Lady Gaga

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Lady Gaga
Lady Gaga al setembre de 2012 durant la presentació de la seva gira The Born This Way Ball a Bèlgica.
Lady Gaga al setembre de 2012 durant la presentació de la seva gira The Born This Way Ball a Bèlgica.
Dades biogràfiques i tècniques
Nom de naixement Stefani Joanne Angelina Germanotta
Altres noms Lady Gaga, Mother Monster, Reina del Pop, Jo Calderone, Yüyi, Stefani Germanotta
Naixement 28 de març de 1986 (1986-03-28) (28 anys)[1]
Lloc d'origen Manhattan, Nova York,
Estats Units Estats Units
Gènere(s) Pop, electrònica
Ocupació Cantant, compositora, ballarina, pianista, punxadiscos, activista, model
Instruments Veu, piano, sintetitzador
Veu Contralt
Anys en actiu 2006-actualitat
Discogràfiques Def Jam, Streamline, Kon Live, Interscope, Cherrytree[2]
Lloc web oficial ladygaga.com

Stefani Joanne Angelina Germanotta,[3] més coneguda pel nom artístic Lady Gaga, (Manhattan, 28 de març de 1986) és una cantautora estatunidenca.

Va començar a actuar en l'escena de la música rock a Lower East Side de la ciutat de Nova York el 2003 i, posteriorment, es va matricular a l'escola d'art Tisch School Of The Arts de la Universitat de Nova York. Va signar un contracte amb Streamline Records, un segell d'Interscope Records, on mentre treballava com a compositora per a artistes de la companyia va crindar l'atenció del cantant i compositor Akon, que li va proposar de firmar un contracte amb la seva discogràfica, Kon Live Distribution. La discografia de la cantant es compon de dos discos d'estudi, dos recopilatoris, tres obres de teatre estesa (EP), dotze individuals (un d'ells com a artista convidat), sis senzills de promoció, un disc de vídeo i tretze vídeos musicals.

El 19 d'agost de 2008 va publicar al mercat el seu primer àlbum, The Fame, que va ésser un èxit tant comercial com de crítica, assolint el número 1 al Regne Unit,[4] Canadà,[5] Alemanya[6] i Irlanda,[4] i va arribar al top-ten en nombrosos països; als Estats Units, va arribar al número dos al Billboard 200. Els seus primers dos singles Just Dance i Poker Face, coescrits i coproduïts per RedOne, van esdevenir números u internacionalment i van liderar el Billboard Hot 100 i d'altres llistes de música de diversos països. The Fame també va estar nominat a un total de sis Premis Grammy, dels quals va guanyar el premi al Millor àlbum electrònic/dance i al Millor enregistrament dance. A principis del 2009, Lady Gaga es va aventurar a la seva primera gira, The Fame Ball Tour.

A finals del 2009, Lady Gaga, va publicar el seu segon àlbum, The Fame Monster, que conté 8 cançons de gran èxit arreu com Bad Romance, Telephone (amb la col·laboració de Beyoncé) i Alejandro; i va iniciar la seva segona gira mundial, The Monster Ball Tour.

Lady Gaga és una cantant inspirada per artistes glam rock com David Bowie i el grup Queen, així com per estrelles del pop com Madonna i Michael Jackson. També ha manifestat que una font d'inspiració per les seves lletres, la seva música i les seves actuacions és la moda. Lady Gaga va ser classificada la 73a artista de la dècada de 2000-10 per la revista Billboard.[7] El maig del 2010, Gaga ja havia venut uns 15 milions de discs i més de 40 milions de singles a escala mundial.[8] El mateix mes, la revista Time va incloure Lady Gaga a la seva llista anual de les persones més influents del món, Time 100. El juny, Forbes posicionava Lady Gaga en el quart lloc de la seva llista de persones més poderoses i influents del món, al segon lloc dels músics més influents del món, i com la 14ena dona més poderosa del món.[9][10]

Vida i carrera[modifica | modifica el codi]

1986-2004: Primers anys[modifica | modifica el codi]

