Lactari

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuLactari
Lactarius Modifica el valor a Wikidata

Lactarius vietus Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreRussulales
FamíliaRussulaceae
GènereLactarius Modifica el valor a Wikidata
Pers., 1797
Tipus taxonòmicLactarius piperatus
Nomenclatura
EstatusNomen conservandum, orthographia conservanda i typus conservandus Modifica el valor a Wikidata
Ortografia originalLactaria Modifica el valor a Wikidata
Lactarius aurantiacus
Lactarius aurantiofulvus
Lactarius azonites
Lactarius blennius
Lactarius camphoratus
Lactarius chrysorrheus
Lactarius controversus
Lactarius decipiens
Lactarius deterrimus
Lactarius glyciosmus
Lactarius resimus
Lactarius scoticus
Lactarius mammosus

Els lactaris (Lactarius) constitueixen un gènere de bolets micorrizògens pertanyent a la família de les russulàcies i descrit per Christian Hendrik Persoon el 1797, al qual pertany els rovellons i els pinetells (com ara, el rovelló -Lactarius sanguifluus-, Lactarius vinosus, el pinetell -Lactarius deliciosus- i el pinetell d'avet -Lactarius salmonicolor-).[1]

Etimologia[modifica]

Del llatí lac, lactis (llet).[2]

Descripció[modifica]

  • Capell sovint deprimit o en forma d'embut quan és vell.
  • Tenen la carn dura, granelluda, no és fibrosa, es trenca bruscament com un bastonet de pa i s'engruna entre els dits.
  • Les làmines, sovint, són decurrents.
  • L'estípit i el capell sovint mostren punts ovals de base plana (estrobículs).
  • Exsuden una mena de làtex que flueix per les ferides de les làmines quan es trenquen amb l'ungla i de la carn quan es talla. El color viu d'aquest làtex diferencia unes espècies de les altres, però tots són comestibles apreciats i no es poden confondre amb espècies rebutjables que tenen sempre el làtex blanc o grogós (aquest líquid pot ésser de color taronja, vermell, lila, blanc o groc, i pot desenvolupar el seu color final només després d'haver estat exposat a l'aire).[3][4][5]

Hàbitat[modifica]

Viuen associats, sobretot, als pins. Els rovellons són propis de les pinedes de terra baixa i defugen el fred de les muntanyes altes. En canvi, els pinetells es troben des de terra baixa fins a l'alta muntanya, on apareixen ja en ple estiu.[6]

Comestibilitat[modifica]

Els lactaris de làtex acolorit són els bolets més apreciats i de més tradició als Països Catalans. Són adequats per a cuinar a la brasa, al forn o fregits amb poc oli, sempre sense coure'ls gaire. No són apropiats per a guisar.[6]

Taxonomia[modifica]

Observacions[modifica]

Alguns d'aquests bolets es troben, de vegades, parasitats per un altre bolet microscòpic (Hypomyces lactifluorum) que esblanqueeix i endureix les làmines. En aquest estat s'anomenen rovelloles o mare de rovelló, i també són comestibles (encara que pot ésser coent si l'hoste és una espècie com Lactarius piperatus).[6][5]

Referències[modifica]

  1. Pascual, Ramon: Guia pràctica del boletaire. MiniGuiesNatura. Ed. Pòrtic, Barcelona, 2003. ISBN 84-7306-874-2. Pàg. 38.
  2. AsturNatura (castellà)
  3. MushroomExpert.Com (anglès)
  4. «Lactari». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. 5,0 5,1 «Russulaceae (Family)» (en anglès). ZipcodeZoo.com. Arxivat de l'original el 24 d’octubre 2014. [Consulta: 6 setembre 2010].
  6. 6,0 6,1 6,2 Pascual, Ramon: Guia pràctica del boletaire. Pàg. 39.
  7. BioLib (anglès)
  8. Catalogue of Life (anglès)
  9. StrainInfo Arxivat 2014-10-14 a Wayback Machine. (anglès)

Enllaços externs[modifica]