Landgrave

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Landgrave (pot aparèixer també com a Landgraf) va ser un títol nobiliari usat normalment al Sacre Imperi Romà Germànic i després en els territoris derivats d'aquest, comparable al de príncep sobirà, encara que etimològicament significa comte d'un land, que té un deure feudal directament amb l'emperador. La seva jurisdicció s'expandia a vegades a extensions considerables, sense estar subjugat a un càrrec intermedi, com el duc, bisbe o comte palatí. El landgrave exercia drets de sobirania; el seu poder de decisió era comparable al de príncep.

El terme va aparèixer per primera vegada en la Baixa Lotaringia a 1086.

La forma femenina és landgravina, el càrrec o el territori governat pel landgrave és el landgraviat.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]