La rossa explosiva
The Strawberry Blonde  | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | Raoul Walsh |
| Protagonistes | |
| Producció | Hal B. Wallis |
| Dissenyador de producció | Robert M. Haas |
| Guió | Julius J. Epstein i Philip G. Epstein |
| Música | Heinz Roemheld |
| Fotografia | James Wong Howe |
| Muntatge | William Holmes |
| Vestuari | Orry-Kelly |
| Productora | Warner Bros. i Warner Bros. Pictures |
| Distribuïdor | Warner Bros. |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 1941 |
| Durada | 97 min |
| Idioma original | anglès |
| Versió en català |  Sí |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | comèdia romàntica i cinema musical |
| Lloc de la narració | Nova York |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
         | |
La rossa explosiva (original:The Strawberry Blonde) és una pel·lícula dels Estats Units de Raoul Walsh estrenada el 1941. Ha estat doblada al català.[1]
Argument[modifica]
Enviat a la presó per l'home que li ha robat la dona que estimava, "Biff" Grimes (James Cagney) vol venjar-se. Tanmateix, la seva vida actual amb Amy Lind (Olivia de Havilland), la seva dona amb qui es casa per despit, no seria feliç?[2]
Al voltant de la pel·lícula[modifica]
- Raoul Walsh explica en la seva autobiografia una entrevista amb Jack Warner, el patró de la Warner Bros., en aquests termes: «Tinc dues coses a dir-te, em va dir Jack Warner recolzant-se contra l’informe de la seva butaca i prenent el seu aire seriós. Cagney vol que el dirigeixis a La rossa explosiva, i Ann Sheridan m’agafa per a Dracula. »[3] En Efecte, Jack Warner està en conflicte amb Ann Sheridan, una de les seves estrelles sota contracte, que refusa el paper de Virginia Brush a La rosa explosiva. El guió és tanmateix fet especialment per a ella[4] i quan Walsh intenta persuadir-la de fer la pel·lícula ella s'hi nega pretextant que el productor l'havia refusada per a una comèdia musical de la Twentieth Century Fox i vol tornar-li la moneda.[3] Walsh es recordarà llavors d’una starlette que havia vist en pel·lícules de sèrie B i igualment en un número de ball que executava en un night-club a Caliente, Califòrnia alguns anys abans.[3] De seguida proposa a Jack Warner contractar Rita Hayworth, aquesta jove starlette de la Columbia, pel paper.[5]
- La rossa explosiva és el remake d’ One Sunday Afternoon pel·lícula de Stephen Roberts el 1933 amb Gary Cooper i Fay Wray als principals papers. Una tercera adaptació, musical aquesta vegada, va ser dirigida de nou per Raoul Walsh sempre sota el títol One Sunday Afternoon el 1948 amb Dennis Morgan, Janis Paige i Dorothy Malone.
Repartiment[modifica]
- James Cagney: T. L. "Biff" Grimes
- Olivia de Havilland: Amy Lind
- Rita Hayworth: Virginia Brush
- Jack Carson: Hugo Barnstead
- Alan Hale: El pare Grimes
- George Tobias: Nicholas Pappalas
- Una O'Connor: Sra. Timothy Mulcahey
- George Reeves: Harold
- Lucile Fairbanks: L’amant de Harold
- Edward McNamara: Big Joe
- Helen Lynd: L’amant de Harold
- Herbert Heywood: Toby
Premis i nominacions[modifica]
Nominacions[modifica]
- 1942. Oscar a la millor banda sonora per Heinz Roemheld
Galeria[modifica]
-
James Cagney -
Olivia de Havilland -
Rita Hayworth -
-
-
-
-
-
Referències[modifica]
- ↑ esadir.cat. La rossa explosiva h. esadir.cat.
- ↑ «The strawberry blonde». The New York Times.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Raoul Walsh - Mig segle a Hollywood - Memòries d’un cineasta - Calmann-Lévy - ISBN 2-7021-0114-3, pàg. 287.
- ↑ Rita Hayworth Christian Dureau. Edicions PAC.ISBN 2-85-336-260/4 Error en ISBN: caràcter no vàlid, pàg. 58.
- ↑ La guia del cinema - sota la direcció de Pierre Murat ‘Telerama fora de sèrie - Edicions 2009 - ISBN 978-2-914927-09-3, pàg. 1433.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La rossa explosiva |
