La nit cau sobre Manhattan

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaLa nit cau sobre Manhattan
Night Falls on Manhattan
Fitxa
DireccióSidney Lumet
Protagonistes
ProduccióJosh Kramer i Thom Mount
GuióSidney Lumet
MúsicaMark Isham
FotografiaDavid Watkin Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeSam O'Steen
ProductoraParamount Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorParamount Pictures i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1997
Durada114 min
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
RodatgeNova York Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereDrama
TemaNew York City Police Department Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióNova York Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0119783 Filmaffinity: 417382 Allocine: 10416 Rottentomatoes: m/night_falls_on_manhattan Letterboxd: night-falls-on-manhattan Mojo: nightfallsonmanhattan Allmovie: v154943 TCM: 443652 Metacritic: movie/night-falls-on-manhattan TV.com: movies/night-falls-on-manhattan AFI: 61316 TMDB.org: 46027 Modifica el valor a Wikidata

La nit cau sobre Manhattan (títol original: Night Falls on Manhattan) és una pel·lícula estatunidenca escrita i dirigida per Sidney Lumet, el 1997. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica]

Fill de policia, Sean Casey ho ha estat igualment diversos anys abans de fer-se procurador. Mentre intentava detenir un perillós camell, el seu pare, Liam Casey, és greument ferit, després investiga descobrint nombroses irregularitats. Encarregat de la instrucció, Sean defensarà l'ètica o el seu pare.[2][3]

Repartiment[modifica]

Crítica[modifica]

  • La nit cau sobre Manhattan és en canvi una pel·lícula mitja-baixa, una mica avorrida, escrita no pel mateix Lumet, amb situacions inversemblants (un fill magistrat que es troba a jutjant el pare policia per un il·legalitat complerta a fi de bé, una procuradora que s'enamora de l'assistenta de l'adversari advocat de la defensa), amb una durada excessiva, discursos, solemnitat, monòlegs i amb un protagonista, Andy Garcia, que la poca intensitat expressiva, la cara bonica i fràgil, la falta de autoritat i espessor el destinarien a papers secundaris" (Lietta Tornabuoni, La Stampa[4]
  • Forta i convincent en la primera meitat, amb la seqüència d'acció magistralment rimada, el procés en la millor tradició de Lumet, actors d'aplaudiment (ull a Leibman, que a la pantalla es veu rarament, extraordinari). Després però el guió perd el fil, alguna figura perd pes (és la confirmació de Dreyfuss) i el protagonista Garcia en lloc de dominar els esdeveniments sembla a remolc del que li passa." (Tullio Kezich, Corriere della Sera)[5]

Referències[modifica]

  1. «La nit cau sobre Manhattan». esadir.cat.
  2. «Night Falls on Manhattan». rogerebert.com.
  3. «Night Falls in Manhattan» (en anglès). The New York Times.
  4. La Stampa 26 d'abril de 1997
  5. Il Corriere della Sera 3 de maig de 1997