La risurrezione di Lazzaro
| Forma musical | oratori  |
|---|---|
| Compositor | Lorenzo Perosi |
La risurrezione di Lazzaro (La resurrecció de Llàtzer) és un oratori compost per Lorenzo Perosi estrenat a La Fenice de Venècia el 28 de juliol de 1898[1] amb un resultat apoteòsic.[2] Va ser dedicat al director Giuseppe Gallignani.[3]
Origen i context[modifica]
La lletra fou extreta de l'Evangeli de Sant Joan, excepte alguns versicles, i amb l'agregació, en canvi, d'alguna coral treta d'altres punts dels llibres sagrats.[4] Perosi posa en escena al mateix Jesucrist, conduït per un narrador entre variables companyies, entre elles dues femenines, Marta i Maria, mentre que el cor fa d'un ésser col·lectiu i participant, inspirat en la tragèdia grega, només que aquí el final és un triomf de l'amor sobre la mort: qui estima demanda la immortalitat i el Gran Amat de la faula, Crist, així ho promet als seus seguidors, és a dir als seus enamorats.[2]
Representacions[modifica]
L'estrena va ser molt reeixida i es van fer set audicions, quatre més de les projectades, obtenint un benefici de 12.000 lires que foren entregades als pobres.[4] Del 5 al 9 d'abril de 1899 es representà a Viena, el 5 de maig al Metropolitan Opera House de Nova York. el 5 de juny a Buenos Aires.[1]
A Catalunya s'estrenà al Gran Teatre del Liceu el 3 de març de 1907 amb els cors de l'Orfeó Barcelonès.[5]
Seccions[modifica]
- Preludio
- La malattia di lazzaro
- La dilezione - la consolazione[6]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Cronologia della vita, delle opere e delle attività artistiche». Il Coro Polifonico “Lorenzo Perosi” di Misterbianco.
- ↑ 2,0 2,1 Matamoro, Blas. «Ressenya del disc». diverdi.com.
- ↑ «Llibret de l'estrena». Ricordi.
- ↑ 4,0 4,1 Cesare «Desfilada de la quinzena. Roma». La Vanguardia, 08-09-1898.
- ↑ «Estrena al Liceu». La Vanguardia, 01-03-1907.
- ↑ «Gravació en disc». Jupiter Classics.
