Lamas Şu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El Lamas Şu (llatí Lamus, grec Lamos, turc Lamas, també Limonlu Çayı) és un riu de Cilícia actualment a la província de Mersin a Turquia. Baixa del Taurus oriental i desaigua a la Mediterrània. Té una llargada de 60 km. La part superior al darrere de Kizil Geçit, està deshabitada; la part inferior, més poblada, gaudeix de diverses ruïnes antigues. A la desembocadura hi ha el poble de Lamas, al lloc de l'establiment antic, la ciutat de Lamos, després d'Antioquia del Lamos (Antiochia Lamotis), que fou la capital de tota la regió, anomenada Lamotis.[1] Estrabó diu que Lamus era un poble petit que no s'havia de confondre amb la ciutat del mateix nom més a l'oest.[2] Prop de la desembocadura hi ha importants ruïnes incloent un aqüeducte que portava aigua a Ayas (Eleusa-Sebaste) a 14 km, i una fortalesa medieval dels armenis.

El riu formava la frontera entre la Cilicia Campestris i la Cilicia Trachea i després entre la Cilicia Aspera i la Cilicia pròpia. . A la seva riba bescanviaven sovint els presoners els bizantins i els musulmans; el primer intercanvi es va produir el 805 i va durar 12 dies i van ser alliberats 3700 musulmans i un nombre similars de bizantins. Un segon intercanvi es va fer el 808 i va durar 7 dies, bescanviant 2500 presoners de cada costat. El tercer fou el setembre del 845, va durar 10 dies i foren bescanviats uns 4000 presoners. El quart fou el febrer-març del 856, va durar 7 dies i va afectar més de 2000 presoners de cada bàndol. El cinquè fou l'abril-maig del 860, va durar també 7 dies i va afectar 367 musulmans i un nombre semblant de grecs. El sisè es va fer el setembre-octubre del 896, va durar 10 dies i foren bescanviats entre 2500 i 3000 presoner de cada costat. El setè es va fer el setembre del 905, va durar 4 dies i va afectar 1.155 musulmans i un nombre no assenyalat de grecs; aquest intercanvi fou conegut com a Fida al-ghadr (Rescat de la traïció) perquè els bizantins, durant les negociacions, van vulnerar els seus compromisos i es van emportar molts presoners. El vuitè es va fer el juliol del 908 i va afectar 2.842 musulmans i un nombre similar de bizantins; fou anomenat Fida Munis (Rescat del complement) perquè va complementar al del 905. El novè es va fer el setembre-octubre del 917, va durar 8 dies i va afectar 3.336 musulmans i un nombre semblant de bizantins. El desè fou el setembre-octubre de 925, va durar 19 dies, i foren alliberats 4000 persones per bàndol. L'onzè es va fer l'octubre del 938, va durar 16 dies i va afectar uns 6.300 musulmans i un nombre similar de bizantins; aquestos van conservar 800 presoners més però els van alliberar en petits grups poc després. I el dotzè es va fer l'octubre del 946 i va afectar 2.482 musulmans; els bizantins van conservar 230 musulmans com a presoners per igualar la quantitat. Hi va haver intercanvis posterior però ja no a la riba del Lamas que quedava dins el territori bizantí.[3]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Alexandre Polihistor esmentat per Esteve Bizantí, llibre de Ptolemeu, V, ch. 8, § 6; Estrabó, Geografia, 14. 5,6,7
  2. entre Gazi Paşa i Anamur
  3. per exemple el de 966 fou a Samosata

Referència[modifica | modifica el codi]

  • Enciclopèdia de l'Islam, V, 651

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Alexander A. Vasiliev, Byzance et les Arabes, Bruxel·les 1935 (volum I) i Bruxel·les 1950 (volum II).

Coord.: 36° 33′ 29″ N, 34° 14′ 50″ E / 36.55806°N,34.24722°E / 36.55806; 34.24722