Stefani Germanotta va néixer el 28 de març del 1986, filla gran de Joseph Germanotta, un empresari d'internet italoamericà, i Cynthia Bissett.[11][12] Va aprendre a tocar el piano als quatre anys, va escriure la seva primera balada de piano als 13 anys i va començar a actuar a les nits a Open Mike als 14.[13] Als 11 anys, Lady Gaga va començar a assistir a l'escola catòlica del Convent del Sagrat Cor al barri d'Upper East Side a Manhattan,[14][15] però ella ha subratllat que no ve d'una família benestant, dient que els seus pares provenen de famílies de classe baixa. Sempre s'ha descrit en la seva vida acadèmica a l'institut com "molt dedicada, molt estudiosa, molt disciplinada" però també "una mica insegura" i va afirmar en una entrevista que "solien burlar-se de mi per ser massa provocativa i massa excèntrica, així que ho vaig començar a suavitzar. Jo no encaixava i em sentia com una persona estranya."[16][17] Alguns coneguts han entredit per què no encaixava a l'escola: "Tenia un grup d'amics; era una bona estudiant. Li agradaven molt els nois, però cantant era la número 1", recordava un antic company de classe de l'institut.[18] Referint-se al seu "expressiu, lliure esperit", Lady Gaga va dir a la revista Elle "sóc esquerrana!".[19]

Amb 17 anys, Germanotta va ser admessa a l'escola d'art Tisch School Of The Arts de la Universitat de Nova York. Va estudiar música i va millorar les seves habilitats componenty assaigs i anàlisis en art, religió, temes socials i política.[13][20] Lady Gaga sentia que ella era més creativa que alguns dels seus companys. "Un cop has après a pensar sobre l'art, pots ensenyar-te a tu mateix", deia. El segon semestre del seu segon any, va deixar l'escola per centrar-se en la seva carrera musical.[21] El seu pare va acceptar a pagar-li un any de lloguer amb la condició que tornés a l'escola Tisch si no tenia èxit. "Vaig deixar la meva família, vaig agafar l'apartament més barat que vaig trobar, i vaig menjar fins que algú m'escolés", va dir.[22]

2006-2007: Stefani Germanotta Red & Blue, Inicis[modifica | modifica el codi]

Gaga actuant a "The Bazaar" a Atlanta, Georgia.

Germanotta va firmar un contracte inicialment amb Def Jam Recordings als 19 anys, però va abandonar la discogràfica al cap de tres mesos.[1] Poc després, la seva anterior companyia la va introduir com a compositora juntament amb RedOne.[23] La primera cançó que va produir amb RedOne va ser "Boys Boys Boys",[23] un mash-up inspirada per les cançons "Girls, Girls, Girls" de Mötley Crüe i "T.N.T." d'AC/DC.[24] Es va traslladar a un apartament a Lower East Side i va enregistrar un parell de cançons amb el cantant de hip-hop Grandmaster Melle Mel per a un audiollibre del llibre infantil The Portal in the Park de Cricket Casey.[25] Més tard va formar una banda anomenada Stefani Germanotta Band amb alguns amics de la universitat. Van enregistar un EP de les seves balades en un estudi ubicat sota una botiga de licors de Nova Jersey, que es va convertir en un club.[22] Va començar a experimentar amb les drogues mentre actuava en actuacions neoburlesques.[14] El seu pare no va entendre el per què havia estat prenent drogues i no va poder mirar-la durant uns quants mesos.[14][24] El productor de música Rob Fusari, que l'havia ajudat a escriure les seves primeres cançons, va comparar el seu estil vocal amb el de Freddie Mercury. Fusari va ser qui va crear el sobrenom de Gaga, que prové de la cançó Radio Ga Ga de Queen. Mentre Lady Gaga estava en procés de crear un nom artístic va rebre un missatge de text de Fusari anomenant-la "Lady Gaga" (en català, senyora Gaga).[26] Ell va explicar que:

« Cada dia, quan l'Stef venia a l'estudi, en comptes de dir hola, començava a cantar Radio Ga Ga. Aquesta era la seva cançó d'entrada. Lady Gaga era de fet un glitch; Vaig escriure 'Radio Ga Ga' en un missatge de text amb autocorreció i d'alguna manera 'Radio' va canviar a 'Lady'. Ella em va respondre escrivint, "És això." Després d'aquell dia, ella ja era Lady Gaga. Va ser com, "no em tornis a dir Stefani mai més." »
Rob Fusari[26]

