Larissa Lazútina

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Larisa Lazutina)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Medaller
Esquí de fons
Jocs Olímpics
Competint per Equip Unificat Equip Unificat
Or Albertville 1992 relleus 4x5 km.
Competint per Rússia Rússia
Or Lillehammer 1994 relleus 4x5 km.
Or Nagano 1998 5 km.
Or Nagano 1998 persecució 5/10 km.
Or Nagano 1998 relleus 4x5 km.
Plata Nagano 1998 relleus 15 km.
Bronze Nagano 1998 30 km.
Campionat del Món
Competint per Unió Soviètica Unió Soviètica
Or Oberstdorf 1987 relleus 4x5 km.
Bronze Oberstdorf 1987 20 km.
Competint per Rússia Rússia
Or Falun 1993 5 km.
Or Falun 1993 relleus 4x5 km.
Plata Falun 1993 persecució 5/10 km.
Or Thunder Bay 1995 5 km.
Or Thunder Bay 1995 persecució 5/10 km.
Or Thunder Bay 1995 15 km.
Or Thunder Bay 1995 relleus 4x5 km.
Or Trondheim 1997 relleus 4x5 km.
Or Ramsau 1999 30 km.
Or Ramsau 1999 relleus 4x5 km.
Or Lahti 2001 relleus 4x5 km.
Bronze Lahti 2001 10 km.

Larissa Lazútina (en rus: Лариса Лазутина), de naixement Larisa Ptítsina, (Kóndopoga, Unió Soviètica 1965) és una esquiadora de fons russa, ja retirada, que destacà a la dècada del 1990.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer l'1 de juny de 1965 a la ciutat de Kóndopoga, població situada a la República de Carèlia, que en aquells moments formava part de la Unió Soviètica i que avui en dia forma part de la Federació Russa. Està casada amb el també esquiador de fons Guennadi Lazutin.

El 1998 fou guardonada pel president Borís Ieltsin amb el títol d'Heroïna de la Federació Russa.[1]

Carrera esportiva[modifica | modifica el codi]

En els Jocs Olímpics d'hivern de 1992 realitzats a Albertville (França), i en representació de l'Equip Unificat, aconseguí guanyar la medalla d'or en la prova dels relleus 4x5 km., finalitzant així mateix cinquena en els 30 knm., setena en els 5 km. i vuitena en la persecució 5/10 quilòmetres. En els Jocs Olímpics d'hivern de 1994 realitzats a Lillehammer (Noruega), i sota representació russa, aconseguí revalidar el títol de relleus 4x5 km., finalitzant quarta en la persecució 5/10 km., cinquena en els 15 km. i sisena en els 5 quilòmetres. En els Jocs Olímpics d'hivern de 1998 realitzats a Nagano (Japó), i amb trenta-dos anys, aconseguí guanyar cinc medalles olímpiques: la medalla d'or en les proves de 5 km., pesecució 5/10 km. i relleus 4x5 km., la medalla de plata en els 15 km. i la medalla de bronze en els 30 quilòmetres.

En els Jocs Olímpics d'hivern de 2002 realitzats a Salt Lake City (Estats Units) aconseguí guanyar la medalla d'or en la prova de 10 km. i 30 km. així com la medalla de plata en els 15 km. estil lliure, si bé posteriorment fou desqualificada d'aquestes medalles per donar positiu per dopatge (juntament amb la russa Olga Danílova i l'espanyol Johann Mühlegg) per ús de darbepoetina, una substància que fa incrementar la presència de globuls vermells a la sang. Estudis posteriors determinaresn que el test per dopatge foren falsos o modificats,[2] si bé el Comitè Olímpic Internacional (COI) no retornà les medalles retirades i fou sancionada amb dos anys d'inhabilitació.

Al llarg de la seva carrera aconseguí guanyar catorze medalles en el Campionat del Món d'esquí nòrdic, entre elles onze medalles d'or (5 km: 1993, 1995; persecució 5/10 km.: 1995; 15 km.: 1995; 30 km.: 1999 i relleus 4x5 km.: 1987, 1993, 1995, 1997, 1999 i 2001).

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]