La núvia venuda

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La núvia venuda
Títol original: Prodaná nevěsta
Llengua original: txec
Música: Bedřich Smetana
Llibret: Karel Sabina
Actes: tres
Estrena: 30 de maig de 1866
Teatre: Teatre Provisional de Praga
Estrena al Liceu: 2 de febrer de 1924 (estrena a Espanya)

La núvia venuda (en txec Prodaná nevěsta) és un òpera còmica en tres actes del compositor txec Bedřich Smetana, amb llibret de Karel Sabina. S'estrenà al Teatre Provisional de Praga el 30 de maig de 1866. A Catalunya es va estrenar al Liceu de Barcelona el 2 de febrer de 1924.[1]

L'òpera es considera que féu una contribució important cap al desenvolupament de la música txeca. Va ser composta durant el període 1863-66. Situat en un poble, i amb personatges reals, explica la història de com, després d'una sorprenent revelació tardana, el veritable amor preval sobre els esforços combinats de pares ambiciosos i un agent matrimonial intrigant.

L'òpera nacional txeca fins a aquest moment havia estat representada únicament per un nombre d'òperes menors. Smetana volia crear un gènere operístic veritablement txec. El tractament musical de Smetana fa un ús considerable de les tradicionals formes de dansa bohèmia, com ara la polca i furiant, tot i que evita en gran mesura la cita directa de la cançó popular. L'obertura, que sovint s'interpreta com una peça de concert independent de l'òpera, va ser, particularment, composta abans de gairebé qualsevol de les altres músiques de què es compon.

Representacions[modifica | modifica el codi]

El 30 de maig de 1866 es va estrenar en el Teatre Provisional de Praga. Encara que va agradar al públic, no va tenir ressò fora de la capital. Per a una representació a París planejada per a tres anys més tard i que no es va dur a terme, Smetana va compondre una ària per Marie així com dues danses (polca i furiant). I dos anys més tard va compondre per a una representació a Sant Petersburg la versió definitiva, on els diàlegs es van transformar en recitatius. L'òpera va poder conquerir en un temps relativament breu el món sencer i es troba en el repertori fix de tots els teatres d'òpera.

Després d'una actuació al Teatre de Música de Viena i l'Exposició de 1892, l'òpera va obtenir reconeixement internacional. Es va realitzar a Chicago el 1893, Londres el 1895 i va arribar a Nova York el 1909, convertir-se en la primera, i durant molts anys l'única òpera txeca en el repertori general. Moltes d'aquestes primeres representacions internacionals van ser en alemany, sota el títol Die Braut verkauften, i la versió alemanya segueix sent tocada i gravada. El 1932, Max Ophüls va fer una pel·lícula alemanya de l'òpera.

Argument[modifica | modifica el codi]

Acte I[modifica | modifica el codi]

Poble txec a mitjan segle XIX. En una plaça, al costat de la posada, els pobletans celebren les festes patronals i brinden amb alegria per l'amor i la bona vida. La jove i bella Mařenka conversa amb el seu nòvio Jeník. Està preocupada perquè els seus pares, Krušina i Ludmila, planegen casar-la, contra la seva voluntat, amb Vašek, el fill de l'adinerat granger Mícha. Jeník resta importància a aquest compromís, cosa que la indigna.

El nuvi es lamenta d'haver tingut una vida trista i sense fortuna, a pesar que va nàixer al si d'una família acomodada. Conta que quan va morir sa mare, son pare (que no és un altre que Mícha, encara que en el poble ningú ho sap) va contraure segones núpcies amb Háta, amb qui va tindre el seu segon fill, Vašek. Jeník no tenia una bona relació amb la seva madrastra i aquesta el va expulsar de la llar familiar. Des de llavors, ha servit en diferents cases, distanciat del poble, tractant de guanyar-se la vida honradament. El jove assegura a Mařenka que no ha de témer pel seu amor indestructible cap a ella i que tot acabarà bé.