Al llarg de l'any 2007, Lady Gaga va col·laborar amb l'artista Lady Starlight, a la qual ajudava a crear el vestuari de l'espectacle.[27] Les dues van començar a tocar en clubs com Mercury Lounge, The Bitter End i Rockwood Music Hall, en actuacions conegudes com a "Lady Gaga and the Starlight Revue".[28][29] Anunciat com "The Ultimate Pop Burlesque Rockshow", les seves actuacions eren un homenatge al teatre de Varietats.[30][31] A l'agost del 2007, Lady Gaga i Starlight van ser convidades a actuar al festival Lollapalooza de Chicago.[32] La crítica les va aclamar i l'actuació va rebre crítiques molt favorables.[13][28] Ja que s'havia centrat inicialment en l'avantguarda i la música electro-dance, Lady Gaga va trobar el seu lloc musical quan va començar a incorporar a la seva música melodies pop i glam rock de David Bowie i Queen.[33]

Fusari va enviar les cançons que produïa amb Lady Gaga al seu amic i productor Vincent Herbert,[34] qui es va afanyar a firmar un contracte entre ella i Streamline Records, segell d'Interscope Records.[35] Lady Gaga atribueix a Herbert el seu descobrient, i afegeix que "realment sent que estan aportant molt al pop, i que ho seguirant fent".[34] Havent servit com a compositora per a Famous Musik Publishing, que després seria adquirida per Sony/ATV Music Publishing, va arribar a un acord amb Sony/ATV per publicar la seva música.[36] Com a resultat, se la va contractar per escriure cançons per a Britney Spears, New Kids on the Block, Fergie i les Pussycat Dolls.[36] Mentre estava escrivint a Interscope, el cantant i compositor Akon li va reconèixer les habilitats vocals quan ella estava cantant una referència vocal.[37] Llavors ell va convèncer al president d'Interscope-Geffen-A&M, Jimmy Iovine, per firmar un contracte de forma conjunta i permetre a Akon tenir-la al seu segell discògrafic, Kon Live Distribution.[1] Lady Gaga va continuar la seva col·laboració amb RedOne, amb qui produïria Just Dance i Poker Face, per al seu àlbum de debut. També va col·laborar amb Cherrytree Records, un altre segell d'Interscope on va produir i coescriure quatre cançons per Martin Kierszenbaum incloent-hi el single Eh, Eh (Nothing Else I Can Say).[36]

2008-2010: El salt a la fama (The Fame i The Fame Monster)[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: The Fame i The Fame Monster
Gaga durant la seva gira The Monster Ball Tour a 2010.

El 2008, Lady Gaga es traslladà a Los Angeles per acabar el seu àlbum de debut: The Fame. Lady Gaga va afirmar que en aquest CD utilitzaria tipus de música molt diversos, com heavy metal o música urbana. The Fame va rebre crítiques molt positives, a metacritic va tenir una puntuació de 71 sobre 100. Va arribar al número 1 a països com Àustria, el Regne Unit, Canadà i Irlanda, i al número 2 als Estats Units. Just Dance, que va ser el seu primer single, va sortir al mercat el dia 8 d'abril del 2008 i va arribar al número 1 en països com els Estats Units, Austràlia, Països Baixos, Irlanda o el Regne Unit, i al número 2 a països com Hongria o el Japó. La cançó va estar nomenada als premis Grammy a la categoria de Millor cançó Dance, però no se'l va guanyar. El segon senzill Poker Face es va llençar el 23 de setembre de 2008. La cançó va arribar al número 1 quasi en vint països, en els quals es troben grans mercats mundials de la música. Poker Face,l'onze d'abril de 2009, va arribar ser el seu segon número 1 consecutiu als EUA. Després, Haus of GaGa fa un canvi al mercat de la música, centrant-se més en el mercat estatunidenc quan GaGa comença la seva primera gira com a telonera (New Kids on the Block: Live), de New kids on the block, els quals també pertanyien a Interscope. Va començar al octubre 2008 fins a finals de novembre. Al 12 març de 2009 en la ciutat de San Diego(Estats Units) va començar la seva primera gira anomenada The fame ball tour, i va acabar el 19 de setembre del mateix any a la capital estatunidenca, tot i que les actuacions a Oceania que va fer al maig, va ser telonera de les Pussycat dolls, en la qual els crítics han dit que GaGa supera a les Dolls en les actuacions. A l'octubre de 2009 Steffani, va rebre el premi Rising Star of 2009 de la revista Billboard.

Al 26 d'octubre de 2009 s'estrena Bad Romance, cançó que seria el primer senzill del seu EP The Fame monster. Aquest CD diu Lady GaGa que va sobre les seves experiències entre el 2008-09. Aquest tema va arribar al número 1 al Regne Unit.

