La nit americana

La nit americana
La Nuit américaine
Fitxa
Direcció	François Truffaut
Protagonistes	Nike Arrighi; Jacqueline Bisset; Jean-Pierre Léaud; Jean-Pierre Aumont; Valentina Cortese; François Truffaut; Nathalie Baye; David Markham; Dani; Alexandra Stewart; Jean Champion; Bernard Menez; Graham Greene; Claude Miller; Jean-François Stévenin; Maurice Séveno; Xavier Saint-Macary; Georges Delerue; Pierre Zucca; Martine Barraqué
Producció	Marcel Berbert i François Truffaut
Guió	François Truffaut, Suzanne Schiffman i Jean-Louis Richard
Música	Georges Delerue
Fotografia	Pierre-William Glenn
Muntatge	Martine Barraqué
Distribuïdor	Columbia Pictures i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	França i Itàlia
Estrena	15 maig 1973
Durada	115 min
Idioma original	francès ; anglès
Color	en color
Descripció
Gènere	drama i tragicomèdia
Lloc de la narració	Niça
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor actriu secundària (1975); Oscar a la millor direcció (1975); Oscar al millor guió original (1975); Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa (1974); candidata internacional als Premis Oscar (1974) ;
Premis	Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa (1972) ;

La nit americana^[1] (títol original en francès: La Nuit américaine) és una pel·lícula francesa de 1973 dirigida per François Truffaut i protagonitzada pel mateix Truffaut, juntament amb Jacqueline Bisset i Jean-Pierre Léaud en els papers principals.

El tema de la pel·lícula està dedicat precisament a la direcció d'una pel·lícula, al treball dels actors i de l'equip tècnic, al cinema en general.

Argument[modifica]

Al llarg de les sis setmanes que dura el rodatge del melodrama Je vous présente Pamela, filmat a un estudi de cinema de la ciutat de Niça, Truffaut recrea el procés col·lectiu d'elaboració d'una pel·lícula: les situacions reals de la vida dels actors i de l'equip tècnic, la relació entre el director i el seu equip, els seus conflictes personals, situacions d'estrès i enveja, etc. Malgrat les diferències de l'equip professional, tots ells comparteixen no obstant una passió: el seu interès comú per la pel·lícula, per la qual estan disposats a sacrificar-se.

Entre els protagonistes de la pel·lícula destaquen Alexandre (Jean-Pierre Aumont), una estrella en hores baixes; Séverine (Valentina Cortese), que ha deixat enrere els seus dies com a aclamada diva; Alphonse (Jean-Pierre Léaud), un jove galan i atractiu; i Julie Baker (Jacqueline Bisset), una jove actriu britànica que es recupera d'una crisi nerviosa que ha tingut com a origen la controvèrsia generada arran de la seva unió matrimonial amb el seu doctor, molt més gran que ella.

Entrellaçats dins el guió, apareixen diversos episodis protagonitzats pels membres de l'equip tècnic i el director Ferrand (Truffaut), que combaten per entregar a temps la pel·lícula mentre, allunyada de les càmeres, la vida dels actors pateix uns alts i baixos que no deixen inalterada la progressió del rodatge.^[2]

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

El títol de la pel·lícula es deu a una tècnica de filmació per la qual, mitjançant uns filtres especials adjuntats a l'objectiu de la càmera, s'aconsegueix crear un efecte de nit malgrat que l'escena sigui en realitat rodada durant el dia i amb llum natural. Aquesta tècnica és anomenada en anglès Day-for-Night (o bé Nit americana).

Premis i nominacions[modifica]

La pel·lícula va ser estrenada el 1973 al Festival de Canes, sense entrar en competició.^[3]

El 1974 la pel·lícula va guanyar el premi BAFTA a la millor pel·lícula i l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa. Així mateix, Valentina Cortese i Truffaut van ser nominats a l'Oscar a la millor actriu secundària i a l'Oscar a la millor direcció, respectivament. Truffaut també va ser nominat, juntament amb Jean-Louis Richard i Suzanne Schiffman, per l'Oscar al millor guió original.^[4]

La pel·lícula és considerada com una de les millors obres de François Truffaut. Per exemple, és una de les dues pel·lícules que apareixen a la revista anglesa Time, juntament amb Les Quatre Cents Coups, ambdues catalogades com a de les millors 100 pel·lícules del segle.^[5]

Repartiment[modifica]

Jacqueline Bisset: Julie
Valentina Cortese: Severine
Dani: Liliane
Alexandra Stewart: Stacey
Jean-Pierre Aumont: Alexandre
Jean Champion: Betrand
Jean-Pierre Léaud: Alphonse
François Truffaut: (Director) Ferrand
Nathalie Baye: Joelle
David Markham: Doctor Nelson
Zénaïde Rossi: Madame Lajoie
Xavier Saint-Macary: (Rol no especificat)

