Larry Evans

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Larry Evans
Naixement Larry Melvyn Evans
22 de març de 1932
Nova York
Defunció 15 de novembre de 2010 (als 78 anys)
Reno, Nevada
Nacionalitat Estats Units Estats Units
Títol Gran Mestre (1957)
5 cops Campió dels Estats Units

Larry Melvyn Evans (23 de març de 1932 - 15 de novembre de 2010), fou un jugador i periodista d’escacs estatunidenc, que ostentà el títol de Gran Mestre des de 1957. Anteriorment havia obtingut el títol de Mestre Internacional de la FIDE, el 1952,[1] i el 1956 el Departament d'Estat dels Estats Units l'havia nomenat "ambaixador dels escacs".

Va guanyar cinc cops el Campionat dels EUA, i quatre cops el Campionat Obert dels EUA.[1] Va mantenir durant molts anys una columna d'escacs sindicada per molts diaris estatunidencs, de gran acceptació, i va escriure o coescriure més de vint llibres d'escacs.

Va morir a l'hospital Washoe de Reno, Nevada, a causa de complicacions sorgides després d'una operació de vesícula.[2]

L'octubre de 1968 va aconseguir el seu Elo més alt, amb 2631 punts a la classificació de la federació dels Estats Units.


Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

Biografia i resultats destacats en competició[modifica | modifica el codi]

Els primers anys[modifica | modifica el codi]

Evans va néixer a Manhattan i va aprendre molt sobre els escacs jugant partides a deu cèntims l'hora al carrer 42 de Nova York. Aviat va esdevenir una jove estrella emergent. Als 14 anys, va empatar per la 4a-5a plaça en el campionat del Marshall Chess Club. L'any següent el va guanyar en solitari, sent el campió del Marshall més jove fins ara. També va acabar empatat en la segona posició del Campionat juvenil dels Estats Units, cosa que el va portar a aparèixer en el número de setembre de 1947 de Chess Review. Als 16 anys, va participar en l'edició de 1948 del Campionat absolut dels EUA, per primer cop, i hi empatà a la vuitena plaça amb 11½–7½.[3] El 1949, Evans va empatar amb Arthur Bisguier pel primer lloc en el Campionat juvenil dels Estats Units. Als 18 anys havia guanyat el campionat de l'Estat de Nova York (el 1948)[4] així com una medalla d'or a l'Olimpíada d'escacs de Dubrovnik 1950. En aquesta Olimpíada, la seva puntuació del 90% (vuit victòries i dues taules) al sisè tauler, li va permetre empatar amb el iugoslau Rabar pel millor resultat de tots els participants de l'esdeveniment.[5]

Campió dels Estats Units[modifica | modifica el codi]

El 1951, va guanyar el seu primer Campionat dels Estats Units per davant de Samuel Reshevsky (qui havia empatat als llocs tercer-quart en el Torneig-matx pel Campionat del món de 1948.[3] Evans guanyà el seu segon campionat nacional l'any següent tot guanyant un matx pel títol contra Herman Steiner.[3] Va guanyar el campionat nacional tres vegades més – els anys 1962, 1968[6] i 1980, aquest últim empatat amb Walter Browne i Larry Christiansen.[3][7][8]

Evans va realitzar bones actuacions en torneigs als Estats Units durant els anys 1960 i els anys 1970 però els seus viatges a competicions internacionals van ser infreqüents i menys satisfactoris. Va guanyar el Campionat obert d'escacs dels Estats Units els anys 1951, 1952, 1954 (empatat amb Artur Pomar però va guanyar el títol en el desempat) i empatat amb Walter Browne el 1971. A més, va guanyar el primer Torneig de Lone Pine el 1971[9] i va representar els Estats Units en set Olimpíades d'escacs en un període de vint anys, guanyant una medalla d'or i una de plata per taulers i el 1966 una medalla de plata per equips.

Els seus millors resultats fora del seu país inclouen dues victòries en el Campionat obert del Canadà el 1956 a Mont-real i el 1966 a Kingston (Ontario). Va acabar primer en el Torneig Internacional de Portimão (Portugal) el 1975[10] i empatà als llocs segon-tercer amb el Campió del món Tigran Petrosian, per darrere de Jan Hein Donner a Venècia el 1967.[11]

Malgrat aquests èxits, el seu primer i únic intent d'assalt al Campionat del món d'escacs va acabar en una decebedora 14a plaça al Torneig Interzonal d'Amsterdam de 1964.[12] Mai va tornar a entrar novament en el cicle pel campionat del món, i va concentrar els seus esforços a ajudar el seu compatriota Bobby Fischer en la seva carrera pel títol mundial. Va ser el segon entrenador de Fischer en el Torneig de Candidats que el va portar a disputar el Campionat del món de 1972 contra Borís Spasski, tot i que no en el matx final pel títol, després d'una desavinença amb Fischer.