2011-2012: Born this Way[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Born This Way

El segon àlbum d'estudi de Gaga, Born This Way, es va llançar el 23 de maig de 2011. Descrit com «una unió entre la música electrònica amb el metall o el rock 'n roll, el pop, melodies èpiques amb un ritme de dance similar a un martell» i Gaga el va anomenar un àlbum «sobre el que ens manté desperts a la nit i el que ens espanta ». Gaga va descriure la seva nova música com« una cosa molt més profund que una perruca o un llapis de llavis o un fotut vestit de carn »i després d'escoltar això, Akon va assenyalar que està portant el seu música «a un nivell superior». El seu llançament va seguir a la posada a la venda del seu senzill homònim, «Born This Way» el 11 de febrer de 2011, interpretat en directe per primera vegada en la 53 º edició dels premis Grammy, que va tenir lloc dos dies després del seu llançament. La cançó, la temàtica fa referència a l'autoacceptació sense considerar l'orientació sexual o la raça, va debutar en el primer lloc del Billboard Hot 100 i es va convertir en el dinovè debut al cim d'aquesta llista i el mil·lèsim senzill número u en la història de les llistes. A més va vendre més de tres milions de còpies digitals als Estats Units cap a l'octubre de 2011. Es va fer un video musical per la cançó, que mostra a Gaga parint a una nova raça i presenta imatges surrealistes; els crítics van destacar les referències artístiques i culturals i ho van elogiar per la seva concepció. Gaga va prestar la seva veu en col·laboracions i entre elles va existir una amb Elton John per gravar un duo original per la pel·lícula «Gnomeo y Julieta». La cançó, anomenada «Hello, Hello» es va llançar el 11 de febrer de 2011, però en ella no figurava la seva veu, ja que el duo només va figurar en el filme.

Lady Gaga interpretant «Judas (cançó)» a Good Morning America.

Dos senzills més, «Judas (cançó)» i «The Edge of Glory», juntament amb el senzill promocional «Hair», es van llançar després abans de l'àlbum. El video musical del primer, en el que Lady Gaga representa a Maria Magdalena i que presenta figures bíbliques com Jesucrist i Judes Iscariot, va ser criticat per les seves referències religioses. El vídeo, però, va rebre elogis per la seva forma general d'estar portat i altres van afirmar que no és ofensiu. «Judes», a més, va ingressar al Top 10 de nombrosos grans mercats de la indústria musical. Originalment, es va considerar que «The Edge of Glory» seria un senzill promocional; però, a causa del seu èxit comercial, la cançó es va llançar com senzill acompanyat per un vídeo i va rebre crítiques positives. Gaga també va començar a redactar una columna sobre moda a la revista V, on va comentar el seu procés creatiu, les seves visions sobre la cultura pop i la seva sintonia amb l'evolució dels seus icons. Després del seu llançament, Born This Way va vendre 1.108.000 de còpies en la seva primera setmana a Estats Units i va debutar en el cim del Billboard 200, a més d'aconseguir el primer lloc en en més de vint països. L'àlbum va tenir ressenyes en general positives dels crítics, els qui van elogiar la seva varietat d'estils i la veu de Gaga. Més endavant, Lady Gaga va viatjar a Sydney per promoure el seu disc amb un conciert al Sydney Town Hall, el 13 de juliol de 2011.

La cantant va continuar els seus projectes musicals i va llançar «You and I» i «Marry the Night» com senzills de Born This Way, així com gravar cançons amb artistes veterans com Cher i Tony Bennett. La cançó gravada amb Bennet va ser una versió de jazz de «The Lady Is a Tramp»; més Gaga va descriure el seu duo amb Cher com un tema «grandiós» i «bell», que ella havia compost «feia molt temps i mai l'havia inclòs en un dels seus àlbums per cap raó en particular » El 28 d'agost, en la cerimònia de 2011 dels MTV Video Music Awards, Gaga va guanyar dos premis de quatre nominacions i va assistir a l'esdeveniment vestida com Jo Calderone, el seu àlter ego masculí. En l'edició de 2012 del Llibre Guinness dels rècords, Gaga va figurar com la persona amb més seguidors a Twitter, amb aproximadament 13.000, i «Poker Face» va figurar com la cançó que va romandre un major nombre de setmanes al Hot Digital Songs, amb 83. Gaga va continuar realitzant presentacions en directe i va cantar en la celebració del 65 aniversari de l'expresident dels Estats Units Bill Clinton juntament amb Bono, Stevie Wonder i Usher, entre d'altres. Va usar una perruca rossa en honor a la famosa presentació de Marilyn Monroe dedicada a John F. Kennedy i va canviar la lletra de «Bad Romance» específicament per a aquesta actuació. Més tard, Gaga va guanyar quatre premis de sis nominacions en les categories dels MTV Europe Music Awards el novembre: de millor artista femenina, major quantitat de fans, millor cançó i millor vídeo, per «Born This Way». El 14 de novembre de 2011, Gaga i el seu coreògraf i director artístic Laurieann Gibson van deixar de treballar junts, després d'haver-ho fet per quatre anys. L'assistent de Gibson, Richard Jackson, va ser el seu reemplaçant.

