Lactuca serriola

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Lactuca serriola
Lactucaserriola2web.jpg
Lactuca serriola clump.jpg

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Clade: Angiospermae
Clade: Asterids
Ordre: Asterales
Família: Asteraceae
Tribu: Cichorieae
Gènere: Lactuca
Espècie: L. serriola
Nom binomial
Lactuca serriola
L.

Lactuca serriola és una espècie silvestre del gènere de l'enciam Lactuca. És una planta anual o biennal que fa una lleu pudor que es pot considerar poc flairosa. És originària de gran part d'Europa (excepte el nord del continent) i també es troba abundant als Països Catalans (excepte Eivissa i Formentera)[1] Habita herbassars ruderals sobre sòl profund. Des del nivell del mar als 1.200 metres d'altitud. El déu dels antics egipcis Min s'associa amb aquesta espècie d'enciam silvestre. Se n'han trobat restes de llavors del segle VII aC dedicats a la deessa Hera a Samos. Aquesta espècie es troba descrita en l'obra de Teofrast. En la mitologia grega es diu que Afrodita va deixar Adonis en un llit de Lactuca, associant aquest aliment amb la mort.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Planta anual o biennal de 60 a 250 cm d'alt. Fulles retorçades a la base i disposades amb el pla del limbe vertical orientat aproximadament a la direcció Nord-Sud (és una planta brúixola[2] que va bé per a orientar-se). La tija és amb espines. Els aquenis són pàl·lids de color de palla verdós. Quan es talla, com la resta de les espècies del seu gènere, allibera un làtex. Floreix de juny a agost.

Ús[modifica | modifica el codi]

És comestible en amanida però és força amargant. Les fulles joves es mengen crues o cuites.[3] D'altra banda s'ha fet servir per les seves propietats somníferes i d'altres propietats li eren atribuïdes pels antics grecs (contra úlceres als ulls, diurètica i contra el desig sexual, segons els pitagòrics). Els amerindis navajos l'usaven ritualment per a vomitar.[4] A Creta les fulles i brots tendres d'una anomenada maroula (μαρούλα) o agriomaroulo (αγριομάρουλο) es mengen bullits.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Bolòs, Oriol; Vigo, Josep. Flora dels Països Catalans. Ed. Barcino. Barcelona, 1984. ISBN 9788472265974. 
  2. Blamey, Fitter, Fitter, Marjorie, Richard, Alistair. Wild Flowers of Britain and Ireland. A & C Black - London, 2003, p. 294–295. ISBN 0-7136-5944-0. 
  3. «Lactuca serriola». Survival and Self Sufficiency.
  4. Ethnobotany
  5. Kleonikos G. Stavridakis, Κλεόνικος Γ. Σταυριδάκης. Wild edible plants of Crete - Η Άγρια βρώσιμη χλωρίδα της Κρήτης. Rethymnon Crete, 2006. ISBN 960-631-179-1. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Everitt, J.H.; Lonard, R.L., Little, C.R.. Weeds in South Texas and Northern Mexico. Lubbock: Texas Tech University Press, 2007.  ISBN 0-89672-614-2
  • Fragiska, M. (2005). Wild and Cultivated Vegetables, Herbs and Spices in Greek Antiquity. Environmental Archaeology 10 (1): 73-82

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]