La sortida dels obrers de la fàbrica
  La sortida dels obrers de la fàbrica |
||
|---|---|---|
 Louis i Auguste Lumière |
||
|
Fitxa tècnica |
||
| Direcció: | Louis Lumière | |
|
|
||
| Producció: | Louis Lumière Auguste Lumière |
|
|
|
||
| Guió: | Louis Lumière | |
|
|
||
| Protagonistes: | Obrers de la fàbrica Lumière de Lyon (documental) | |
|
Dades i xifres |
||
| Data d'estrena: | 1895 | |
| Idioma original: | Francés / Muda | |
|
Companyies |
||
| Distribució: | Lumière productions | |
|
|
||
| Pàgina sobre “La sortie des usines Lumière à Lyon” a IMDb | ||
|
Valoracions |
||
| IMDb |  |
|
La sortida dels obrers de la fàbrica o La sortida dels obrers de la fàbrica Lumière a Lyon és considerada unànimement com la primera pel·lícula que es va rodar i que es va presentar en una sessió de pagament de la història dels cinema, feta al Salón Indien del Grand Café de París.
Taula de continguts |
Argument [modifica]
Els obrers que treballen a la fàbrica d'aparells fotogràfics Lumière de la ciutat francesa de Lió surten per la portalada que dona al carrer Saint Victor, després d'una jornada de feina. Són, ben bé, més de cent i, mentre ho fan, cadascun va fent la seva; saludant a càmera; conversant entre ells; prenent una bicicleta; anant a peu, tot distrets; fent una mica de broma, pendents de l'objectiu; etc. fins que, finalment, després de sortir els darrers, el porter tanca les portes.
Importància històrica [modifica]
Tot i no ser la primera vegada que hom filma la realitat en moviment, havent un bon nombre de brevíssimes filmacions experimentals fetes per inventors precedents als germans Lumière, amb suports primitius, que no varen acabar de quallar, La sortida de la fàbrica representa l'autèntic punt de sortida del que en podríem anomenar cinema tal com el coneixem, en suport cel·luloide, fotograma rere fotograma i projectat a una sala pensada per a tal fi.
De tota manera, els germans Lumière en van fer tres versions, de les quals és la més coneguda i important, lògicament, la primera que es va rodar, que és la que s'acostuma a projectar a les retrospectives i a editar en les diverses col·leccions en DVD. Se sap que l'original fou rodat el 19 de març de 1895, tot just 33 dies després que els Lumière patentessin el seu cinematògraf. De les altres dues, s'ha arribat a dir que la segona és de voltants de març i la tercera de les darreries de juny del mateix any. Investigacions recents han demostrat que ambdues son del 1896, posteriors, fins i tot, a la famosa primera sessió del Grand Café. Hi ha alguns historiadors que asseguren que encara n'hi ha una quarta versió però, en no torbar-se, no s'ha pogut confirmar la seva existència.
Abans del llenguatge cinematogràfic [modifica]
El fet que Louis Lumière fos, a més d'un preparat home de ciència, un fotògraf afeccionat amb una sensibilitat exquisida, ajudà a que les pel·lícules que rodà amb son germà tinguin, a part de l'innegable valor històric, un nivell estètic notable: L'enquadrament escollit; la composició visual dels elements que hi apareixen a la pantalla, tenint en compte la manera com les masses mòbils es desplaçarien i la utilització de l'angle més òptim de la llum natural fan que, fora part d'altres elements subjectius nostàlgics, siguin agradables de gaudir per a l'espectador modern.
De tota manera, hi ha una característica comuna que hi destaca: Totes elles estan rodades amb un sol pla, aprofitant la duració total dels primers rotlles– aproximadament un minut- sense descomposició d'escenes, canvi d'angle o moviments de càmera. Els germans Lumière inventaren el cinema però no el llenguatge cinematogràfic. Aquest hauria d'esperar fins a principis dels anys 10 per a veure totalment establerta la base de la seva gramàtica; creada amb les aportacions de creadors tan diversos com el nord-americans David Wark Griffith, Mack Sennett o Edwin S. Porter i els europeus Louis Feuillade, Alice Guy o Giovanni Pastrone, entre molts d'altres.
Enllaços externs [modifica]
