Lleterola roja

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Lactarius volemus)
Infotaula d'ésser viuLleterola roja
Lactifluus volemus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Bolet
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreRussulales
FamíliaRussulaceae
GènereLactifluus
EspècieLactifluus volemus Modifica el valor a Wikidata
Kuntze, 1891
Nomenclatura
BasiònimAgaricus volemus Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
Agaricus volemus
Lactarius volemus
Amanita lactiflua
Agaricus lactifluus Modifica el valor a Wikidata
Exemplar de lleterola sastre.

La lleterola roja,[1] lleterola roja peixenca[2] o lleterola sastre[1][3] (Lactifluus volemus, del llatí pirum volemum -mena de pera grossa, que omple tota la ) és una lleterola d'àrees muntanyenques, de superfície vellutada i de carn amb olor de peix, d'arengada.

Morfologia[modifica]

[2][3][4]

Té el barret més aviat gran, que pot assolir el 15 cm de diàmetre, de color groc ataronjat a bru ataronjat. La superfície és vellutada, eixuta.

Les làmines són denses, juntes, cremoses, amb el temps i el frec brunenques.

La cama és massissa, dura, del mateix color que el barret.

La carn és espessa, blanquinosa, s'enfosqueix en contacte amb l'aire, dolça al tast, amb una olor peixenca, que recorda l'arengada. El làtex és abundant, lletós, s'enfosqueix amb el temps, dolç,

Hàbitat[modifica]

[2][3][4] Comú a la muntanya mitjana, vora planifolis, més freqüent vora faig, castanyer i roure. Pot aparèixer vora alzina i, mes rar, vora pins.

Comestibilitat[modifica]

És comestible però té poc valor culinari. Tot i així, la millor preparació culinària és a la brasa o al forn acompanyant carns.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lleterola roja

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 [1]"Institut d'Estudis Catalans-DIEC2"
  2. 2,0 2,1 2,2 Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021. ISBN 978-84-18243-12-7. 
  3. 3,0 3,1 3,2 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986. 
  4. 4,0 4,1 Basso, Maria Teresa. Lactarius Pers., p:848. Alassio: Mykoflora, 1999. ISBN 88-87740-00-3.