Lanza del Vasto

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Lanza del Vasto
Naixement 29 de setembre de 1901
San Vito dei Normanni
Mort 5 de gener de 1981 (als 79 anys)
Elche de la Sierra

Lanza del Vasto, nascut Giuseppe Giovanni Luigi Enrico Lanza di Trabia, (San Vito dei Normanni, Regne d'Itàlia, el 29 de setembre de 1901 - Elche de la Sierra, província d'Albacete, Espanya, el 5 de gener de 1981). Va ser un filòsof, poeta, artista i activista de la no-violència. Va ser deixeble de Mohandas Gandhi, treballant en el diàleg intereligiós, la renovació espiritual, l'activisme ecològic i la no-violència.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Coneixent a Gandhi[modifica | modifica el codi]

El desembre de 1936, Lanza va viatjar a l'Índia, per unir-se al Moviment per la Independència de l'Índia comandat per Gandhi. Hi havia conegut a Gandhi a través de l'obra de Romain Rolland. Després de viure amb Gandhi durant 6 mesos, va emprendre el seu pelegrinatge al naixement del Ganges i després d'aquest viatge va tornar a Europa, posteriorment va escriure Pelegrinatge als orígens. El 1938 va emprendre un dels seus viatges espirituals cap a Palestina, per conèixer i visitar els Sants Llocs.

Pelegrinatge als orígens[modifica | modifica el codi]

Pelegrinatge als orígens és potser el seu llibre més important, on la paraula orígens té un doble significat: el viatge als orígens del Ganges i el descobriment d'un mateix. En ell relata el seu viatge a l'Índia i els diferents passos que dóna, fins a desposseir-se del seu home occidental. D'aquesta manera és com arriba a conèixer a l'objectiu del seu viatge, Mohandas K. Gandhi que en aquell moment participava activament com a assessor del Parlament Indi. Dels seus dies amb Gandhi es reflecteix l'estret contacte que tenien i la maduresa del projecte de Lanza del Vasto.

Comunitat de l'Arca[modifica | modifica el codi]

La fundació[modifica | modifica el codi]

Va fundar la primera Comunitat de l'Arca el 1948, trobant moltes dificultats.

El 1962, la comunitat es va instal·lar a l'Alt Llenguadoc, a La Borie Noble, a prop de Lodeva, un camp en guaret, amb tres llogarets (La Borie, Nogaret i La Fleyssière) reconstruint-los gradualment. Amb Chanterelle Gébellin, la seva dona, cantant i músic, va llançar una cançoner i va gravar diversos discos.

Valors[modifica | modifica el codi]

"L'ordre laboriós de l'Arca" es defineix com una reunió d'homes i dones, impulsada per una voluntat comuna d'acceptar la pràctica del treball i el principi de la no-violència.

Aquest "treball pràctic" es caracteritza pel respecte a un ritme de vida, especialment il·lustrat per l'elecció de la tracció animal en les comunitats en la pràctica de l'agricultura. Col·loquen de ple grat la seva confiança en Déu i decideixen transformar l'home per l'exemple. L'acceptació dels vots i una vida marcada per celebracions, pregàries i dejuni, són importants.

Després de la mort del fundador, el seu amic Peter Parodi el relleva en la comunitat.

La lluita no violenta[modifica | modifica el codi]

Jean-Marie Muller, Lanza del Vasto i Jacques Pâris de Bollardière (dreta) a l'altiplà del Larzac.

El 1957, la guerra d'Algèria fa estralls, Lanza i altres personalitats (General Bollardiére, François Mauriac, Robert Barrat, etc.) inicien un moviment de protesta contra la tortura. Fa un dejuni de 21 dies.

El 1958, Lanza es van manifestar contra la planta nuclear de Marcoule que produeix el plutoni per la bomba atòmica.

El 1963, dejuna 40 dies a Roma durant el Concili Vaticà II per demanar al Papa que prengui una posició contra la guerra en general.

El 1972, dóna suport als agricultors de Larzac contra l'ampliació del campament militar amb un dejuni de 15 dies. El 1974, una comunitat ocupa i s'instal·la en una finca adquirida per l'exèrcit en l'altiplà del Larzac.

El 1976, va participar en manifestacions contra el reactor nuclear Creys-Malville.

Igual que Mohandas Gandhi, Lanza del Vasto amplià als animals el concepte de la no-violència i de respecte a la vida. Un dia, algú va aixafar una aranya davant d'ell, Lanza del Vasto va reaccionar immediatament, dient: "Ara que tu has privat al món d'aquesta vida, fes doncs, l'aranya!". Com Gandhi, era un vegetarià convençut.

Relació amb Catalunya[modifica | modifica el codi]

Els anys 1958-59 ocorregué la primera relació amb el grup de L'Arca de Lanza del Vasto a través de membres de la revista barcelonina "El Ciervo". Durant els anys seixanta la relació amb Lanza del Vasto originà els primers grups catalans, promoguts sobretot per Lluís Senollosa i Jordi Maluquer, així com la formació de l'Equip Objecció de Consciència, integrat a Pax Christi.[1] També influí en Lluís Maria Xirinachs.[2]

Idees[modifica | modifica el codi]

A través de la seva comunitat, va fer campanya pel retorn a l'espiritualitat, la vida senzilla, i la no-violència. Les seves idees tenen una base cristiana, però també va donar la benvinguda a les seves comunitats persones d'altres creences religioses, o sense cap.

Crítica[modifica | modifica el codi]

La crítica de Lanza del Vasto posa èmfasi en el paper relativament tradicional de la dona dins la seva comunitat, i va declarar la seva oposició a l'homosexualitat.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Vida interior i no-violència, Abadia de Montserrat, 1992.
  • Pelegrinatge als orígens, Sagarmata, 2006.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «enciclopèdia.cat: no-violència». Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Baldó, Àngels. «Xirinacs, filòsof al servei del poble». Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs, 2008.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]