Lacombe Lucien

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Lacombe Lucien
LacombeLucien.jpg
Pòster de la pel·lícula

Fitxa tècnica
Direcció: Louis Malle

Producció: Louis Malle
Claude Nedjar

Guió: Louis Malle
Patrick Modiano

Música: Django Reinhardt

Fotografia: Tonino Delli Colli

Muntatge: Suzanne Baron

Protagonistes: Pierre Blaise
Aurore Clément

Dades i xifres
País: França
Data d'estrena: 1974
Gènere: Drama
Duració: 138 min

Companyies
Distribució: 20th Century Fox

Pàgina sobre “Lacombe Lucien a IMDb

Valoracions
IMDb 7.7/10 stars

Lacombe Lucien és una pel·lícula francesa de 1974 dirigida per Louis Malle. La història tracta sobre un jove francès a la França de la Segona Guerra Mundial que esdevé confident dels nazis. L'aclamat film del director francès va ser nominat a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa de la gala de 1974, trofeu que es va emportar finalment Amarcord.

Argument[modifica | modifica el codi]

A la França de 1944 sota l'ocupació de les tropes nazis el jove camperol Lucien Lacombe viu en un poble de la regió rural d'Òlt amb la seva mare. El seu pare, per contra, ha estat fet presoner de guerra i es troba reclús a Alemanya.

L'enèrgic i inquiet jove es dirigeix un dia al seu vell professor d'escola -que combina el seu ofici amb una activa participació amb la resistència- per tal d'unir-se al grup clandestí de lluita contra els nazis. No obstant el professor, en un gest protector, rebutja l'oferta del jove al considerar-lo massa jove per la perillosa tasca.

Al retornar amb bicicleta al poble, Lucien va a parar per atzar a una mansió on nazis i col·laboradors es troben reunits i festejant el capvespre. El jove és primerament detingut pels policies i entregat seguidament als cabdills locals, els quals hàbilment l'interroguen i inviten a prendre copes fins que en un clima distès i amical el jove acaba delatant al professor de l'escola. Comença així una fortuïta col·laboració amb les forçes d'ocupació que es consolidarà ràpidament a l'esdevenir el jove un auxiliar de la Gestapo.

És mitjançant els nazis, que li suggereixen canviar la seva humil i usada roba de pagès per un elegant vestit propi del seu nou càrrec, que Lucien coneix a France, la filla del sastre jueu encarregat de fer-li el nou vestit. Lucien s'enamora de seguida de la jove jueva, a qui acabarà conquistant malgrat les seves reticències inicials. Al cap i a la fi, ella veu al jove col·laboracionista com una garantia de seguretat per ella i tota la seva familia jueva. Aquesta protecció dura fins que la cada cop més activa i contundent resistència de l'any 1944 comet un atemptat en el qual són assassinats els principals líders col·laboracionistes locals. La Gestapo decideix aleshores posar fi a la privilegiada situació de la família del sastre, que ha de ser deportada a un camp de concentració. Aquest canvi de situació és inacceptable per Lucien, qui es nega a separar-se de la jove jueva i en el darrer moment mata a trets els soldats nazis quan vénen a emportar-se-la. Ell, la noia i la seva minyona s'escapen amb cotxe i s'amaguen al bosc, on sobreviuen fins a la capitulació nazi, que no tarda massa a arribar.

En la postdata final de la pel·lícula es llegeix que a l'acabar la guerra Lucien és detingut per la resistència i sentenciat a mort per traïdor.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

  • Pierre Blaise: Lucien Lacombe
  • Aurore Clément: France Horn
  • Holger Löwenadler: Albert Horn
  • Jean Rougerie: Tonin
  • Therese Giehse: Bella Horn
  • Stéphane Bouy: Jean-Bernard de Voisin
  • Loumi Iacobesco: Betty Beaulieu
  • René Bouloc: Stéphane Faure
  • Jacqueline Staup: Lucienne
  • Gilberte Rivet: la mare de Lucien
  • Ave Ninchi: la patrona de l'hotel
  • Pierre Saintons: Hippolyte, el milicià negre
  • Pierre Decazes: Henri Aubert

Premis[modifica | modifica el codi]

  • Premi Prix Mèliès al 1974.
  • Premi BAFTA al millor film.

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Aurélie Feste-Guidon, « Lacombe Lucien de Louis Malle, histoire d'une polémique ou polémique sur l'Histoire ? », sota la direcció de Pascal Ory i Élisabeth Parinet, març de 2009 (extraits en ligne).

Enllaços[modifica | modifica el codi]