La vida privada de Sherlock Holmes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 10:06, 11 oct 2016 amb l'última edició de Pallares (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de pel·lículaLa vida privada de Sherlock Holmes
The Private Life of Sherlock Holmes
Fitxa
DireccióBilly Wilder
Protagonistes
Director artísticAlexandre Trauner
ProduccióBilly Wilder
I.A.L. Diamond
GuióBilly Wilder
I.A.L. Diamond,
basat en els personatges creats per Sir Arthur Conan Doyle
MúsicaMiklós Rózsa
Dissenyador de soRoy Baker
FotografiaChristopher Challis
MuntatgeErnest Walter
VestuariJulie Harris
ProductoraPhalanx Productions
Mirisch Films Limited
Sir Nigel Films
DistribuïdorUnited Artists Corporation
Dades i xifres
País d'origenRegne Unit
Estrena1970
Durada125 minuts
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeEstudis Pinewood Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format2.35:1 Modifica el valor a Wikidata
Pressupost10.000.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerepolicíac
Qualificació MPAAPG-13 Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióEscòcia i Londres Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientacióèpoca victoriana Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0066249 Filmaffinity: 933645 Allocine: 39198 Rottentomatoes: m/private_life_of_sherlock_holmes Letterboxd: the-private-life-of-sherlock-holmes Allmovie: v39314 TCM: 87212 TV.com: movies/the-private-life-of-sherlock-holmes AFI: 23513 TMDB.org: 5185 Modifica el valor a Wikidata

La vida privada de Sherlock Holmes (títol original en anglès: The Private Life of Sherlock Holmes) és una pel·lícula britànica dirigida per Billy Wilder el 1970. Ha estat doblada al català.[1]

Argument

Sherlock Holmes i el doctor Watson són convidats a una vesprada dels Ballets russos, per iniciativa de la ballarina Petrova: aquesta voldria de Holmes un fill que tingues la seva intel·ligència i li ofereix a canvi un violí Stradivarius. El detectiu ho rebutja, pretextant que Watson és el seu «company». Una mica més tard, un cotxer porta al seu domicili una jove amnèsica que acaba d'escapar misteriosament a la mort i no té al damunt més que un indici, l'adreça dels dos homes. Aquesta persona, recuperant la memòria, declara dir-se Gabrielle Valladon i demana a Holmes, que accepta, que investigui sobre la desaparició del seu marit. El germà del detectiu Mycroft Holmes, un agent del Govern, el dissuadeix de continuar les seves recerques.
Holmes seguirà no obstant això les seves investigacions que el portaran a la rodalia del Llac Ness.[2]

Repartiment

Producció

El guió original de dues-centes seixanta pàgines i el pressupost inicial avaluat en deu milions de dòlars preveien un ambiciós programa de cent seixanta-cinc minuts, amb entreacte. El rodatge és qualificat per Billy Wilder al final dels anys 1990 de

« molt difícil[3] »

. Després de sis mesos de rodatge, el primer muntatge durava tres hores i vint minuts, unint una sèrie d'episodis lligats entre ells, amb cadascun un títol. Però davant els fracassos repetits d'algunes produccions costumistes de l’any 1969 (sobretot Hello Dolly de Gene Kelly), la United Artists va decidir de limitar l'ambició del projecte de Wilder reduint-lo a una durada més «raonable» de cent vint-i-cinc minuts. L'estructura en episodis va facilitar d'altra banda els talls, entre les quals un pròleg ensenyant l’hereu del doctor Watson que reclama la seva successió (un rastre en persisteix en els crèdits), un flaix back dels anys universitaris de Holmes explicant la seva aversió per a les dones, així com dues investigacions titulades The Dreadful Business of the Naked Honeymooners i The Curious Case of the Upside Down Room. Fins avui, cap còpia integral d'aquesta versió no sembla haver sobreviscut. Billy Wilder conta que es tracta de l'única pel·lícula que ha abandonat: desenvolupant-se el rodatge a Londres, no hi podia tornar per refer certes escenes, havent de marxar per una altra pel·lícula (versemblantment ‘‘Avanti!’’.[3]

Després d'una preestrena fracassada, la pel·lícula ha estat tornada a muntar pel muntador Ernest Walter i la producció.[3] El director considera que la pel·lícula ha estat assassinada, en particular perquè el muntador i la producció tenien preferències diferents de les seves sobre les seccions a guardar o a suprimir.[3]

Inicialment, Peter O'Toole i Peter Sellers havien estat respectivament considerats pels papers de Sherlock Holmes i del doctor Watson, però Billy Wilder va optar finalment per a un duo d'actors menys coneguts. A petició de Billy Wilder, el compositor Miklos Rosza va adaptar, per a la pel·lícula, un concert per a violí que havia creat independentment de tot projecte per al cinema.

Referències

  1. esadir.cat. . esadir.cat. 
  2. «The private life of Sherlock Holmes». The New York Times.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Crowe, Cameron. Converses amb Billy Wilder, 2004, p. 285. ISBN 2-7427-5262-5. 

Bibliografia

Enllaços externs