Laserdisc

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Un Laserdisc (esquerra) en comparació d'un DVD (dreta)

El Laserdisc o LD va ser el primer sistema d'emmagatzematge en disc òptic comercialitzat, i va ser usat principalment per a reproduir pel·lícules. Durant el seu desenvolupament, el format va ser conegut com a Sistema de vídeo disc òptic reflexiu fins que MCA (Music Corporation of America, ara se li coneix com Universal Music Group), propietari de la patent, el va renombrar com Disc-Vision el 1969. Les vendes de reproductors i discos Laserdisc van començar a la fi de 1978.

MCA posseïa els drets sobre el catàleg de pel·lícules més gran del món, i les van distribuir sota aquest format. Pioneer Electronics, gairebé en la mateixa data, va començar a fabricar reproductors i discos imprimibles sota el nom de Laser DiscoVision.

L'any 1981, LaserDisc va ser el nom que per fi es va quedar per a aquest format. MCA també va fabricar discos per a altres companyies de cinema a part d'Universal que havia estat la seva sòcia.

El format també ha estat conegut com a LV (LaserVision, marca registrada per Philips). De vegades, els seus reproductors també són referits com VDP (Video Disc Players).

El Làser Disc respecte a altres formats[modifica | modifica el codi]

Sota el nom de Làser Disc també es coneixen tota una sèrie de variacions de formats dels anys 70-80 i primers dels 90, la majoria enregistrats en analògic, d'una qualitat una mica superior al VHS.

Com bé il·lustra la foto el Làser Disc era d'una mida semblant a l'"LP"(Long Play) de vinil, però van aparèixer formats de la mida del "Single" de vinil entre d'altres. A Catalunya no van tenir gairebé gens d'implantació. Representaven una alternativa per al lloguer, visionat i col·leccionisme cinematogràfic i corria el rumor que si van funcionar molt a Escandinavia - personalment, testifico que no els he vist a casa d'amics anglesos, alemanys o centre-europeus, tampoc n'hem parlat mai amb japonesos, australians, americans ni canadencs.

Cap a finals dels 90, amb l'aparició del DVD van passar a l'oblit.

El DVD està enregistrat completament en digital, audio, vídeo i subtítols. I basat en la forma i mida del CD però amb una capacitat per sostenir dades molt més elevada. El CD té una capacitat d'uns 700MB i el DVD uns 4,7GB (tot i que per superposició de capes + els reversibles es considerava que això es podia multiplicar per 4 o 5.

Però en lloc de seguir millorant la capacitat del DVD, ha aparegut el BD (BlueRay Disc) que té una capacitat d'uns 25GB (i 50GB en doble capa) suficient per allotjar pel·lícules, sense compressió o molt escassa, en Alta Definició (AD o HD) a 1080 P, penseu que són uns 2000x1000 punts de resolució per imatge i estem parlant de 25- 50 imatges per segon. Multipliqueu i veureu quin fluxe de dades més impressionant. Més si teniu en compte que per cada punt es fan servir 8 o 16 bits que especifiquen el color, contrast, saturació, lluminositat, etc. I tot a la velocitat de la llum.

Apèndix

Perquè pugueu comparar, us passo la resolució APROXIMADA d'altres formats anteriors:

TDT - DVD uns 720x480 punts per frame - imatge, quadre o fotograma electrònic (de vídeo) - són sinònims.

Televisió estàndard (PAL- la que teníem aquí fins fa tres anys): 575x 420 aprox (i suposo que similar a la resolució del Làser Disc i els seus germans)


VHS, Betamax, Video8, Video 2000: uns 300 x 200 punts per frame.

- Aquests tres primers formats tenien una versió d'Alta Banda ( Super VHS, Super BetaHiFi, Hi8) que els podia estirar fins a 400 x 300 aprox, però sempre en analògic, cosa que vol dir, molt de soroll inclòs en cada procés, fins i tot en la simple reproducció connectats a un TV per línia, si ho feies per RF, esgarrifeu-vos perquè doblaves[Aclariment necessari] els processos de codificació i descodificació en connectar a l'entrada d'antenna de la tele i per tant el vídeo havia de construir una mena de canal d'emissió per a passar-ho. Tot sigui dit: Aparells de gran qualitat, marcaven diferències.

(NOTA de l'autor: Sé que no és un article estrictament enciclopèdic, però he volgut ampliar una miqueta el que teníem. Si algú ho vol millorar, benvingut.)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Laserdisc Modifica l'enllaç a Wikidata