La quimera de l'or

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
The Gold Rush
La quimera de l'or

Fitxa tècnica
Direcció: Charles Chaplin

Producció: Charles Chaplin

Guió: Charles Chaplin

Música: Charles Chaplin
Carli Elinor
Max Terr
James L. Fields

Fotografia: Roland Totheroh

Muntatge: Charles Chaplin

Protagonistes: Charles Chaplin
Mack Swain
Tom Murray

Dades i xifres
País: Estats Units
Data d'estrena: 1925
Duració: 95 minuts
Idioma original: muda
intertítols en anglès

Companyies
Distribució: United Artists
Pressupost: 923.000 $[1]
Ingressos: 4.250.001 $[1][2]

Pàgina sobre “The Gold Rush a IMDb

Valoracions
IMDb 8.2/10 stars
FilmAffinity 8.4/10 stars
The Gold Rush
Charles Chaplin fent ballar els panets
Charles Chaplin menjant-se la sabata
Charles Chaplin amb Mack Swain
Charles Chaplin amb Georgia Hale

La quimera de l'or[3] (títol original en anglès The Gold Rush) és una pel·lícula estatunidenca de cinema mut dirigida per Charles Chaplin, estrenada el 26 de juny del 1925.[4] Va ser reestrenada el 1942, amb una narració en off del mateix Chaplin i un acompanyament musical que li va valer una nominació a l'Oscar a la millor banda sonora, juntament al de millor so.[5]

En diverses ocasions el director va declarar que aquesta era la pel·lícula per la qual preferia ser recordat.[6] A la seva autobiografia afirma que per l'argument de la pel·lícula es va inspirar en la història de l'expedició Donner.[7]

Argument[8][modifica | modifica el codi]

Charlot es troba a Klondike, atret per la febre de l'or. Hi ha una tempesta i es veu obligat a buscar aixopluc. Troba una casa aïllada a les muntanyes, habitada per Larsen, un assassí fugitiu de la justícia. Encara que Larsen tracta de fer fora el vagabund, l'huracà l'hi impedeix. A més a més, Chaplin porta un altre hoste a la cabana, Mac Kay, un home alt i gros. Després d'una baralla en la qual queda inutilitzat el rifle del fugitiu, els dos hostes aconsegueixen quedar-s'hi.

La fam els rosega, i decideixen que un d'ells sortirà a buscar menjar. L'atzar de les cartes elegeix Larsen. Uns policies el troben, ell els mata i els roba el trineu, i deixa Mac Kay i Chaplin abandonats. Tots dos sucumbeixen aviat a la fam. El vagabund prepara una de les seves sabates, mentre en Mac Kay veu visions i creu que el seu company és una gallina i tracta de menjar-lo. Un ós, caçat quan entra a la cabanya, els treu de la fam.

Quan acaba la tempesta cadascú segueix el seu camí. En Mac Kay es dirigeix a una mina d'or que havia trobat, però un accident en el camí li fa perdre la memòria. El vagabund, per la seva banda, va al poble, i atret pels llums entra al cabaret, on coneix la bella Georgia, que decideix de ballar amb ell només per provocar gelosia a Jack Cameron, el gallet del cabaret, que la desdenya. Hi ha una baralla entre els dos homes, de la qual Charlot surt vencedor mercès a l'atzar.

Torna a la barraca, i per poder sobreviure, fingeix que està mort per tal de despertar la solidaritat de l'enginyer Hank, que el revifa i li dóna menjar, i li encarrega que tingui cura de la casa mentre ell va a la recerca d'or. Mentre Georgia i les seves amigues juguen a la neu, Chaplin és víctima de les boles de neu per accident. Les noies entren a la casa i, per divertir-se amb ell, li prometen d'anar a sopar a la seva cabana la nit de cap d'any.

Prepara el sopar amb molta cura, però Georgia, que està divertint-se al cabaret, oblida la cita. El vagabund espera en va i s'adorm. Somia que està amb la Georgia, i que l'entreté amb la seva dansa dels panets, una de les escenes més recordades de Chaplin. Però és un somni, va cap al cabaret per veure Georgia, que acaba de recordar la seva cita. La noia va a la cabanya i la veu buida. Se sent trista pel vagabund i renega de Jack, que segueix prepotent com sempre.

