La persistència de la memòria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La persistència de la memòria
La persistència de la memòria
Salvador Dalí, 1931
Oli sobre tela • Surrealisme
24 × 33 cm
Museum of Modern Art, Nova York

La persistència de la memòria, popularment coneguda com Els rellotges tous, és una de les més reconegudes obres de Salvador Dalí. Es tracta d'un oli sobre tela de 24 x 33 cm que l'artista empordanès pintà el 1931. El 1934 fou adquirit pel MoMA gràcies a una donació anònima i actualment hi està exposat de manera permanent.[1]

Realització[modifica | modifica el codi]

Sembla que la idea central de la composició nasqué una nit que Dalí tenia mal de cap. Gala marxà al cinema deixant Dalí, que donà voltes sobre les propietats del formatge Camembert que havien sopat.[2] Aquesta idea l'envaí per complet moments abans d'allitar-se. En aquell moment es posà a pintar sobre un paisatge de Portlligat que hi havia al seu estudi. Quan Gala tornà, dues hores més tard, Dalí ja tenia l'obra totalment enllestida.[2]

Composició[modifica | modifica el codi]

El conjunt és pintat sobre un paisatge de Portlligat a l'albada. El tons marrons i ocres i negres de la platja dominen el fons de l'obra i al marge superior s'hi pot veure el mar d'un to blau cel i el cel groc que es torna blau a mesura que s'arriba al marge superior. Sobre aquest paisatge hi ha quatre rellotges: un rellotge de butxaca i tres de tous que sembla que es fonguin. Al centre hi ha un "monstre tou", motiu recurrent en l'obra de Dalí, i sobre aquest monstre tou s'hi acobla un dels rellotges que es fon amb ell. A l'esquerra del quadre sorgeixen dues cares d'un polígon unides per un angle recte. Sobre el pla horitzontal hi ha un arbre sense fulles amb una branca sobre la que hi ha un dels altres rellotges tous. El darrer rellotge tou, aquest de carcassa daurada mentre que els altres dos són de carcassa platejada, dona la impressió d'estar a cavall de l'aresta escolant-se cap avall per sobre del pla vertical del polígon. Sobre aquest rellotge hi ha una poc aparent mosca morta. El quart rellotge, el més proper a l'espectador i l'únic que és "sòlid", es troba igualment a sobre el polígon al marge de la imatge. Aquest al contrari que els altres és un rellotge de butxaca amb la tapa closa d'un color roig sobre el que hi ha una dotzena llarga de formigues negres, tema repetitiu també en l'obra de Dalí.

El “monstre tou” central ja aparegut en obres com El gran masturbador, Retrat de Paul Eluard, L'enigma del desig: la meva mare, la meva mare, la meva mare (totes de 1929), resulta fàcil associar a part del rostre de la seva musa Gala amb la parpella tancada en un gest oníric.

La representació de rellotges deformats sembla aparèixer per primer cop a l'obra de Dalí el 1930 a una obra menys enigmàtica tot i el seu marcat caràcter surrealista, “L'ossificació prematura d'una estació”, tot i així en aquesta obra el rellotge apareix contextualitzat tant en el títol com en la composició. A “La persistència de la memòria” aquests rellotges tous apareixen ja integrats com a fruit del "mètode paranoico-crític" de Dalí desproveïts de la seves connotacions estrictament figuratives.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Armengol, Montse. «La fascinació per Dalí». Sàpiens [Barcelona], núm. 95, setembre 2010, p. 22. ISSN: 1695-2014.
  2. 2,0 2,1 La persistència de la memòria a XTEC.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]