Gaga va llançar el seu quart EP, anomenat «A Very Gaga Holiday» el 22 de novembre i el va seguir una presentació en el seu especial televisiu en el Dia d'Acció de Gràcies titulat «A Very Gaga Thanksgiving». La crítica va elogiar l'especial i va arribar a ser vist per 5,749 milions de televidents nord-americans en la seva transmissió original. Gaga va començar a compondre cançons per al nou àlbum durant la gira de promoció per Born This Way. Més tard va explicar a MTV News que ella i Garibay estaven treballant en aquest àlbum i va afirmar que aquest «començava a florir». Al març de 2012, Gaga es va classificar en el número quatre a la llista de Billboard dels ingressos de diners guanyats el 2011, amb una recaptació de 25.353.039 $ dòlars, que inclou les vendes de Born This Way i la seva gira The Monster Ball Tour.

2012-present: ARTPOP[modifica | modifica el codi]

Gaga va començar a compondre cançons per al seu nou àlbum durant la gira de promoció per a Born This Way, The Born This Way Ball. Més tard va explicar a MTV News que ella i Fernando Garibay estaven treballant en l'àlbum va afirmar que aquest «començava a florèixer»[38][39] Vincent Herbert, administrador de Gaga, revelà que la cantant està treballant en el seu pròxim àlbum durant la gira.[40] Gaga va anunciar el títol de l'àlbum, ARTPOP en Agost de 2012.[41] L'àlbum està programat per ser llençat a fins de 2012 i principis de 2013.[42] Gaga també ha confirmat que farà el seu debut a la pròxima pel·lícula de Robert Rodríguez titulada Machete Kills. Ella interpretarà el paper de La Chameleon.[43]

Posteriorment, l'artista emití un comunicat al seu perfil de la xarxa social creada per ella mateixa 'Little Monsters'. Ella mateixa va declarar que s'està creant una aplicació, que estarà disponible en dispositius mòvils, i serà la forma més important per sumergir-nos completament en el seu disc 'ARTPOP':

« « Estic molt contenta de dir-vos a tots que ARTPOP serà una experiència multimedia en diferents formes. La manera més important per sumergirse completament en ARTPOP és a través de la APP. ARTPOP. L'álbum serà llençat com una aplicació compatible amb iPad, iPhone, mòvil y ordinadors, que serà completament interactiva amb xerrades, pel·lícules per cada cançó, música adicional, continguts, jocs inspirats en Lady Gaga, actualitzacions de moda, revistes, ¡Y més en el que s'està treballant! ».[44] »

Lady Gaga va anunciar en Agost el llançament de la seva primera fragancia Fame: el 23 d'agost de 2012 en Estats Units i Regne Unit i l'1 de setembre de 2012 a la resta del món,[45] així com el video promocional d'aquesta, el 13 de Setembre al Guggenheim Museum de Nova York. El dia 11 d'octubre de 2012, Lady Gaga va revelar a través de Twitter un fragment d'una nova cançó, titulada «TEA», y que serà inclosa a l'àlbum ARTPOP.[46] Posteriorment, Gaga va afirmar a l'esmentada xarxa social que la continuació del videoclip de Telephone estarà al nou àlbum.[47]

Art[modifica | modifica el codi]

Gaga interpretant «Telephone» en la seva gira The Monster Ball Tour el 2011.

