Laothoe populi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuLaothoe populi Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Hoste
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreLepidoptera
FamíliaSphingidae
GènereLaothoe
EspècieLaothoe populi Modifica el valor a Wikidata
(Linnaeus, 1758)
Nomenclatura
Epònimpollancre Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
  • Sphinx populi Linnaeus, 1758
  • Sphinx tremulae Borkh., 1793
  • Merinthus palustris Holle, 1865
  • Smerinthus borkhauseni Bartel, 1900
  • Smerinthus roseotincta Reuter, 1893
  • Amorpha populi angustata Closs, 1916
  • Amorpha populi depupillatus Silbernagel, 1943
  • Amorpha populi flavomaculata Mezger, 1928
  • Amorpha populi lappona Rangnow, 1935
  • Amorpha populi pallida Tutt, 1902
  • Amorpha populi philiponi Huard, 1928
  • Amorpha populi suffusa Tutt, 1902
  • Laothoe populi albida Cockayne, 1953
  • Laothoe populi basilutescens Cockayne, 1953
  • Laothoe populi bicolor Lempke, 1959
  • Laothoe populi minor Vilarrubia, 1973
  • Laothoe populi moesta Cockayne, 1953
  • Laothoe populi pallida Newnham, 1900
  • Merinthus populi salicis Holle, 1865
  • Smerinthus populi cinerea-diluta Gillmer, 1904
  • Smerinthus populi decorata Schultz, 1903
  • Smerinthus populi ferruginea-fasciata Gillmer, 1904
  • Smerinthus populi ferruginea Gillmer, 1904
  • Smerinthus populi fuchsi Bartel, 1900
  • Smerinthus populi grisea-diluta Gillmer, 1904
  • Smerinthus populi grisea Gillmer, 1904
  • Smerinthus populi pallida-fasciata Gillmer, 1904
  • Smerinthus populi rectilineata Klemensiewicz, 1912
  • Smerinthus populi rufa-diluta Gillmer, 1904
  • Smerinthus populi rufa Gillmer, 1904
  • Smerinthus populi rufescens de Selys-Longschamps, 1857
  • Smerinthus populi rufescens Fuchs, 1889
  • Smerinthus populi subflava Gillmer, 1904
  • Smerinthus populi violacea Newnham, 1900

El borinot del pollancre (Laothoe populi) és un lepidòpter heteròcer glossat de la família Sphingidae.

Distribució[modifica]

Es distribueix per la regió paleàrtica occidental (incloent tota Europa) i central fins al Turquestan eruo-siberià. A la península Ibèrica és absent a gran part de la zona meridional. Hi ha dues subespècies:

Descripció[modifica]

Imago[modifica]

Envergadura alar d'entre 70 i 100 mm. Cap, tòrax i abdomen de color marró clar. Ales anteriors amb diferents tonalitats marrons formant franges ondulades fosques sobre fons clar; presenta una taca blanca a la cel·la. Ales posteriors dels mateixos colors excepte a la zona basal, que és vermellosa. En estat de repòs, les ales posteriors es mostren visibles sobresortint per la part superior de les anteriors. Les seves formes imiten les d'una fulla seca.

Eruga[modifica]

L'eruga pot arribar als 85 mm. Pot ser de diverses formes, generalment és verda clapada de blanc o groc, amb línies obliqües blanques o grogues i una última acabada en la cua, normalment verdosa o groga. Alguns exemplars poden tenir línies de punts rogencs. La seva forma robusta i rabassuda és un tret característic.

Hàbitat[modifica]

Preferentment llocs on creixin pollancres o salzes, com boscos de ribera o parcs. Durant el dia es manté perfectament oculta entre les herbes o als troncs dels arbres. L'eruga s'alimenta principalment de Populus i Salix; també pot acceptar Fraxinus, Quercus, Betula, Alnus, Rosa, Crataegus, Cotoneaster, Malus, Laurus i, a Espanya, també Ulmus.

Període de vol[modifica]

Generalment dues generacions entre el maig i el setembre, la primera a finals de primavera i la segona durant tot l'estiu. En regions fredes només n'hi ha una, mentre que a les més càlides pot haver-hi tres. Hibernació com a pupa en una càpsula sota terra.

Costums[modifica]

L'imago posseeix una espiritrompa atrofiada, cosa que li impedeix libar nèctar i alimentar-se. Això fa que només pugui viure uns pocs dies, temps que ha d'aprofitar per trobar parella i pondre els ous. És atacada per nombrosos parasitoides de la família Ichneumonidae, Braconidae, Eulophidae, Trichogrammatidae, Scelionidae i Tachinidae.

Bibliografia[modifica]

  • Helgard Reichholf-Riehm, 1985. Mariposas. ISBN 84-7031-555-2.
  • D.J. Carter & B. Hagreaves, 1987. Guía de Campo de las Orugas de las Mariposas y Polillas de España y de Europa. Ediciones Omega. ISBN 84-282-0798-4.
  • P.C. Rougeot & P. Viette. Guía de Campo de las Mariposas Nocturnas de Europa y Norte de África. ISBN 84-282-0567-1.

Enllaços externs[modifica]