Lap steel

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La Lap Steel Guitar , és un instrument musical amb sis cordes, per tant de la família dels cordòfons, més concretament de la família de les Steel guitars. Sol utilitzar-se en diversos tipus de música però el més usual és trobar-la en la música Hawaiana, el country, el bluegrass i la música folk americana. És un instrument que se sol tocar en afinacions obertes i amb un "tones bar".

Història[modifica | modifica el codi]

Lap steel amb dues pastilles single coin

El seu origen se sol datar en Laiem (Oahu, Hawaii) on Joseph Kekuku, cap a 1894, va innovar en les tècniques interpretatives de la música hawaiana, tocant guitarres espanyoles mitjançant la tècnica anomenada slack key.

Se sol considerar que el primer instrument electrificat, va ser la "Electric Hawaian Guitar", fabricada per Rickenbacker. Aquest model no tenia ja de la forma tradicional de la guitarra i no va tenir massa èxit, encara que amb el pas del temps i la incorporació de diferents models, a poc a poc, es va anar inserint en les produccions dels dècada del 1920 i 1930, fins a arribar a l'apoteosi als dècada del 1940 i 1950. Sens dubte l'èxit li va venir de la mà de les grans marques que aviat van incorporar el Lap Steel a la seva línia de productes, com Martin (1922), Gibson (1935) i, fins i tot, el grandíssim Leo Fender i el seu soci Clayton Orr Kauffman, van començar a fabricar Lap Steels sota la marca "K i F Manufacturing Corp", el 1945.

La seva gran popularitat va baixar, dràsticament, amb l'arribada del Rock and Roll, i amb el desenvolupament de models més avançats de la mateixa família, com la Table steel guitar i sobretot, la Pedal steel guitar. Però al llarg de la història sempre hi ha hagut guitarristes de rock que han tornat a introduir en les seves produccions el Lap Steel, com Jimmy Page (Led Zeppelin). Les grans marques van començar a deixar de fabricar Lap steels a partir de finals dels 60: Gibson el 1967, Supro i National en els dècada del 1970. En l'actualitat algunes marques com Gretsch i Fender han tornat a inserir en els seus catàlegs Lap steels.

Construcció[modifica | modifica el codi]

Sol tenir forma rectangular i, encara que n'hi ha amb suport per subjectar-la, normalment es toca sobre els genolls. Algunes tenen caixa de ressonància, però el més habitual és que no la tingui, de manera que s'amplifica amb una pastilla normalment de bobinatge simple (single coil), pel so brillant i net, al mateix temps que la seva facilitat per cruixir i donar-li un so més "estil Nashville". Encara que també trobem models amb pastilles com P90 i Humbuckers.

Té les mateixes parts que una guitarra elèctrica, però disposades en un llistó de diversos materials. Tenint en compte com es toca, els trasts són un mer senyal al pal que indica la posició en què un es troba i la nota que s'està executant. Els materials amb què ha estat construït al llarg de la història són molt diversos: Des del primer Lap Steel electrificat construït en alumini i fabricat per Rickenbacker, passant pels models de Martin de 1922 construïts en fusta de Koa ( acàcia autòctona de Hawaii). Alguns models van evolucionar incorporant un major nombre de cordes i més diapasons augmentant la riquesa tonal d'aquest instrument.

Afinacions[modifica | modifica el codi]

A diferència d'altres instruments en què se sol tenir una afinació fixa l'afinació d'un Lap steel, com la de molts altres instruments depèn de nombrosos factors, ja sigui el gust de l'intèrpret o el tipus de música que es vagi a interpretar.

  • Afinacions hawaianes: Sens dubte la tècnica slack key és la que més afinacions aporta, doncs en els seus començaments cada família utilitzava una afinació diferent i era guardada com un secret familiar.[1] Alguns exemples d'aquestes afinacions són: "Taropatch" (RE- SOL-RE-SOL-SI-RE), "Do Wahine" (DO-SOL-RE-SOL-SI-MI) i "Sol6" (SOL-SI-MI-SOL-SI-RE)
  • Afinacions obertes: són molt utilitzades en la música blues, en tocar totes les cordes a l'aire es crea un acord major. Ex: Sol obert (Open G) és molt utilitzada en el Blues (RE-SOL-RE-SOL-SI-RE) Re obert (Open D), també molt utilitzada en el blues (RE-LA-RE-FA #- LA-RE), La obert (Open A) (MI-LA-MI-LA-DO #-MI), El meu obert (Open E) (MI-SI-MI-SOL #-SI-MI)
  • En el cas del Country i el Bluegrass a part d'utilitzar algunes de les afinacions ja mostrades, existeixen variacions sobre elles com "G High Bass" (SOL-SI-RE-SOL-SI-RE) o "High A" (AC #-EAC #-E)

Tècnica[modifica | modifica el codi]

La tècnica varia molt depenent de l'artista, ja que gairebé tots els intèrprets són autodidactes i segueixen el seu instint però, com a regla general, les tècnica dels intèrprets s'assemblen bastant a l'original Slack key.

La Lap steel es toca movent al llarg de les cordes un "tones bar" (peça de metall) i pessigant les cordes amb l'altra mà a la que normalment s'ha disposat una sèrie de pues, una per cada dit, denominades "thumbpick "al polze, i" fingerpicks "en els dits índex, mig i anular. D'aquesta manera es creen diferents slides i es crea el so inconfusible de la família de les Steel guitars. D'aquesta tècnica, prové la tècnica anomenada fingerpicking.[2]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Lefebvre, Cyril: Petit historique de la guitare slack key aux Hawai'i , booklet en Hawaiian slack key guitar màsters , Bluetone-MSI RTCD 07/98, 1998, pàg.4
  2. Winston, George: A Brief History of Hawaiian Slack Key Guitar . Vegeu Paniolo guitars

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lap steel