Laocoont

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Laocoont, segons la mitologia grega, fou un sacerdot d'Apol·lo Timbri troià, fill d'Antènor. Es casà amb Antíope, la qual li donà dos fills, Etrón i Melanto, o bé Antifos i Timbreu. Laoocont atragué la còlera d'Apol·lo en casar-se amb la seva muller davant l'estàtua consagrada, cosa que constituïa un sacrilegi. Quan els grecs van desembarcar a Troia, els troians havien lapidat el sacerdot de Posidó amb el pretext que no havia sabut obtenir, mitjançant sacrificis, la protecció d'aquest déu i tampoc havia impedit l'arribada de les tropes enemigues.

Quan els grecs deixaren el cavall de fusta a les portes de la ciutat, Laocoont se'n malfià i mirà de convèncer els seus conciutadans que no l'acceptessin com a obsequi, però aquests no li'n van fer cas. En el moment que els grecs van simular el reembarcament, deixant un cavall a la platja, els troians encarregaren a Laocoont que oferís un sacrifici a Posidó amb el prec que fes caure grans tempestes a la ruta de les naus enemigues.

Laocoont i els seus fills, el Greco (1604-1614)

Quan Laocoont es disposava a oficiar el sacrifici a Posidó en plena platja immolant al déu un brau, dues serps gegants van sortir de la mar i es van enroscar en els seus dos fills. Laocoont va córrer a auxiliar-los, però tots tres van morir escanyats pels monstres, els quals van anar després a trobar-se al peu de l'estàtua d'Atenea, al temple de la ciutadella. Davant aquest prodigi, els troians van recordar que Laocoont s'havia oposat a la proposta d'introduir a la ciutat el cavall abandonat pels grecs, havia aconsellat de cremar-lo i fins i tot havia revelat que era buit. Van creure que la mort de Laocoont era un càstig per aquest acte sacríleg, quan, en realitat, encara que ells no podien saber-ho, Apol·lo venjava un sacrilegi anterior: la profanació del seu temple.

Ja no es va dubtar en consagrar el cavall a la divinitat, i això -com se sap- va originar la ruïna de la ciutat. Els troians ho interpretaren com un càstig dels déus per haver-se oposat a una oferta de pau, però generalment se suposa que les serps van ser enviades per Atena, que desitjava la caiguda de la ciutat.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana, plana 132. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Laocoont Modifica l'enllaç a Wikidata