La vida íntima de Jody Norris
| To Each His Own | |
|---|---|
  | |
| Fitxa | |
| Direcció | Mitchell Leisen |
| Protagonistes | Olivia de Havilland Mary Anderson John Lund |
| Director artístic | Hans Dreier i Roland Anderson |
| Producció | Charles Brackett |
| Dissenyador de producció | Roland Anderson |
| Guió | Charles Brackett, Jacques Théry, a partir d'una història de Charles Brackett |
| Música | Victor Young |
| Fotografia | Daniel L. Fapp |
| Muntatge | Alma Macrorie |
| Vestuari | Edith Head |
| Productora | Paramount Pictures |
| Distribuïdor | Paramount Pictures |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units |
| Estrena | 1946 |
| Durada | 122 minuts |
| Idioma original | anglès |
| Versió en català |  Sí |
| Color | en blanc i negre |
| Format | format acadèmic |
| Descripció | |
| Gènere | Drama |
| Lloc de la narració | Londres |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
| Premis | |
          | |
La vida íntima de Jody Norris (original: To Each His Own) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Mitchell Leisen, estrenada el 1946 i doblada al català[1]
Argument[modifica]
Durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918), una jove anglesa passa una nit amb un valent soldat d'infanteria i queda embarassada. El soldat mor abans que puguin casar-se, i la jove, per evitar un escàndol, lliura el seu fill a una altra persona, encara que roman sempre a prop seu.
Repartiment[modifica]
- Olivia de Havilland: Josephine Norris
- John Lund: Bart Cosgrove/Gregory Pearson
- Mary Anderson: Corinne Pearson
- Roland Culver: Lord Desham
- Phillip Terry: Alex Pearson
- Bill Goodwin: Mac Tilton
- Virginia Welles: Liz Lorimer
- Victoria Horne: Daisy Gingras
- Griff Barnett: Mr Norris
- Alma Macrorie: Belle Ingram
- Bill Ward: Gregory, de nen
- Doris Lloyd: Miss Pringle
Al voltant de la pel·lícula[modifica]
L'actriu ja havia estat dirigida per Leisen a la pel·lícula Per la porta d'or, igualment amb guió de Charles Brackett en col·laboració amb Billy Wilder. Aquest magnífic melodrama havia valgut a Olivia de Havilland la seva primera nominació a l'Oscar a la millor actriu però va ser suplantada per la seva germana Joan Fontaine a Sospita.
Olivia de Havilland va exigir Mitchell Leisen com a guionista per a aquesta pel·lícula.[2]
Olivia de Havilland va precisar que el director va intentar la pel·lícula a contracor però va declarar: «Cap a finals de la segona setmana de rodatge, he vist que començava a entusiasmar-se... Al final de la setmana següent, el seu entusiasme ja no tenia fites. »[3]
En efecte, Leisen era bastant reticent a realitzar aquesta pel·lícula, ja que trobava que l'assumpte era massa melodramàtic i recordava les pel·lícules d'abans de la guerra i sobretot les de John M. Stahl.[2] Última col·laboració de Leisen amb Brackett, el director va tenir dissensions amb ell a propòsit del guió, i el seu canvi en l'interès per la pel·lícula va venir de la col·laboració considerable en la revisió de la història, havent refusat el guió original i després de moltes dissensions amb Brackett[2] Per exemple, es va negar a rodar el final original de la pel·lícula, on Joséphine explicava llargament al seu fill les raons de les seves tries, i va fer escriure un final més elegant i més retingut sense necessitat d'explicacions, el fill entenent que es troba davant la seva mare, li va dir simplement «Crec que és el nostre ball, mare. »[2]
Critiques[modifica]
«Quinta essència del melodrama que llagrimeja sobre el tema a tota prova del sacrifici i dels sofriments d'una mare soltera el fill de la qual, adoptat, creix sense conèixer-la i no es retroba amb ella fins que és adult. La vida íntima de Jody Norris és una de les millors del gènere, superant els estereotips morals i socials de què s'alimenta. El personatge encarnat - amb una gran delicadesa - per Olivia de Havilland és clarament més convincent i emocionant que la majoria de les mares doloroses del repertori (Senyora X n'és el prototip) perquè escapa, justament per la complexitat de la seva evolució psicològica, en el transcurs de vint-i-cinc anys, a les normes rigorosament programades d'aquest repertori. »[2]
Premis[modifica]
- Oscar a la millor actriu per Olivia de Havilland
Referències[modifica]
- ↑ La vida íntima de Jody Norris
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Diccionari del cinema - Les pel·lícules - Jacques Lourcelles - Éditions Robert Laffont - 1992 ISBN 2-258-04027-2
- ↑ 50 anys de cinema estatunidenc per Jean-Pierre Coursodon i Bertrand Tavernier - Éditions Nathan - 1991/1995 - ISBN 2-258-04027-2