Georgia manifesta el seu interès pel vagabund, que es torna boig de felicitat, però Mac Kay, que el busca per recordar la ubicació de la seva mina, se l'emporta a estirades. Aconsegueixen trobar la cabanya, però a la nit el vent se l'endú fins a un penya-segat, on la casa amb prou feines es manté en equilibri. Aconsegueixen sortir-ne vius i descobreixen que en el lloc on eren hi havia la mina d'or.

El vagabund se'n torna en vaixell, ja ric, de retor al seu país, ho té tot... menys la Georgia. Els periodistes demanen poder retratar-lo amb la seva granota de buscador d'or. Cau dintre d'un rotlle de corda, el confonen amb un polissó i el volen expulsar del vaixell, però la Georgia, que també torna al seu país, tracta d'impedir-ho pagant-li el passatge. La resta de passatgers arreglen la situació, mentre Charlot la Georgia s'adonen que s'estimen. El fotògraf insisteix que vol fer-los una fotografia, però el petó beso que es fan els enamorats l'espatlla.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Producció[modifica | modifica el codi]

  • La producció de la pel·lícula va començar el 7 de febrer de 1924; juntament amb la preproducció, va durar més d'un any, i, com totes les seves cintes, es va mantenir en secret.[1]
  • En un principi, l'actriu que havia de fer de Georgia era Lita Grey, amb qui el director s'havia casat l'any anterior, però finalment va ser canviada per Georgia Hale.[1]
  • L'any 1942 es va rellançar, afegint-hi una composició musical a càrrec de Max Terr i reeditant la pel·lícula escurçant-ne uns minuts la durada, a banda d'eliminar el petó final, fer alguns canvis subtils en algunes escenes, i també de canviar els intertítols per una narració feta pel propi Chaplin.

Recepció de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

«Aquí hi ha una comèdia amb estries de poesia, patetisme, tendresa, connectada amb brusquedat i bullícia. És la gemma excepcional de totes les pel·lícules de Chaplin, ja que té més intenció i originalitat que fins i tot obres mestres d'hilaritat com The Kid i Shoulder Arms[nb 1]
  • Al web Rotten Tomatoes gaudeix d'un 100% al tomatòmetre, mentre que l'audiència li atorga un 93%.[13]

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Premis
Nominacions

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. "Here is a comedy with streaks of poetry, pathos, tenderness, linked with brusqueness and boisterousness. It is the outstanding gem of all Chaplin's pictures, as it has more thought and originality than even such masterpieces of mirth as The Kid and Shoulder Arms.", per Mordaunt Hall, The New York Times, 17/8/1925 (anglès)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 The Making of Charlie Chaplin's The Gold Rush a Blu-ray.com, 14/6/2012 (anglès)
  2. Charlie Chaplin: ‘The Gold Rush’ Henderson Film and Concert a Las Vegas Tribune, 5/6/2013 (anglès)
  3. Títol en català a Ésadir.cat
  4. La quimera de l'or a Box Office Mojo (anglès)
  5. 5,0 5,1 5,2 XV Premis Oscars (1943) al web dels Oscars (anglès)
  6. 1001 Movies You Must See Before You Die, versió sueca, ISBN 978-91-46-21330-7, pàgina 60.
  7. 7,0 7,1 The Gold Rush a TCM (anglès)
  8. The Gold Rush (1925) a Filmsite (anglès)
  9. 9,0 9,1 9,2 La quimera de l'or a The New York Times (anglès)
  10. Crítica de La quimera de l'or per Mordaunt Hall, a The New York Times (anglès)
  11. Paris Hollywood: Writings on Film, per Peter Wollen, 2002 (anglès)
  12. The Greatest: A First ‘Best’ Chance a Fandor, 3/2/2012 (anglès)
  13. La quimera de l'or a Rotten Tomatoes (anglès)
  14. Nominacions i premis a IMDb

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La quimera de l'or