Laodicea del Licos

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Laodicea del Licos (Laodiceia ad Lycum, Λαοδίκεια πρὸς τῷ Λ?κῶ, també Laodicea de Frígia Λαοδίκεια ἡ ἐν Φρυγία) fou una ciutat de Frígia occidental prop del riu Licos (turc Çürük Su) afluent del Gran Meandre, a un turó entre dues valls (dels rius Asopus i Caprus, afluents del Licos). Era pocs km a l'oest de Colosses i 10 km a l'oest de Hieràpolis. La ciutat fou fundada sota el nom de Diòspolis i després es va dir Rhoas, fins que sota Antíoc II Theós (261 aC-246 aC) va prendre el nom de Laodicea en honor de la seva dona Laodice, i el rei la va dotar amb nous edificis però segurament dins de la ciutat ja existent. Les seves ruïnes es troben al lloc d'Eskihisar (en turc vol dir Vella Fortelesa), un barri de Denizli en direcció al poble de Goncali, a uns 6 km del centre de la ciutat; destaquen un aqüeducte, un estadi, restes de temples, columnes i estàtues.

Història[modifica | modifica el codi]

Vers el 546 aC la regió fou conquerida pel rei persa Cir II i va esdevenir part d'una satrapia persa. Vers el 360 aC aquesta regió va passar temporalment sota control del sàtrapa de Cària, Mausol, aliat a altres sàtrapes revoltats contra els perses. El 334 aC fou conquerida per Alexandre el Gran. Fou fundada probablement per Seleuc I Nicàtor amb el nom de Diospolis, nom que va canviar una anys després per Rhoas. Antíoc II Theós (261 aC-246 aC) li va donar el nom de Laodicea en honor de la seva dona Laodice.

El 188 aC va passar a poder del regne de Pèrgam que el 133 aC fou llegat als romans. La vila no tenia prou aigua i havia estat afectada per alguns terratrèmols però va tenir una extraordinària prosperitat i va arribar a certa importància ja sota domini romà; llavors fou afectada per les lluites amb Mitridates VI Eupator, però es va recuperar després i durant l'imperi, tot i un terratrèmol en temps de Tiberi que la va destruir totalment, va esdevenir una ciutat important, una de les més prosperes de l'Àsia Menor, destacant especialment el comerç de la fusta. Els escèptics Antiochus i Theiodas, successors d'Aenesidemus, foren naturals de Laodicea, que també va tenir una important escola de metges. Fou capital d'un convent jurídic. Una part important de la seva població eren jueus, especialment després de l'any 70, i per això el cristianisme i va arrelar aviat si bé es considerava als cristians locals poc compromesos. Al segle III fou seu d'un bisbat; és una de les set esglésies d'Àsia citades per l'Apocalipsi. El 364 es va fer un concili a la ciutat. Laodicea va seguir prosperant a costa de la seva veïna Colosses fins al 494 quan fou destruïda per un terratrèmol que la va destruir i la seva recuperació fou lenta sense retornar mai a ser la que havia estat

Després de la batalla de Manazkert del 1071 grups turcmans es van instal·lar a la zona; els conflictes amb els grecs no van permetre el creixement de la ciutat. El 1077 Laodicea fou ocupada pels turcmans que la van anomenar Ladik, però el 1097 fou recuperada pels bizantins. El 1102 el sultà seljúcida de Rum Kilidj Arslan I la va ocupar altre cop però els grecs la van tornar a recuperar el 1119. Els croats van passar per la ciutat el 1148 per primera vegada; Joan II Comnè (118-1143) la va fortificar. El 1156 la població s'havia dispersat pels camps veïns i els bizantins la van abandonar i només va sobreviure perquè Manel I Comnè (1143-1180) la va reconstruir en un lloc més fàcil de defensar als contraforts del Baba Dagh, protegida per alguns castells. Frederic Barba-roja va passar per la ciutat amb els seus croats altre cop el 1190. El 1207 fou conquerida finalment pels seljúcides que van fundar una nova Ladik a poca distància, abandonant el vell emplaçament. La datació de la ciutat de Deñizli és del segon terç del segle XIII. Fins al segle XIV va portar el nom de Ladik i hauria estat la capital d'un beylik governat per una nissaga emparentada als Germiyanoğlu. El nom Ladik apareix a les monedes almenys fins al 1360, però es va seguir esmentant com alternatiu de Deñizli fins al segle XVII.

Vegeu també: Beylik de Ladik

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Coord.: 37° 50′ 09″ N, 29° 06′ 27″ E / 37.83583°N,29.10750°E / 37.83583; 29.10750

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Laodicea del Licos Modifica l'enllaç a Wikidata