Els pares de Gaga, qui li van mostrar a artistes com The Beatles, Stevie Wonder, Bruce Springsteen, Pink Floyd, Led Zeppelin i Elton John, van tenir una influència significativa en la seva infància i en el present encara la posseeixen. Gaga va insistir: «Sóc en veritat una noia de família; pel que fa a l'amor i la lleialtat, sóc molt antiquada i sóc molt concreta per ser una persona tan excèntrica. Sóc molt tradicional pel que fa a la família; sempre he estat d'aquesta forma ». Segons Gaga, Joanne Germanotta, la seva tia que va morir de lupus als 19 anys, viu en el seu interior i és la inspiració de tota la seva música i art. ​​Gaga porta tatuada la data de mort de Joanne en el seu cos i tot i haver finit dotze anys abans del seu naixement, l'artista va comentar: «Crec en veritat que tinc dos cors, crec que en realitat porto dues ànimes en el meu cos i que estic vivint el que quedava de la seva vida i del seu valor. Va morir verge, va morir sense haver experimentat totes aquestes coses que tots arribem a estimar i experimentar en les nostres vides». Una altra influència espiritual de Gaga ha estat el metge hindú, orador i escriptor Deepak Chopra. Referint-se a ell com una «veritable inspiració», va afirmar que «ell sempre em recorda que cal portar una vida de servei als meus fans i encarnar la meva visió i el meu destí», a més de pensar en Chopra pel que fa a seu treball com música: «vull que això vagi més enllà de la música per als meus fans».

Pel que fa a la música, Gaga va rebre les seves influències de nombrosos artistes que van des de músics de dance-pop com Madonna i Michael Jackson a cantants de glam rock com David Bowie i Queen, així com va prendre el teatral d'artistes com Andy Warhol i els seus propis començaments com a actriu. La cançó de Queen "Ràdio Ga Ga» va ser la inspiració del seu nom artístic, sobre això, va afirmar: «Adorava a Freddie Mercury i Queen va tenir un èxit anomenat" Ràdio Ga Ga ". És per això que estimo el nom. [...] Freddie era únic entre les personalitats més grans del món sencer de la música pop ». Gaga ha estat comparada amb la cantant Madonna, que va admetre veure's reflectida en ella. En resposta a això, la cantant va afirmar : «No vull sonar arrogant, però he complert el meu objectiu de revolucionar la música pop. L'última revolució havia estat iniciada per Madonna fa 25 anys» i, a més, va comentar que «en veritat no hi ha una fan de Madonna que l'adori i estimi tant com jo. Sóc el seu fan número u, en l'àmbit personal i professional». Igual que Madonna, Gaga es va reinventar a si mateixa i en els anys de la seva carrera, ha tingut com inspiracions a una varietat d'artistes que inclou a Whitney Houston, Britney Spears , Grace Jones, Cyndi Lauper, la cantant de Blondie Debbie Harry, Scissor Sisters, Prince, Marilyn Manson i Yoko Ono.

Gaga va reconèixer que la moda és una gran influència i el seu estil es va comparar amb les angleses Leigh Bowery i Isabella Blow, a més de la cantant estatunidenca Cher. Comenta que «de nena, d'alguna manera va captar el sentit estètic avantguardista de Cher i l'hi va apropiar ». Va considerar a Donatella Versace la seva musa i el dissenyador d'última tendència i amic proper Alexander McQueen una inspiració. Va admetre que «Trobo a faltar a Lee cada vegada que em vesteixo» i a més va usar creacions seves en el seu treball. Basat en la Factory d'Andy Warhol, Gaga té el seu propi equip de producció artística que dirigeix ​​personalment anomenat Haus of Gaga. Aquest equip dissenya gran part del seu vestuari, escenografia i pentinats. El seu amor per la moda prové de la seva mare, de qui va afirmar que «sempre estava ben cuidada i [lluïa] bella». Gaga va comentar: «Quan componc música, penso en la roba que vull utilitzar a l'escenari. Tot és sobre l'art de la interpretació en conjunt, l'art pop, la moda. Per a mi, tot això ve junt és una història real que fa que el súper fan torni. Vull que això torni, vull que la imatge sigui tan forta que els fans vulguin menjar, assaborir i llepar cada part de nosaltres». El Global Language Monitor va nomenar «Lady Gaga» com la paraula inventada més de moda, amb la seva marca registrada No pants («sense pantalons»). Entertainment Weekly va col·locar els seus vestits en la seva llista de «els millors del fi de la dècada» i ha comentat sobre aquesta qüestió: «Sigui un vestit fet de Muppets o de bombolles acomodades en forma estratègica, les vestimentes extravagants de Gaga han portat l'art de l'actuació al ''mainstream''». Gaga va debutar a la passarel·la a l'espectacle de moda de Thierry Mugler a París el març de 2011, on va vestir roba de la primera col·lecció de Nicola Formichetti per dones. En juny del mateix any, va guanyar el premi a «icona de la moda» lliurat pel Council of Fashion Designers of America. Des de llavors, es va dedicar a escriure una columna de moda per a la revista V, on explica la seva proveso creatiu, el seu estudi del món de la cultura pop i la seva habilitat d'estar a to amb l'evolució de les icones d'aquest moviment.

