Labirintulomicet

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Labirintulomicet
Aplanochytrium sp.
Classificació científica
Domini: Eukaryota
Regne: Chromalveolata
Fílum: Heterokontophyta
Classe: Labirintulomicets DICK, 2001 o
Labyrinthulea OLIVE
ex CAVALIER-SMITH, 1989
Ordre: Labirintulals o
Labyrinthulida

Gèneres

Labyrinthulids
Labyrinthula
Thraustochytrids
Aplanochytrium
Labyrinthuloides
Japonochytrium
Schizochytrium
Thraustochytrium
Ulkenia
Diplophryids
Diplophrys

Labirintulomicets (ICBN) o Labyrinthulea[1] (ICZN) és un grup de protistes sapròfits o paràsit, que apareixen sobre algues, fanerògames marines o restes orgàniques submergits. Tenen com a tret distingit la presència de botrosomes, òrgans situats a la membrana, que produeixen una beina ectoplàsmica que protegeix a les cèl·lules i intervé en la captació dels aliments.

Només hi ha un ordre, el de les Laberintulales[2] (ICZN). Al començament, les espores es fixen i reabsorbeixen els seus flagels. Després, comencen a actuar els botrosomes, cadascun dels quals segrega cap a l'exterior una evaginació rica en polisacàrids mucilaginosos. La fusió d'aquestes evaginacions origina una beina contínua, delimitada per dins i per fora per plasmalemma, que va creixent, al mateix temps que les cèl·lules vegetatives es divideixen, i es van ramificant i anastomosant. S'origina així la xarxa ectoplàsmica, a l'interior de la qual les cèl·lules vegetatives, normalment fusiformes, es desplacen activament mentre els tubs, de parets elàstiques, s'ajusten a elles. Quan es formen zoòspores, aquestes són típicament heterocontes, amb un flagel anterior dotat de mastigonemes, i un altre posterior, llis i més llarg, ambdós inserits en posició lateral, al costat d'una taca ocular ataronjada.

La major part dels Labirintulomicets són sapròfits o paràsits poc especialitzats d'algues (p. ex. Laminaria) o fanerògames marines (p. ex. Zostera). Una espècie del gènere Labyrinthula provoca una malaltia epidèrmica, en la fanerògama aquàtica Zostera marina, arribant a formar sorus de centenars de cèl·lules, que produeixen espores sense flagels, encara que altres espècies produeixen zoòspores.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Labirintulomicet Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Cavalier-Smith, T.. «Sagenista and bigyra, two phyla of heterotrophic heterokont chromists». Archiv für Protistenkunde, vol. 148, 3, 1997, pàg. 253–267. DOI: 10.1016/S0003-9365(97)80006-1.
  2. «www.ncbi.nlm.nih.gov». [Consulta: 4 d'Abril de 2009].