Participació en olimpíades d'escacs[modifica | modifica el codi]

Va participar, representant els Estats Units, en vuit Olimpíades d'escacs en un període de vint-i-sis anys, tot guanyant una medalla d'or (1950), una d'argent (1958), i una de bronze (1976) pel seu joc, i participant a més a més en les medalles per equips d'or (1976) i plata (1966).[5][13][14]

Periodista d’escacs[modifica | modifica el codi]

Evans sempre s'havia interessat a escriure sobre escacs, a banda de jugar-hi, i abans dels 18 ja havia publicat Les millors partides de David Bronstein, 1944-1949 i el Torneig Internacional de Viena, 1922. Al llarg de la seva carrera ha escrit més de cinquanta llibres d’escacs. El 1958 la seva obra Noves idees en escacs va ser molt influent en els escaquistes dels anys 1950 i els anys 1960 i ha sigut un venedor consistent al llarg dels anys. Va escriure o coescriure 20 llibres sobre escacs.[15]

Altres llibres ben rebuts pel públic foren Partides brillants modernes (1970), Quin és el millor moviment (1973) i Test de coeficient intel·lectual escaquístic (2001). Va revisar la 10a edició de Modern Chess Openings (1965), amb l’editor Walter Korn. També va fer una significativa contribució al llibre My 60 Memorable Games de Bobby Fischer (1969), escrivint les introduccions a cadascuna de les 60 partides[16] i esperonant en Fischer per publicar-les, tot i que aquest no n'estava massa convençut.[17]

Durant els anys 1960 Evans va desenvolupar una molt satisfactòria carrera com a periodista escaquístic i va ajudar a fundar l'American Chess Quarterly, una revista que es va publicar entre 1961-65. Va ser editor de Chess Digest durant els anys 1960 i els anys 1970 i continuà fins al final de la seva vida escrivint regularment per Chess Life, la publicació oficial de la Federació d'Escacs dels Estats Units i per Chess Life Online. La seva columna, en què responia preguntes populars, fou llegida per més de 250.000 seguidors cada mes durant trenta anys, però va ser eliminada el 2006 com a part d'un nou gir editorial de la revista. La seva columna setmanal, Evans en Escacs, va aparèixer en més de 50 diaris diferents als Estats Units. També escrivia una columna per al World Chess Network.

Evans també va comentar alguns dels més importants matxs d'escacs per a la revista Time i per a ABC's Wide World of Sports, inclòs el matx de 1972 entre Fischer i Spasski, el Campionat del món de la PCA de 1993 entre Garri Kaspàrov i Nigel Short i el matx pel Campionat del món de 2000 (Braingames) entre Vladímir Kràmnik i Garri Kaspàrov.

Evans també va produir una gran quantitat de material tutorial per la sèrie de jocs d'ordinador Chessmaster, especialment problement sobre finals i comentaris de partides classiques. Les seves contribucions al periodisme i a la literatura escaquística li varen permetre d'obtenir diversos premis, inclòs el Chess Journalist of the Year de la USCF el 2000. El seu nom va entrar al U.S. Chess Hall of Fame el 1994.

L'historiador dels escacs Edward Winter ha criticat el treball d'Evans, indicant que fou deshonest, i amb ridículs errors;[18] de tota manera, aquestes acusacions, sovint basades en errors tipogràfics o errors irrellevants, foren denunciades per Larry Parr i d'altres.[19]

La següent partida, contra el futur Gran Mestre Abe Yanofsky, qui era conegut per haver guanyat un premi de bellesa contra Botvínnik a Groningen l'any anterior, significà la primera victòria d'Evans contra un jugador destacat:

Daniel Yanofsky – Larry Evans, 1947[20]
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 b8 c8 kd d8 e8 f8 g8 h8 Chess zver 26.png
a7 b7 pd c7 pd d7 e7 f7 pd g7 pd h7 pd
a6 b6 c6 d6 e6 pd f6 g6 h6
a5 b5 pl c5 d5 e5 f5 g5 h5 qd
a4 b4 c4 d4 e4 f4 nd g4 h4
a3 pl b3 c3 nl d3 rd e3 f3 pl g3 h3 pl
a2 b2 pl c2 ql d2 e2 f2 g2 pl h2 kl
a1 b1 c1 d1 e1 f1 g1 rl h1
Chess zhor 26.png
Yanofsky-Evans, U.S. Open 1947, defensa Alekhin B05, posició després de 25.f3