L'agost del 2011 va enviar als seus 15 milions de seguidors que tenia per a aquest llavors a Twitter, una cita sobre la creativitat del llibre "Creativity" 158 de Osho, 159 el que va portar als periodistes, el 28 d'octubre del mateix any, en en arribar a l'Índia per a la inauguració d'un gran esdeveniment automobilístic de Fórmula 1,160 a preguntar sobre la seva connexió amb el filòsof indi, a la qual cosa Gaga va dir sentir-se influïda per la seva obra, i va afirmar que per a ella la "major forma de rebel·lió és la creativitat ":" La igualtat-va concloure-és una de les coses més importants de la meva vida ".161

Discografia[modifica | modifica el codi]

Gires[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Birchmeier, Jason. «Biography» (en anglès). Allmusic. [Consulta: 13-1-2009].
  2. «Discography - Lady Gaga» (en anglès). Billboard. Billboard.com. Arxivat de l'original el 2008-11-20. [Consulta: 20-2-2009].
  3. «Public Catalog» (en anglès). US Copyright Office. [Consulta: 26/7/2010].
  4. 4,0 4,1 «Lady Gaga – The Fame – Music Charts» (en anglès). αCharts.us. [Consulta: 02 maig 2010].
  5. Williams, John. «Lady Gaga's 'Fame' rises to No. 1» (en anglès). Jam!. Canadian Online Explorer. [Consulta: 02 maig 2010].
  6. Reporter, MC. «Lady Gaga an der Spitze der Album-Charts» (en alemany). Media Control Charts. [Consulta: 02 maig 2010].
  7. «Artists of the Decade: Lady Gaga» (en anglès). Billboard. Nielsen Business Media, Inc, 21-12-2009. [Consulta: 21-05-2010].
  8. Douglas, Joanna. «Is Lady Gaga about to fall?» (en anglès). Yahoo!, 23-06-2010 [Consulta: 29 juny 2010].
  9. Pomerantz, Dorothy; Rose, Lacey. «The World's Most Powerful Celebrities» (en anglès). Forbes. [Consulta: 29-06-2010].
  10. Pomerantz, Dorothy; Rose, Lacey. «The Celebrity 100: #4 Lady Gaga» (en anglès). Forbes. [Consulta: 29-06-2010].
  11. Warrington, Ruby. «Lady Gaga: ready for her close-up» (en anglès). The Sunday Times. News International [London], 22-02-2009 [Consulta: 22 febrer 2009].
  12. Severt, Holand. «Pop Star Lady Gaga Has Roots in Ohio Valley» (en anglès). The Intelligencer & Wheeling News Register. Ogden Newspapers, 06-12-2008 [Consulta: 22 desembre 2009].
  13. 13,0 13,1 13,2 «Biography of Lady Gaga» (en anglès). LadyGaga.com. [Consulta: 09-01-2009].
  14. 14,0 14,1 14,2 Hattie, Collins. «Lady GaGa: the future of pop?». The Sunday Times. News International [London], 14-12-2008 [Consulta: 6 desembre 2009].
  15. Sturges, Fiona. «Lady Gaga: How the world went crazy for the new queen of pop». The Independent. Independent News & Media [London], 16-05-2009 [Consulta: 26 maig 2009].
  16. Bream, Jon. «Don't Gag on Gaga» (en anglès). Star Tribune. The Star Tribune Company, 21-03-2009 [Consulta: 23 gener 2010].
  17. Poppell, Seth. «Lady Gaga was surprisingly normal» (en anglès). In Touch Weekly. Bauer Media Group, 22-12-2009 [Consulta: 23 gener 2010].
  18. Callahan, Maureen; Stewart, Sara. «Who's that lady?» (en anglès). New York Post. News Corporation, 22-01-2010 [Consulta: 26 març 2010].
  19. Zee, Joe. «Lady Gaga – An Exclusive Interview with ELLE's January Cover Girl». Elle, 01-12-2009 [Consulta: 5 maig 2010].
  20. Florino, Rick. «Interview: Lady GaGa» (en anglès). Artistdirect. Artistdirect, Inc., 30-01-2009. [Consulta: 18-02-2009].
  21. Harris, Chris. «Lady GaGa Brings Her Artistic Vision Of Pop Music To New Album» (en anglès). MTV. MTV Networks, 09-06-2008 [Consulta: 7 maig 2009].
