Larves (mitologia)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a l'estadi de desenvolupament vegeu larva.

Segons la mitologia romana, les Larves foren esperits malèfics que, segons els romans, corresponien a les ànimes dels difunts que no havien rebut sepultura o que en vida havien estat malvats.

Les larves, a mig camí entre el món dels vius i el dels morts

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Larva en llatí significa "emmascarar" i això està en relació que aquests esperits s'apareixien amagant la seva autèntica forma. S'apareixien als vius sota formes temibles i espantoses, i per això calia allunyar-los per mitjà de certs ritus de purificació.[1]

Descripció[modifica | modifica el codi]

Les larves podien haver-se originat a partir de difunts que no havien tingut un enterrament apropiat, per això de vegades se'ls ha confós amb els lemures, que eren els esperits de la mort.

En la societat romana una persona havia de ser enterrada de forma adequada i respectuosa, seguint els ritus funeraris que marcava la seva religió i després de l'enterrament havien de continuar sent atesos pels vius, els familiars del difunt; si algun d'aquests elements fallava l'esperit del difunt vagava entre els viu buscant venjança i adquiria una vessant negativa. La confusió entre larves i lèmurs ve des d'antic. De fet, segons sant Agustí larves i lèmurs pertanyien a una mateixa categoria, la d'esperits malignes, i els antics romans feien servir el mateix ritual per a purificar-se dels uns i dels altres.[2]

Segons el "Diccionari de la mitologia grega i romana", les larves són ànimes de les persones que han comès delictes greus, o persones que no estan enterrats correctament. Les larves adopten la forma de bruixes o d'esquelets i són vistes per gent que té propensió a la por, malalties neurològiques i epilèpsia.[3]

Fora de la mitologia romana[modifica | modifica el codi]

La màscara blanca, relacionada amb les larves

A Venècia, es fan servir per al carnaval un tipus de màscares blanques que es diuen larva o també volto,[4][5] en relació al significat original de la paraula, màscara.

Larva es fa servir també per a definir un estat embrionari d'alguns insectes. El terme va ser induït per primera vegada per Carl von Linné per ser un estat emmascarat de la forma adulta de l'insecte. Per això en molts idiomes fan servir una paraula derivada del llatí, per ex: en alemany larve,en anglès larva, en francès larve, etc.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Jordi Parramon, pàg 134
  2. Sant Agustí. La ciutat de Déu, p. 11. 
  3. Joel Schmidt:"Dictionnaire de la Mythologie grecque et romaine", Katowice 1998, ISBN 83-7132-266-6
  4. Ignatio Toscani:"Die venezianische Gesellschaftsmaske. Ein Versuch zur Deutung ihrer Ausformung, ihrer Entstehungsgründe und ihrer Funktion". Diss. Saarbrücken 1970
  5. Vegeu l'explicació als enllaços externs

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]