Landgrave
De Viquipèdia
Landgrave (pot aparèixer també com a Landgraf) va ser un títol nobiliari usat normalment al Sacre Imperi Romà Germànic i després en els territoris derivats d'aquest, comparable al de príncep sobirà, encara que etimològicament significa comte d'un land, que té un deure feudal directament amb l'emperador. La seva jurisdicció s'expandia en ocasions a extensions considerables, sense estar subjugat a un càrrec intermedi, com el duc, bisbe o comte palatí. El landgrave exercia drets de sobirania; el seu poder de decisió era comparable al de príncep.
El terme va aparèixer per primera vegada en la Baixa Lotaringia a 1086.
La forma femenina és landgravina, el càrrec o el territori governat pel landgrave és el landgraviat.
