Lactari

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Lactaris
Lactarius acris
Pinetell (Lactarius deliciosus)
Classificació científica
Regne: Fungi
Classe: Agaricomycetes
Ordre: Russulales
Família: Russulaceae
Gènere: Lactarius
(Pers. 1797
Espècie tipus
Lactarius piperatus

Els lactaris (Lactarius) constitueixen un gènere de bolets micorizògens pertanyent a la família de les russulàcies i descrit per Christian Hendrik Persoon el 1797, al qual pertany els rovellons i els pinetells (com ara, el rovelló -Lactarius sanguifluus-, Lactarius vinosus, el pinetell -Lactarius deliciosus- i el pinetell d'avet -Lactarius salmonicolor-).[1]

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Del llatí lac, lactis (llet).[2]

Descripció[modifica | modifica el codi]

  • Capell sovint deprimit o en forma d'embut quan és vell.
  • Tenen la carn dura, granelluda, no és fibrosa, es trenca bruscament com un bastonet de pa i s'engruna entre els dits.
  • Les làmines, sovint, són decurrents.
  • L'estípit i el capell sovint mostren punts ovals de base plana (estrobículs).
  • Exsuden una mena de làtex que flueix per les ferides de les làmines quan es trenquen amb l'ungla i de la carn quan es talla. El color viu d'aquest làtex diferencia unes espècies de les altres, però tots són comestibles apreciats i no es poden confondre amb espècies rebutjables que tenen sempre el làtex blanc o grogós (aquest líquid pot ésser de color taronja, vermell, lila, blanc o groc, i pot desenvolupar el seu color final només després d'haver estat exposat a l'aire).[3][4][5]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Viuen associats, sobretot, als pins. Els rovellons són propis de les pinedes de terra baixa i defugen el fred de les muntanyes altes. En canvi, els pinetells es troben des de terra baixa fins a l'alta muntanya, on apareixen ja en ple estiu.[6]

Comestibilitat[modifica | modifica el codi]

Els lactaris de làtex acolorit són els bolets més apreciats i de més tradició als Països Catalans. Són adequats per a cuinar a la brasa, al forn o fregits amb poc oli, sempre sense coure'ls gaire. No són apropiats per a guisar.[6]

Espècies[modifica | modifica el codi]

Observacions[modifica | modifica el codi]

Alguns d'aquests bolets es troben, de vegades, parasitats per un altre bolet microscòpic (Hypomyces lactifluorum) que esblanqueeix i endureix les làmines. En aquest estat s'anomenen rovelloles o mare de rovelló, i també són comestibles (encara que pot ésser coent si l'hoste és una espècie com Lactarius piperatus).[6][5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Pascual, Ramon: Guia pràctica del boletaire. MiniGuiesNatura. Ed. Pòrtic, Barcelona, 2003. ISBN 84-7306-874-2. Pàg. 38.
  2. AsturNatura (castellà)
  3. MushroomExpert.Com (anglès)
  4. Enciclopèdia Catalana (català)
  5. 5,0 5,1 ZipCodeZoo (anglès)
  6. 6,0 6,1 6,2 Pascual, Ramon: Guia pràctica del boletaire. Pàg. 39.
  7. BioLib (anglès)
  8. Catalogue of Life (anglès)
  9. StrainInfo (anglès)
  10. Discover Life (anglès)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Annemieke Verbeken, 2001. Worldwide systematics of Lactarius: a state of art. Micologia e vegetazione mediterranea, 16(1): 71-88.
  • Arora, D., (1986). Mushrooms demystified: A comprehensive guide to the fleshy fungi. Berkeley: Ten Speed Press. 959 pp.
  • Bills, G. F., (1986). Notes on Lactarius in the high-elevation forests of the southern Appalachians. Mycologia 78: 70-79.
  • Coker, W. C., (1918). The Lactarias of North Carolina. Journal of the Elisha Mitchell Scientific Society 34: 1-61.
  • Desjardin, D. E., (2003). A unique ballistosporic hypogeous sequestrate Lactarius from California. Mycologia 95: 148-155.
  • Heilmann-Clausen, J., A. Verbeken & J. Vesterholt, (1998/2000). The genus Lactarius. (Fungi of Northern Europe, Vol. 2). Dinamarca: The Danish Mycological Society. 287 pp.
  • Hesler, L.R. i Smith, A. H., (1979). North American species of Lactarius. Ann Arbor: Universitat de Michigan. P. 841 pp. «Enllaç».
  • Kauffman, C.H., (1918). The gilled mushrooms (Agaricaceae) of Michigan and the Great Lakes region, Vol. I i II. Nova York: Dover. 924 pp.
  • Leuthy, C. S., (1997). Key to species of Lactarius in the Pacific Northwest. «Enllaç».
  • Methven, A. S., (1985). New and interesting species of Lactarius from California. Mycologia 77: 472-482.
  • Methven, A. S., (1992). An introduction to the infrageneric classification of Lactarius. McIlvainea 10: 29-40.
  • Methven, A. S., (1993). Contributions to a study of the North American species of Lactarius. McIlvainea 11: 26-34.
  • Methven, A. S., (1997). Agaricales of California: Vol. 10, Lactarius. Berkeley: Mad River Press, 78 pp.
  • Miller, S. L. et al., (2001). A molecular phylogeny of the Russulales including agaricoid, gasteroid and pleurotoid taxa. Mycologia 93: 344-354.
  • Montoya, L. & Bandala, V. M., (2004). Lactarius subgenus Piperites: A new species and a new name. Mycotaxon 89: 47-54.
  • Nuytinck, J. & A. Verbeken, (2005). Morphology and taxonomy of the European species in Lactarius sect. Deliciosi (Russulales). Mycotaxon 92: 125-168.
  • Nuytinck, J., S. L. Miller & A. Verbeken, (2006). A taxonomical treatment of the North and Central American species in Lactarius sect. Deliciosi. Mycotaxon 96: 261-307.
  • Nuytinck, J. & A. Verbeken, (2007). Key to the European species of Lactarius sect. Deliciosi. «www.mtsn.tn.it». [Enllaç no actiu]
  • Régis Courtecuisse, Bernard Duhem: Guide des champignons de France et d'Europe (Delachaux & Niestlé, 1994-2000). ISBN 2-603-00953-2.
  • Roger Phillips: Mushrooms and other fungi of Great Britain and Europe. Pan Books Ltd. 1981 / Book Club Associates, 1981.
  • Smith, A. H., Smith, H. V. & Weber, N. S., (1979). How to know the gilled mushrooms. Dubuque, Iowa: Wm. C. Brown. 334 pp.
  • Zeller, S. M., (1947). More notes on gasteromycetes. Mycologia 39: 282-312.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lactari
Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.