Referències[modifica]

↑ Títol en català, al web Ésadir^{[Enllaç no actiu]}
↑ Sánchez Noriega, José Luis; Gubern, Román. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografı́a y televisión. Nueva edición. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 978-84-206-7691-3.
↑ «Festival de Cannes: Day for Night». festival-cannes.com. [Consulta: 18 abril 2009].
↑ «The 47th Academy Awards» (en anglès). Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques. [Consulta: 20 desembre 2023].
↑ «All-Time 100 Movies». Time [Consulta: 1r maig 2010]. Arxivat 2007-03-14 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2007-03-14. [Consulta: 22 maig 2010].

[1] Títol en català, al web Ésadir^{[Enllaç no actiu]}

[2] Sánchez Noriega, José Luis; Gubern, Román. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografı́a y televisión. Nueva edición. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 978-84-206-7691-3.

[festival-cannes.com-3] «Festival de Cannes: Day for Night». festival-cannes.com. [Consulta: 18 abril 2009].

[4] «The 47th Academy Awards» (en anglès). Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques. [Consulta: 20 desembre 2023].

[5] «All-Time 100 Movies». Time [Consulta: 1r maig 2010]. Arxivat 2007-03-14 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2007-03-14. [Consulta: 22 maig 2010].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

François Truffaut
Pel·lícules dirigides	Les Quatre Cents Coups (1959) Tirez sur le pianiste (1960) Tire-au-flanc 62 (1961) Jules et Jim (1962) La Peau douce (1964) Fahrenheit 451 (1966) La núvia vestia de negre (1968) Baisers volés (1968) La sirena del Mississipí (1969) L'infant salvatge (1970) Domicile conjugal (1970) Les dues angleses i el continent (1971) Une belle fille comme moi (1972) La nit americana (1973) L'Histoire d'Adèle H. (1975) La pell dura (1976) L'home a qui agradaven les dones (1977) L'habitació verda (1978) L'Amour en fuite (1979) Le Dernier métro (1980) La Femme d'à côté (1981) Vivement dimanche ! (1983)
Curtmetratges	Une visite (1955) Les Mistons (1957) Une histoire d'eau (1958) Antoine et Colette (de L'Amour à vingt ans, 1962)
Guions	Al final de l'escapada (1960) La Petite Voleuse (1988)
Llibers	Hitchcock/Truffaut
Relacionat	Antoine Doinel Premi François Truffaut François Truffaut: Portraits volés (documental 1993) Deux de la vague (documental 2010) Hitchcock/Truffaut (documental 2015) Willie & Phil

Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa
1947–1955 (Honorary)	1947: Sciuscià – Vittorio De Sica 1948: Monsieur Vincent – Maurice Cloche 1949: El lladre de bicicletes – Vittorio De Sica 1950: Au-delà des grilles – René Clément 1951: Rashōmon – Akira Kurosawa 1952: Jocs prohibits – René Clément 1953: Sense premi 1954: Jigokumon – Teinosuke Kinugasa 1955: Musashi Miyamoto – Hiroshi Inagaki
1956–1975	1956: La strada – Federico Fellini 1957: Les nits de la Cabiria – Federico Fellini 1958: El meu oncle – Jacques Tati 1959: Orfeu negre – Marcel Camus 1960: La font de la donzella – Ingmar Bergman 1961: Såsom i en spegel – Ingmar Bergman 1962: Les dimanches de Ville d'Avray – Serge Bourguignon 1963: Fellini 8 ½ – Federico Fellini 1964: Ahir, avui i demà – Vittorio De Sica 1965: Obchod na korze – Ján Kadár & Elmar Klos 1966: Un homme et une femme – Claude Lelouch 1967: Ostře sledované vlaky – Jiří Menzel 1968: Guerra i pau – Serguei Bondartxuk 1969: Z – Costa-Gavras 1970: Investigació sobre un ciutadà – Elio Petri 1971: El jardí dels Finzi Contini – Vittorio De Sica 1972: El discret encant de la burgesia – Luis Buñuel 1973: La nit americana – François Truffaut 1974: Amarcord – Federico Fellini 1975: Dersu Uzala – Akira Kurosawa
1976–2000	1976: La Victoire en chantant – Jean-Jacques Annaud 1977: La vida al davant – Moshé Mizrahi 1978: Préparez vous mouchoirs – Bertrand Blier 1979: El timbal de llauna – Volker Schlöndorff 1980: Moscou no creu en les llàgrimes – Vladímir Menxov 1981: Mephisto – István Szabó 1982: Volver a empezar – José Luis Garci 1983: Fanny i Alexander – Ingmar Bergman 1984: La Diagonale du fou – Richard Dembo 1985: La historia oficial – Luis Puenzo 1986: L'assalt – Fons Rademakers 1987: El festí de Babette – Gabriel Axel 1988: Pelle, el conqueridor – Bille August 1989: Cinema Paradiso – Giuseppe Tornatore 1990: Reise de Hoffnung – Xavier Koller 1991: Mediterraneo – Gabriele Salvatores 1992: Indoxina – Régis Wargnier 1993: Belle Époque – Fernando Trueba 1994: Cremat pel sol – Nikita Mikhalkov 1995: Antonia – Marleen Gorris 1996: Kolja – Jan Svěrák 1997: Caracter – Mike van Diem 1998: La vida és bella – Roberto Benigni 1999: Todo sobre mi madre – Pedro Almodóvar 2000: Tigre i drac – Ang Lee
2001–present	2001: Ničija zemlja – Danis Tanović 2002: Nirgendwo in Afrika – Caroline Link 2003: Les Invasions barbares – Denys Arcand 2004: Mar adentro – Alejandro Amenábar 2005: Tsotsi – Gavin Hood 2006: La vida dels altres – Florian Henckel von Donnersmarck 2007: Els falsificadors – Stefan Ruzowitzky 2008: Okuribito – Yojiro Takita 2009: El secreto de sus ojos – Juan José Campanella 2010: En un món millor – Susanne Bier 2011: Nader i Simin, una separació – Asghar Farhadi 2012: Amor – Michael Haneke 2013: La grande bellezza – Paolo Sorrentino 2014: Ida – Paweł Pawlikowski 2015: Saul fia – László Nemes 2016: Forushande – Asghar Farhadi 2017: Una mujer fantástica – Sebastián Lelio 2018: Roma – Alfonso Cuarón 2019: Paràsits – Bong Joon-ho 2020: Una altra ronda – Thomas Vinterberg 2021: Drive My Car – Ryusuke Hamaguchi 2022: Res de nou a l'oest – Edward Berger

Premi del New York Film Critics Circle a la millor pel·lícula
1935–1950	El delator (1935) Mr. Deeds Goes to Town (1936) The Life of Emile Zola (1937) The Citadel (1938) Cims borrascosos (1939) El raïm de la ira (1940) Ciutadà Kane (1941) Sang, suor i llàgrimes (1942) Watch on the Rhine (1943) Going My Way (1944) Dies perduts (1945) Els millors anys de la nostra vida (1946) Gentleman's Agreement (1947) El tresor de Sierra Madre (1948) All the King's Men (1949) Tot sobre Eva (1950)
1951–1975	A Streetcar Named Desire (1951) Sol davant el perill (1952) D'aquí a l'eternitat (1953) La llei del silenci (1954) Marty (1955) La volta al món en vuitanta dies (1956) El pont del riu Kwai (1957) Fugitius (1958) Ben-Hur (1959) L'apartament / Sons and Lovers (1960) West Side Story (1961) No es va atorgar (1962) Tom Jones (1963) My Fair Lady (1964) Darling (1965) Un home per a l'eternitat (1966) En la calor de la nit (1967) The Lion in Winter (1968) Z (1969) Five Easy Pieces (1970) La taronja mecànica (1971) Crits i murmuris (1972) La nit americana (1973) Amarcord (1974) Nashville (1975)
1976–2000	Tots els homes del president (1976) Annie Hall (1977) El caçador (1978) Kramer contra Kramer (1979) Gent corrent (1980) Rojos (1981) Gandhi (1982) La força de la tendresa (1983) Passatge a l'Índia (1984) L'honor dels Prizzi (1985) Hannah i les seves germanes (1986) Broadcast News (1987) El turista accidental (1988) My Left Foot (1989) Un dels nostres (1990) El silenci dels anyells (1991) El joc de Hollywood (1992) La llista de Schindler (1993) Quiz Show (1994) Leaving Las Vegas (1995) Fargo (1996) L.A. Confidential (1997) Salvem el soldat Ryan (1998) Topsy-Turvy (1999) Traffic (2000)
2001–present	Mulholland Drive (2001) Lluny del cel (2002) El Senyor dels Anells: El retorn del rei (2003) Entre copes (2004) Brokeback Mountain (2005) United 93 (2006) No Country for Old Men (2007) Em dic Harvey Milk (2008) En terra hostil (2009) La xarxa social (2010) The Artist (2011) Zero Dark Thirty (2012) American Hustle (2013) Boyhood (2014) Carol (2015) La La Land (2016) Lady Bird (2017) Roma (2018) The Irishman (2019) First Cow (2020) Drive my car (2021) Tár (2022)