La Reine de Saba

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: La reine de Saba)
Infotaula de composicióLa Reine de Saba

La Reine de Saba, el 28 de febrer de 1862, Acte Ier, escena 2, escenografia de Despléchin (L'Illustration, març 1862)
Forma musicalòpera Modifica el valor a Wikidata
CompositorCharles Gounod
LlibretistaJules Barbier i Michel Carré
Llengua del terme, de l'obra o del nomfrancès
Basat enLe voyage en Orient de Gérard de Nerval (Hermann Hesse Modifica el valor a Wikidata)
Creació1861 Modifica el valor a Wikidata
Data de publicaciósegle XIX Modifica el valor a Wikidata
Gèneregrand opéra
Partscinc
PersonatgesAmrou (en) Tradueix, Bénoni (en) Tradueix, Méthousaël (en) Tradueix, Phanor (en) Tradueix, Sarahil (en) Tradueix, Adoniram (en) Tradueix, Soliman (en) Tradueix i Balkis (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena28 de febrer de 1862
EscenariTeatre de l'Òpera de París,
Musicbrainz: 1e001111-6acb-4208-b969-a90c6ee08eac IMSLP: La_reine_de_Saba_(Gounod,_Charles) Modifica el valor a Wikidata

La Reine de Saba és una òpera en cinc actes de Charles Gounod, amb llibret de Jules Barbier i Michel Carré, basat en Le voyage en Orient de Gérard de Nerval. S'estrenà al Teatre de l'Òpera de París el 28 de febrer de 1862.

Origen i context[modifica]

El 1859, Gounod va estrenar Faust i va passar a ser el compositor més famós de França. Gounod va intentar la resta de la seva vida compondre una obra com Faust. Mai ho va aconseguir tot i que va compondre molta música, ni amb La Reine de Saba, que era la seva favorita.[1]

El dia de l'estrena, la part més aplaudida de l'obra va ser el cor cantat al segon acte pels jueus i el poble de Saba (identificats sovint com sabeus).[2]

Personatges[modifica]

Paper Tessitura Estrena, 28 de febrer de 1862[3]
(Director: Pierre-Louis Dietsch)
Balkis, la Reina soprano Pauline Guéymard-Lauters
Bénoni mezzosoprano Hamäckers
Sarahil mezzosoprano Tarby
Adoniram, escultor i arquitecte del Temple de Salomó tenor Louis Guéymard
Soliman, el bíblic Salomó baix operístic Jules-Bernard Belval
Amrou tenor Raphaël-Auguste Grisy
Phanor baríton Mécène Marié de l'Isle
Méthousaël baix operístic Théodore-Jean-Joseph Coulon
Sadoc baix operístic Frèret
Ballarines Zimma, Emma Livry

Argument[modifica]

Balkis, reina de Saba, visita a Soliman, a la ciutat de Jerusalem, on es treballa en la construcció del Temple. L'arquitecte encarregat de les obres és Adoniram. La reina s'enamora apassionadament d'Adoniram. L'arquitecte, enardit pel seus èxits, s'atreveix a plantar cara a Soliman. Balkis i Adoniram conspiren contra Soliman i fugen. L'última escena té lloc a la Vall del Cedró. Adoniram és assassinat per tres dels seus treballadors, que l'acusen de no fer front a les seves demandes salarials. Balkis atribueix la mort del seu estimat a una venjança de Soliman.

Referències[modifica]

  1. Schonberg, Harold C. Los grandes compositores. Ediciones Robinbook, 2007, p. 420. ISBN 9788496924048. 
  2. Chouquet, Gustave «La Reine de Saba» (en francès). Histoire de la musique dramatique en France depuis ses origines jusqu'à nos jours, 1873, pàg. 420 [Consulta: 28 febrer 2017].
  3. Casaglia, Gherardo (2005). Almanacco, La Reine de Saba Almanacco Amadeus (italià)

Enllaços externs[modifica]