La ronda

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
La Ronde
La ronda

Fitxa tècnica
Direcció: Max Ophüls
Direcció artística: Jean d'Eaubonne
Fred Marpaux
Marc Frédérix

Producció: Serge Gordine

Guió: Jacques Natanson
Max Ophüls,
adaptació de l'obra La ronda de l'austríac Arthur Schnitzler

Música: Oscar Straus,
adaptació musical Joe Hajos

So: Pierre Calvet

Muntatge: Léonide Azar
Suzanne Rondeau

Vestuari: Georges Annenkov

Protagonistes: Jean-Louis Barrault
Danielle Darrieux
Daniel Gélin
Fernand Gravey
Odette Joyeux

Dades i xifres
País: França
Data d'estrena: 1950
Gènere: Comèdia dramàtica
Duració: 110 minuts

Companyies
Productora: Films Sacha Gordine
Distribució: Svanfilm

Pàgina sobre “La Ronde a IMDb

Valoracions
IMDb 7.6/10 stars
FilmAffinity 7.8/10 stars

La ronda (títol original en francès: La Ronde) és una pel·lícula francesa dirigida per Max Ophüls el 1950. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica | modifica el codi]

Un narrador, el director del joc, presenta una sèrie d'històries que giren al voltant de trobades amoroses o galants. La ronda passa de la prostituta al soldat, del soldat a la dona de fer feines, de la dona de fer feines al fill de família, d'aquest a Emma, la senyora casada, d'Emma a Charles el seu marit, de Charles a Anna que dona la mà al poeta, que l'abandona per l’artista que no es resisteix al comte, el qual, anant amb la prostituta, tanca el cercle.[2]

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Escenes de La Ronda[modifica | modifica el codi]

  1. La noia i el soldat
  2. El soldat i la dona de fer feines
  3. La dona de fer feines i el jove
  4. El jove i la dona casada
  5. La dona casada i el seu marit
  6. El marit i la petite Anna
  7. Anna i el poeta
  8. El poeta i l'actriu
  9. L'actriu i el comte
  10. El comte i la noia

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Critica[modifica | modifica el codi]

« Aquest vals desencantat, que Max Ophüls havia hagut d'amputar vint minuts per tranquil·litzar els puritans, va tenir un triomf públic malgrat una violenta denigració de part de la crítica. Es retreia a aquest moralista barroc que hagués aixecat un inventari de les diverses formes de llibertinatge i dels amors il·legítims. Res escabrós tanmateix en aquest congost virtuós d'escenes d'alcoves. Les paraules són amargues, tràgiques, justes un tenyit del cinisme cruel de Schnitzler, en el qual s'inspira. Max Ophüls aixeca una constatació d'una infinita tristesa sota l'aparença frívola d’un fresc sobre els discursos i els comportaments amorosos: la felicitat no existeix. El que pinta, fatalista, és la impossibilitat eternitzar els impulsos més purs, la desesperació del sentiment amorós de què hom es mofa per la febre del desig, la puresa trepitjada per les trobades efímeres, la ferida secreta de l'anima de cara a la infidelitat de les embriagueses. El temps, implacable, rosega l'amor, oblida el do, atia el vertigen de les conquestes, refreda els cors. Aquest frenesí desesperant i desesperat dels «ardits, mentides i perills constants» que teixeixen la lluita dels sexes, aquesta sinistra sarabanda de dones i d'homes enganyats per la comèdia del plaer és magistralment posada en escena. Els arabescos sensuals de la càmera formen part del tema de la pel·lícula: ball, angoixes i vertígens. »
— Jean-Luc Douin, Télérama N° 2308, 6 abril de 1994

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. esadir.cat. La ronda (en català). esadir.cat. 
  2. «La ronde». The New York Times.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: Cinema