Yanofsky-Evans, U.S. Open, Corpus Christi 1947

1.e4 Cf6 2.e5 Cd5 3.d4 d6 4.Cf3 Ag4 5.h3 Axf3 6.Dxf3 dxe5 7.dxe5 e6 8.a3 Cc6 9.Ab5 Dd7 10.c4 Cde7 11.0-0 Dd4 12.Ag5 a6 13.Axe7? axb5 14.Axf8 Txf8 15.cxb5 Cxe5 16.De2 0-0-0 17.Cc3 Cg6 18.Tad1 De5 19.Dc2 Txd1 20.Txd1 Td8 21.Tc1 Cf4 22.Rh1 Dg5 23.Tg1? (23. f3) Dh5! 24.Rh2? Td3! 25.f3 (diagrama) 25...Txf3! 26.Td1? (26.Tc1 protegint la dama) 26...Cxh3!! Larry Parr va escriure, "Larry Evans recorda un torrent fent aquesta espectacular jugada que destrossa la posició. Aquesta victòria, va escriure en un recent correu electrònic, em va donar el meu primer tast de fama. Si podia guanyar aquell noi que havia guanyat en Botvínnik, potser algun dia també podria derrotar el propi Botvínnik!'". 27.gxf3 Cf2+ 28.Rg3 Dh3+! 29.Rf4 Dh2+ 30.Re3 Cg4+! 0-1 Si 31.Rd3, Ce5+ guanya la dama blanca.

Al seu llibre Modern Chess Brilliances, Evans hi inclou quatre de les seves pròpies victòries:

  • Evans vs. Berger, Amsterdam izt, 1964[21]
  • Evans vs. Blackstone, Ier American Open, 1965[22]
  • Evans vs. Zuckerman, 1967, Campionat dels Estats Units
  • Koehler vs. Evans, 1968, U.S. National Open

Llibres selectes[modifica | modifica el codi]

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Nota biogràfica de Larry Evans» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 11 d'octubre de 2011].
  2. Fallece a los 78 años Larry Evans
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 William Lombardy i David Daniels, U.S. Championship Chess, David McKay, 1975, pp. 37–39. ISBN 0-679-13042-X.
  4. «Historial de guanyadors del Campionat de l'Estat de Nova York (1878-1972)» (en anglès). The Colonel's Chess Page. [Consulta: 10 d'agost de 2013].
  5. 5,0 5,1 Árpád Főldeák, Chess Olympiads 1927–1968, Dover Publications, 1979, pp. 181, 183. ISBN 0-486-23733-8.
  6. Strawberry Open
  7. Chess Informant, Volum 30, Šahovski Informator, 1981, p. 290.
  8. Larry Christiansen, 1980 U.S. Championship, Chess Enterprises, Inc., 1980, pp. 6, 108. ISBN 0-931462-09-6.
  9. John Grefe i Dennis Waterman, The Best of Lone Pine: The Louis D. Statham Chess Tournaments 1971–1980, R.H.M. Press, 1981, pp. 38, 42. ISBN 0-89058-049-9 ISBN 4-87187-816-3.
  10. Chess Informant, Šahovski Informator, Volum 20, 1976, p. 263.
  11. Chess Informant, Šahovski Informator, Volum 4, 1968, p. 282.
  12. B.M. Kazic, International Championship Chess: A Complete Record of FIDE Events, 1974, pp. 167–68. ISBN 0-273-07078-9.
  13. R.D. Keene i D.N.L. Levy, Siegen Chess Olympiad, CHESS Ltd., 1970, p. 214.
  14. R.D. Keene and D.N.L. Levy, Haifa Chess Olympiad 1976, The Chess Player, 1977, pp. 63–78. ISBN 090604202X, ISBN 9780906042021
  15. Larry Evans, This Crazy World of Chess, Cardoza Publishing, 2007, back cover. ISBN 1-58042-218-7.
  16. Larry Evans Este loco mundo del Ajedrez (2007) Cardoza Publishing pp. 20 & pp. 29
  17. Larry Evans, This Crazy World of Chess, Cardoza Publishing, 2007, pp. 20, 29. ISBN 1-58042-218-7.
  18. Edward Winter, "The Facts About Larry Evans" (2001). Consultat el 18/gener/2009.
  19. Parr, Larry. «Not Quicker Than the Mind's Eye» (en anglès). ChessCity.com.
  20. «Partida Yanofsky-Evans, U.S. Open 1947, defensa Alekhin B05» (en anglès). chessgames.com. [Consulta: 10 d'octubre de 2011].
  21. «Partida Evans vs. Berger, 1964» (en anglès). chessgames.com. [Consulta: 10 d'octubre de 2011].
  22. «Partida Evans vs. Blackstone, 1965» (en anglès). chessgames.com. [Consulta: 10 d'octubre de 2011].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]



Títols
Precedit per:
Herman Steiner
Campió dels Estats Units
1951–1954
Succeït per:
Arthur Bisguier


Precedit per:
Bobby Fischer
Campió dels Estats Units
1961
Succeït per:
Bobby Fischer


Precedit per:
Bobby Fischer
Campió dels Estats Units
1968
Succeït per:
Samuel Reshevsky


Precedit per:
Lubomir Kavalek
Campió dels Estats Units
1980 (amb Walter Browne i Larry Christiansen)
Succeït per:
Walter Browne i Yasser Seirawan