson Kanin | |
| Direcció artística: | Van Nest Polglase | |
|
|
||
| Producció: | Leo McCarey | |
|
|
||
| Guió: | Garson Kanin, Bella Spewack i Sam Spewack a partir d'una història de Leo McCarey, Bella Spewack i Sam Spewack | |
|
|
||
| Música: | Roy Webb | |
|
|
||
| Fotografia: | Rudolph Maté | |
|
|
||
| Muntatge: | Robert Wise | |
|
|
||
| Vestuari: | Howard Greer | |
|
Dades i xifres |
||
| País: | Estats Units | |
| Data d'estrena: | 1940 | |
| Gènere: | Comèdia | |
| Duració: | 88 minuts | |
|
Companyies |
||
| Productora: | RKO | |
|
|
||
| Pàgina sobre “My Favorite Wife” a IMDb | ||
|
Valoracions |
||
| IMDb |  |
|
La meva dona favorita (original: My Favorite Wife) és una pel·lícula estatunidenca de Garson Kanin, estrenada el 1940 i doblada al català.[1]
Taula de continguts |
Argument [modifica]
Després de set anys, l'advocat Nick Arden (Cary Grant) té la seva dona Ellen (Irene Dunne) declarada morta legalment, desapareguda des que el seu vaixell es va perdre, i així es pot casar amb Bianca (Gail Patrick). Resulta tanmateix que Ellen havia naufragat en una illa deserta, i ha estat rescatada. Quan retorna a casa, s'assabenta que Nick acaba de marxar a la seva lluna de mel amb la seva segona muller. Quan Ellen el persegueix abans de la seva nit de lluna de mel, està desconcertat: com donar-li les notícies a Bianca. Continua posposant el moment desagradable. Mentrestant, Bianca està frustrada pel comportament estrany de Nick (especialment la no-consumació del seu matrimoni) i crida un psiquiatre, el Dr. Kohlmar (Pedro de Cordoba). Apareixen més complicacions quan un perit d'assegurances (Hugh O'Connell) esmenta a Nick un rumor que diu que Ellen no estava sola a l'illa, ja que tenia la companyia d'Stephen Burkett (Randolph Scott) i que s’anomenaven entre ells "Adam" i "Eva".
Repartiment [modifica]
- Irene Dunne: Ellen Wagstaff Arden
- Cary Grant: Nick Arden
- Randolph Scott: Stephen Burkett
- Gail Patrick: Bianca Bates
- Ann Shoemaker: Ma
- Scotty Beckett: Tim
- Mary Lou Harrington: Chinch Arden
- Donald MacBride: El director de l'hotel
- Hugh O'Connell: Johnson
- Granville Bates: El jutge Brisson
- Pedro de Cordoba: El doctor Kohlmar
Nominacions [modifica]
- Oscar al millor guió original per Leo McCarey, Bella Spewack i Sam Spewack
- Oscar a la millor cançó original Roy Webb
- Oscar a la millor direcció artística per Van Nest Polglase i Mark-Lee Kirk
Al voltant de la pel·lícula [modifica]
- El 1962, La 20th Century Fox va produir un remake d'aquesta pel·lícula amb Marilyn Monroe, Dean Martin i Cyd Charisse, sota el títol de Something’s Got to Give . La pel·lícula que havia de ser dirigida per George Cukor va quedar inacabada per la defunció de Marilyn Monroe.
- Una nova versió Move Over, Darling va ser dirigida per Michael Gordon el 1963, amb Doris Day i James Garner com a protagonistes.
Referències [modifica]
Enllaços externs [modifica]
- La meva dona favorita a Internet Movie Database (anglès)
- La meva dona favorita a Allmovie (anglès)
- La meva dona favorita a FilmAffinity (anglès)
