Ladislau el Pòstum

Ladislau el Pòstum (obra anònima de 1457)

Ladislau el Pòstum (22 de febrer de 1440 - 23 de novembre de 1457) va ser Duc d'Àustria (1440-1457), rei d'Hongria (1444-1457) i rei de Bohèmia (1453-1457)

Biografia

Ladislau era fill del rei germànic Albert II d'Habsburg i la seva esposa Elisabet de Bohèmia, filla de l'emperador Segimon. Rebè el sobrenom de "el Pòstum" ja que nasqué quatre mesos després de la mort del seu pare.

Al néixer va heredar el Ducat d'Àustria i es convertí en el cap de la casa d'Habsburg, però no rebè la resta de títols del seu pare: el seu cosí segon Frederic va ser escollit com a nou Rei dels Romans, Bohèmia el va acceptar com a rei sols de forma nominal i la noblesa hongaresa va oferir la corona a Ladislau de Varna, ja que no vola un rei infant davant l'amenaça otomana.

La seva mare Elisabet no va voler renunciar als drets dinàstics del seu fill al tron d'Hongria i va fer robar la corona dels magiars, enduent-se-la a Àustria amb el seu fill. Segons la llegenda, la creu de la corona està torçada per un cop rebut durant el furt. Elisabet va fer coronar al seu fill a Székesfehérvár el 15 de maig de 1440, però Ladislau de Varna ja regnava a Hongria. Ladislau el Pòstum va quedar sota la tutela del seu cosí Frederic, que el retingué com a virtual presoner al Castell d'Orth per poder governar tot Àustria en nom seu.

Ladislau de Varna va morir el 10 de novembre de 1444 combatent els turcs, i finalment Ladislau el Pòstum va ser escollit rei d'Hongria. Frederic, però, es va negar a alliberar Ladislau i a retornar la Santa Corona d'Hongria. Mentre Ladislau seguia captiu, Joan Corví (János Hunyadi) va actuar com a regent.

El 1450 una aliança de nobles van aconseguir alliberar a Ladislau per la força. Ulrich de Celje, un dels líders i cosí de la mare de Ladislau, fou designat nou guardià de Ladislau i va passar a governar en nom seu. El 28 d'octubre de 1453, als tretze anys, Ladislau va ser coronat finalment com a rei de Bohèmia.

Ladislau i Ulrich es van despreocupar de la situació a Hongria, que es trobava cada cop més assatjada pels turcs. Joan Corví es va erigir com l'heroi que va defensar el regne i va aconseguir frenar l'avanç otomà. Després de la mort de Joan en una plaga que s'estengué al campament, Ulrich de Celje va intentar apoderar-se dels territoris de la família Corví i la situació va desembocar en l'assassinat de Celje a mans del fill de Joan, László.

Ladislau amb Margarida de Valois.

Ladislau va fer decapitar al jove Corví el 16 de març de 1457. L'execució va generar tal indignació a Hongria que el rei es va veure obligat a fugir a Praga.

Uns mesos després, el 23 de novembre de 1457, Ladislau va morir sobtadament mentre preparava el seu matrimoni amb Magdalena de Valois, filla del rei Carles VII de França. Els seus contemporanis van especular que havia estat enverinat pels seus adversaris polítics a Bohèmia, però l'exhumació del seu cadàver al segle XX va demostrar que havia mort de leucèmia.

Ladislau va ser succeït pels seus cosí Frederic a Àustria, per Jordi de Poděbrady a Bohèmia, i per Maties Corví (germà de László Corví) a Hongria.

Família

Avantpassats

Pintura de Karel Javůrek representant Ladislau.

16. Albert II d'Àustria

8. Albert III d'Àustria

17. Joana de Pfirt

4. Albert IV d'Àustria

18. Frederic V de Nuremberg

9. Beatriu de Nuremberg

19. Elisabet de Meissen

2. Albert II d'Alemanya

20. Lluís IV del Sacre Imperi

10. Albert I de Baviera

21. Margarida II d'Heinault

5. Joana Sofia de Baviera

22. Lluís I de Brieg

11. Margarida de Brieg

23. Agnès de Sagan

1. Ladislau el Pòstum

24. Joan de Bohèmia

12. Carles IV del Sacre Imperi

25. Elisabet de Bohèmia

6. Segimon I del Sacre Imperi

26. Bogislau I de Pomerània

13. Elisabet de Pomerània

27. Elisabet de Polònia

3. Elisabet de Bohèmia

28. Hermann I de Cilli

14. Hermann II de Celje

29. Caterina de Bòsnia

7. Bàrbara de Cilli

30. Enric VII de Schaunberg

15. Anna de Schaunberg

31. Úrsula de Görz

Notes i referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ladislau el Pòstum