Arriben Krušina i Ludmila acompanyats pel matrimonier Kecal, que emfatitza el bon partit que suposa per a Mařenka el fill de Mícha, a qui encara no coneixen. La noia mostra el seu rebuig cap a aquest contracte signat pels seus pares i Kecal, i revela furiosa que ja ha adquirit un compromís amb Jeník.

Acte II[modifica | modifica el codi]

A l'interior de la posada. Els pobletans beuen i ballen. Apareix Vašek vestit de nuvi i tartamudejant. El tímid jove mai ha vist en persona la seva promesa. Mařenka, que ha endevinat la seva identitat, s'hi acosta i, sense desvelar-li qui és, el convenç astutament que la seva futura esposa no és una bona dona.

Mentrestant, Kecal intenta que Jeník renuncie a Mařenka. Per a aconseguir el seu objectiu li oferix una substanciosa quantitat de diners, que ell accepta amb una condició que ha d'aparèixer en el contracte: "Només el fill de Mícha podrà casar-se amb Mařenka". Kecal marxa precipitat i content a redactar el document. Al cap d'una estona torna i convoca els habitants per a fer una lectura pública de l'acord. Krušina i els pobletans queden impressionats pel sacrifici que fa Jeník pel fet de renunciar a Mařenka, però quan descobrixen que "ha venut la seva nòvia" per 300 monedes d'or s'escandalitzen davant de semblant brivallada.

Acte III[modifica | modifica el codi]

Plaça del poble. El cap dels comediants d'un circ ambulant presenta als habitants les actuacions que preparen. Vašek està pensatiu i queda embadalit per la bellesa d'una ballarina del circ, Esmeralda. De sobte, un comediant de la companyia circense, l'Indi, anuncia que el còmic que havia de disfressar-se d'ós ha agafat una tremenda borratxera i necessiten urgentment un substitut. Esmeralda convenç fàcilment amb els seus encants Vašek perquè "es fiqui a la pell de l'ós". Apareixen en escena Mícha, Háta i Kecal. Vašek confessa als seus pares que ja no vol casar-se amb Mařenka, ara que ha descobert que està enamorat d'una bella i estranya noia. Els seus pares s'horroritzen i el tímid jove surt corrent. Poc després arriba Mařenka amb els seus pares. Està indignada després d'haver conegut l'acord de Jeník amb Kecal, i sosté que no es casarà ni amb ell ni amb cap altre. Torna Vašek i reconeix en Mařenka la "estranya noia” de la qual s'ha enamorat i amb la qual vol casar-se. Mařenka està confusa i demana que la deixin sola per a reflexionar. Quan arriba Jeník, ella el rebutja enfadada i li anuncia que es casarà amb Vašek. Jeník tracta d'explicar-li el perquè de la seva actuació, però Mařenka li ordena que se'n vaja.

Entren els pobletans junt amb els pares de Mařenka, curiosos per conèixer la decisió que aquesta ha pres. Quan la jove confirma que es casarà amb Vašek, Jeník torna i causa gran consternació al dirigir-se a Mícha com a "pare". Tan sorprenent revelació d'identitat descobreix Jeník com a primogènit de l'adinerat granger. D'acord amb el contracte, Jeník, en qualitat de fill de Mícha, té dret a casar-se amb Mařenka, que ara ho veu tot clar i l'abraça.

L'emoció del moment es veu interrompuda per uns crits fora d'escena. Un ós s'ha escapat del circ i es dirigix al poble. Prompte es revela que el suposat ós és Vašek disfressat. Esta actitud una mica innocent i infantil, convenç els seus pares que el noi realment no està preparat per a casar-se i fan que se'n vagi. Mícha beneïx el matrimoni entre Mařenka i Jeník i tot acaba en una feliç celebració.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La núvia venuda
  1. ALIER, Roger. Guia Universal de la ópera. Barcelona, 2007, Ediciones Robinbook. ISBN 978-84-96924-03-1 (castellà)