Àcid làctic

Àcid làctic
Substància química	grup d'estereoisòmers
Massa molecular	90,031694 Da
Trobat en el tàxon	Rhodiola rosea, llobí groc, Chlamydomonas reinhardtii, arbocer, festuca alta, Leucaena leucocephala, évol, saüc, Daphnia magna, Lymnaea stagnalis, escheríchia coli, Sophora lehmannii, Festuca rubra i Sophora lehmanni
Estructura química
Fórmula química	C₃H₆O₃
SMILES canònic	Model 2D; CC(C(=O)O)O
Identificador InChI	Model 3D

L'àcid làctic, o en la seva forma ionitzada, el lactat, en nomenclatura IUPAC oficial: àcid 2-hidroxipropanoic o àcid α-hidroxipropanoic, és un compost químic amb un important paper en diversos processos bioquímics, com el de la fermentació làctica. Es tracta d'un àcid carboxílic, amb un grup hidroxil en el carboni adjacent al grup carboxil, cosa que el converteix en un àcid α-hidroxílic (AHA) de fórmula H₃C-CH(OH)-COOH (C₃H₆O₃).^[1] En solució pot perdre l'oxoni i convertir-se en l'anió lactat.

L'àcid làctic és un quiròmer, per la qual cosa posseeix dos isòmers òptics.

Producció[modifica]

En els animals l'L-lactat es produeix constantment a partir del piruvat via l'enzim lactat deshidrogenasa (LDH) en un procés químic de fermentació durant el metabolisme normal i l'exercici. No s'incrementa la concentració fins que la taxa de la producció de lactat excedeix la taxa d'eliminació de lactat que està regida per un gran nombre de factors com els transportadors de monocarboxilat, la concentració de LDH i la capacitat oxidativa dels teixits. La concentració del lactat en la sang és normalment d'1–2 m mol/L en repòs però pot arribar a 20 mmol/L durant un intens exercici.

Industrialment, la fermentació làctica està a càrrec dels bacteris del gènere Lactobacillus entre d'altres. Aquests bacteris poden actuar en la boca; l'àcid que es produeix és el causant de la càries. El iogurt es forma a conseqüència de la fermentació làctica de la lactosa de la llet.^[2]

En medicina, el lactat és un dels components de la solució del lactat de Ringer, un fluid intravenós comparable a la sang humana i usat en la ressuscitació per trauma.

Referències[modifica]

↑ «L-Lactic acid» (en anglès). National Library of Medicine. [Consulta: 16 gener 2022].
↑ «Yogurt: from Part 131 – Milk and Cream. Subpart B – Requirements for Specific Standardized Milk and Cream, Sec. 131.200». Code of Federal Regulations, Title 21, US Food and Drug Administration, 01-04-2016.

Vegeu també[modifica]

Lactat deshidrogenasa.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Àcid làctic

http://www.blogsalud.net/acido-lactico-bueno-para-los-musculos/
àcid làctic i esport Arxivat 2009-02-22 a Wayback Machine.
Aprèn a controlar l'àcid làctic Arxivat 2008-12-22 a Wayback Machine.

[1] «L-Lactic acid» (en anglès). National Library of Medicine. [Consulta: 16 gener 2022].

[fda-2] «Yogurt: from Part 131 – Milk and Cream. Subpart B – Requirements for Specific Standardized Milk and Cream, Sec. 131.200». Code of Federal Regulations, Title 21, US Food and Drug Administration, 01-04-2016.

[1]

[2]