Labarnas I

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Labarnas I (Labarnaš I) rei dels hitites vers 1680-1650 aC. El seu nom fou adoptat per governar i és luvita; probablement vol dir "el governant poderós". Es creu que fou gendre de Pusarrumas i hereu designat. La seva dona era Tawannanna (nom luvita que vol dir "la més recta"), suposada filla de Pusurramas i hereva primera pel desheretament del fill Papahdilmah al que corresponia el tron. Es va enfrontar a son cunyat Papahdilmah que fou reconegut rei pels principals funcionaris, i finalment va sortir vencedor de la lluita; la repressió sobre els derrotats fou forta.

Més tard el nom Labarnas fou considerat una espècie de títol dels reis hitites (com per exemple el nom "cèsar" entre els romans).

Labarnas va expandir el seu territori. Va arribar a la mar (probablement la mar Negra o la mar Mediterrània, car se sap que el seu successor dominava Adaniya (Cilícia). Va designar a un fill governador de Hupisna, Tawunawa, Nenasa (Nenašša), Landa (a l'est d'Hattusa), Zallara (regió a la riba nord-oest del llac de la sal), Parsuhanta o Purushanda (Paršuhanta o Purušhanda) i Lusna (Lušna). A l'oest es trobava Arzawa, que probablement era un regne luvita que havia assolit l'hegemonia, i es creu que Labarnas va poder dominar algunes ciutats que abans eren d'aquest regne.

El va succeir el nebot de la seva dona Hattusilis I.