  22. 22,0 22,1 Grigoriadis, Vanessa. «Growing Up Gaga» (en anglès). New York. New York Media Holdings, 28-03-2010, p. 7 [Consulta: 29 març 2010].
  23. 23,0 23,1 Herbert, Emilia. «Interview With RedOne» (en anglès). HitQuarters, 23-03-2009. [Consulta: 19-12-2009].
  24. 24,0 24,1 Reporter, Staff. «Lady GaGa Profile» (en anglès). Contactmusic.com. [Consulta: 20-02-2009].
  25. Musto, Michael. «Lady Gaga Did a Children's Book In 2007!» (en anglès). The Village Voice, 19-01-2010 [Consulta: 19 gener 2010].
  26. 26,0 26,1 Rose, Lisa. «Lady Gaga's outrageous persona born in Parsippany, New Jersey». The Star-Ledger. Advance Publications, 2010-01-21 [Consulta: 2010–01–23].
  27. Cassis, Christine. «2009: Keep your ears open to this music» (en anglès). Blast. Gannett Company, 02-01-2009 [Consulta: 3 febrer 2009].
  28. 28,0 28,1 Hobart, Erika. «Lady GaGa: Some Like it Pop» (en anglès). Seattle Weekly. Village Voice Media, 18-11-2008 [Consulta: 10 gener 2009].
  29. Lee, Ann. «Just Who Is Lady GaGa?» (en anglès). Metro. Associated Newspapers, 06-01-2009 [Consulta: 26 febrer 2009].
  30. Reporter, BMI. «Lady Gaga» (en anglès). Broadcast Music Incorporated, 09-07-2007. [Consulta: 26-02-2009].
  31. Martin, Charlotte. «GaGa: On stripping, drugs and No 1s» (en anglès). The Sun. News International, 21-03-2009 [Consulta: 26 febrer 2009].
  32. D'Souza, Nandini. «Going Ga-Ga for Lady Gaga» (en anglès). W Magazine. Condé Nast Publications, 18-10-2007 [Consulta: 3 gener 2009].
  33. Thrills, Adrian. «Why the world is going gaga for electro-pop diva Stefani» (en anglès). Daily Mail. Associated Newspapers, 09-01-2009 [Consulta: 12 gener 2009].
  34. 34,0 34,1 Haus of GaGa. Transmission Gaga-vision: Episode 26. Lady Gaga Official website. Consultat el 17-12-2009.
  35. Mitchell, Gail. «Interscope's New Imprint» (en anglès). Billboard. Nielsen Business Media, Inc, 119, 45, 10-11-2007, pàg. 14. ISSN: 0006-2510 [Consulta: 6 maig 2010].
  36. 36,0 36,1 36,2 Harding, Cortney. «Lady Gaga: The Billboard Cover Story» (en anglès). Billboard. Nielsen Business Media, Inc, 15-08-2009 [Consulta: 6 maig 2010].
  37. Cowing, Emma. «Lady GaGa: Totally Ga-Ga» (en anglès). The Scotsman. Johnston Press, 2009-01-20 [Consulta: 20 febrer 2009].
  38. http://www.mtv.com/news/articles/1675458/lady-gaga-next-album.jhtml
  39. http://www.mtv.com/news/articles/1675019/lady-gaga-next-album-tour.jhtml
  40. http://www.nme.com/news/lady-gaga/64082
  41. http://www.digitalspy.co.uk/music/news/a397438/lady-gagas-new-album-to-be-called-artpop.html
  42. http://www.digitalspy.co.uk/music/news/a395749/lady-gaga-confirms-new-album-for-2013.html
  43. http://www.marieclaire.co.uk/news/celebrity/537477/lady-gaga-lands-debut-film-role-in-robert-rodriguez-s-machete-kills.html
  44. Plantilla:Cita episodi
  45. Plantilla:Cita episodi
  46. https://twitter.com/ladygaga/status/256533045530746880
  47. http://twitter.com/ladygaga/status/260711192845246464
  48. Alison Rowley. «El nou album de Lady GaGa s'anomenarà 'ARTPOP'» (en anglès). digitalspy.co.uk, 5/8/2012. [Consulta: 5/8/2012].

Bibliografia per aprofundir[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lady Gaga Modifica l'enllaç a Wikidata
Wikiquote A Viquidites hi ha cites, dites populars i frases fetes relatives a Lady Gaga