Latgalià
 |
L'article necessita algunes millores pel que fa a l'ortografia i la gramàtica. (Col·laboreu-hi!) S'hi han trobat faltes ortogràfiques, gramaticals, barbarismes o altres aspectes lingüístics incorrectes. |
 |
L'article necessita alguna millora en el contingut o l'estil. (Col·laboreu-hi!) Vegeu la pàgina de discussió |
|
|
|
|---|---|
| Altres denominacions: | Latgalès, letgalià, letgalès |
| Parlat a: | Letònia i Rússia |
| Regió: | Latgàlia, Selònia, Vidzeme, Sibèria, Bashkiriya |
| Parlants: | uns 150.000 |
| Rànquing: | No es troba entre les 100 més parlades |
| Classificació genètica: | Llengua indoeuropea |
|
|
|
| Regulat per: | No té una regulació oficial |
|
|
|
| ISO 639-3 | ltg |
 Visiteu el Portal:Llengües |
|
El latgalià és la llengua pròpia de la Latgàlia,regió de la part est de Letònia. De vegades es considera un idioma separat, mentre altres el consideren un dialecte del letò. El latgalià modern ha conservat més característiques de l’arcaic idioma latgalià que no pas els altres letons.
Taula de continguts |
Història [modifica]
L’idioma latgalià es va desenvolupar per escrit a partir del segle XVIII. El primer llibre que es coneix en latgaalià porta el títol de "Evangelia toto anno" (Evangelis per tot l’any) i és de l’any 1753. Molts dels llibres en latgalià són dels segles XVIII i XIX i escrit per jesuïtes tracten de literatura religiosa, calendaris i poesia.
La publicació de llibres en latgalià i en lituà va estar prohibida des de 1865 a 1904 en l’Imperi rus.
Després de 1904 hi va haver una represa de la llengua i aparegueren periòdics i llibres de text. Es va traduir el Nou Testament l’any 1933. Després del cop d’estat de Kārlis Ulmanis el 1934, es va treure el latgalià del curricúlum escolar. La literatura escrita en latgalià va desaparéixer entre 1959 i 1989.
Des de la restauració de la independència de Letònia hi ha hagut un renovat interès en el latgalià i s’ensenya de manera optativa a algunes universitats com a Rēzekne i es publiquen llibres en latgalià.
Estatus oficial [modifica]
Entre 1920 i 1934 el latgalià es va usar en el govern local i l’educació de Latgàlia. Actualment no es fa servir com allengua oficial enlloc de Letònia però està legalment protegit.[1] L’estat letó dóna suport a una comissió ortogràfica.
A Letònia el latgalià es considera normalment un izloksne (dialecte) i no un valoda (idioma).
Dialectes [modifica]
En té tres (Nord, centre i sud) són mutuament intercomprensibles i principalment presenten canvis en les vocals diftongs i els finals d’inflexió. El dialecte central (parlat a les localitats de Juosmuiža, Vuorkova, Vydsmuiža, Viļāni, Sakstygols, Ūzulaine, Makašāni, Drycāni, Gaigalova, Bierži, Tiļža i Nautrāni) formen la base fonètica del modern llenguatge estàndard. La literatura del segle XVIII estava més influenciada pel dialecte del sud.
Alfabet [modifica]
L’alfabet latgalià usa 35 lletres. La seva ortografia és similar a la del letó però té dues lletres addicionals: y represents i ō.
| A a [a] | Ā ā [ā] | B b [be] | C c [ce] | Č č [če] | D d [de] | E e [e] |
| Ē ē [ē] | F f [ef] | G g [ge] | Ģ ģ [ģe] | H h [he] | I i [i] | Y y [y] |
| Ī ī [ī] | J j [je] | K k [ka] | Ķ ķ [ķe] | L l [el] | Ļ ļ [eļ] | M m [em] |
| N n [en] | Ņ ņ [eņ] | O o [o] | Ō ō [ō] | P p [pe] | R r [er] | S s [es] |
| Š š [eš] | T t [te] | U u [u] | Ū ū [ū] | V v [ve] | Z z [ze] | Ž ž [že] |
Exemple de latgalià [modifica]
Tik skrytuļam ruodīs: iz vītys jis grīžās,
A brauciejam breinums, kai tuoli ceļš aizvess,
Tai vuorpsteite cīši pret sprāduoju paušās,
Jei naatteik – vacei gi dzejis gols zvaigznēs.
Pruots naguorbej ramu, juos lepneibu grūžoj,
Vys jamās pa sovam ļauds pasauli puormeit,
Bet nak jau sevkuram vīns kuorsynoj myužu
I ramaņu jumtus līk īguodu kuormim.
Na vysim tai sadar kai kuošam ar speini,
Sirds narymst i nabeidz par sātmalim tēmēt,
A pruots rauga skaitejs pa rokstaudža zeimem,
Kai riedeits, kod saulei vēļ vaiņuku jēme.
(Poema d’Armands Kūceņš)
Parenostre en latgailà:
Myusu Tāvs, kurs esi dabasūs,
slaveits lai tūp Tovs vōrds.
Lai atnōk Tova vaļsteiba.
Tova vaļa lai nūteik, kai dabasūs,
tai ari vērs zemes.
Myusu ikdīneiškū maizi dūd mums šudiņ.
Un atlaid mums myusu porōdus,
kai un mes atlaižam sovim porōdnīkim.
Un naved myusu kārdynōšonā,
bet izglōb myusus nu ļauna Amen.
Algunes frases [modifica]
| Latgalià | Letó | significat |
|---|---|---|
| Vasals! | Sveiks! | A reveure! |
| Loba dīna! | Labdien! | Bon dia! |
| Muns vuords Eugeņs. | Mans vārds ir Eugeņs. | Em dic Eugeni. |
| Šudiņ breineiga dīna! | Šodien ir brīnišķīga diena! | Avui és un dia magnífic! |
| Vīns, div, treis, niu tu breivs! | Viens, divi, trīs, nu tu esi brīvs! | Un, dos, tres, lliure! (joc de nens) |
| Asu aizjimts itamā šaļtī! | Šobrīd esmu aizņemts! | De moment estic ocupat! |
| As tevi mīļoju! | Es tevi mīlu! | T’estimo! |
| Asu nu Latgolys. | Esmu no Latgales. | Vinc de Latgàlia. |
| As īšu iz sātu. | Es iešu mājās. | Tornaré a casa. |
| Maņ pateik vuiceitīs. | Man patīk mācīties. | M’agrada aprendre. |
Referències [modifica]
Enllaços externs [modifica]
- Latvian–Latgalian Dictionary
- The Two Literary Traditions of Latvians
- Some facts about Latgalian language
- The Grammar of Latgalian Language (in Latvian, PDF document)
- "Aglyunas Zvaneņš" – a Catholic weekly (in Latgalian)
- Latgalian folk music
- Community portal latgola.lv
- Latgalian Language at Latgale Research Center
- "Forgetting Latgalian" – A Survey on Language Status
- Publishing House of Latgalian Culture Centre
