Latinus

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
"Enees a la cort del rei Latinus", pintura de Ferdinand Bol (1661 o 1663),Rijksmuseum (Amsterdam).

Segons la mitologia romana, Latinus o Llatí era rei del Latium (actual Laci) durant l'arribada d'Enees, el príncep de Troia, a Itàlia.

Latinus a l'Eneida[modifica | modifica el codi]

La tradició més coneguda el fa fill de Faune i de la nimfa Marica Laurentia, germà de Lavini i de la princesa Bona Dea, i marit d'Amata amb la què va tenir dos fills; l'hereu morí prematurament i solament li restà una única filla, Lavínia. Segons L'Eneida de Virgili,[1] Amata pressionava Latinus per casar-la amb el rei dels rútuls, anomenat Turnus, però al rei no li feia gaire gràcia. Pescenni Fest diu que Llatí era el nom amb el què vivia a la Terra el qui després fou Júpiter; després de la lluita amb Mezenti va desaparèixer per esdevenir Júpiter Latiaris, relació idèntica a la de Ròmul i Quirí.

Quan es presentà Enees als seus dominis, Latinus li donà la mà de la seva filla, provocant la guerra amb Turnus. Després de guanyar la guerra, Lavínia es casà finalment amb Enees (que fundà la ciutat de Lavinium en honor seu) i li donà un fill, Silvius, futur rei d'Alba Longa.

Amb la unió de la seva filla amb Enees, els descendents de Latinus serien Ròmul i Rem, fundadors de Roma

El seu origen en altres versions[modifica | modifica el codi]

Virgili no és l'únic que va escriure sobre aquest personatge. Segons altres versions, la majoria de caràcter hel·lenitzant, Latinus té diferents orígens:

  • Fill d'Odisseu i de la maga Circe,
  • Nét d'Odisseu, fill de Telèmac i de Circe,[2]
  • Fill de Telègon i Penèlope,[3]
  • Segons una tradició molt més antiga era germà bessó de Greco, un dels fills de Zeus i de Pandora, la primera dona.

En les llegendes lligades al culte d'Hèrcules a Itàlia, Latinus seria fill d'aquest heroi divinitzat i una dona, però la identitat d'aquesta varia segons les versions. Podria ser:

  • Palanto, una presonera hiperbòria que l'heroi havia rebut com a ostatge a canvi del seu pare. D'ella s'hauria originat el nom del turó Palatí.
  • L'esposa del rei Faune, que aquest li hauria cedit a l'heroi.
  • La filla de Faune, segons versions posteriors.

En Ab urbe condita[modifica | modifica el codi]

Latinus, dibuix de Wenceslas Hollar,(1607-1677)

Titus Livi, en la seva obra Ab urbe condita, intenta ser un historiador imparcial narrant les dues versions que havia sentit sobre la trobada entre Latinus i Enees, que havia passat després que els exiliats de Troia haguessin desembarcat al territori de Laurentum.[4] En una versió es va produir un enfrontament entre els habitants del lloc i els troians, guanyant aquests darrers, llavors el rei Latinus va fer les paus amb ells. En l'altra versió, el rei Latinus, amb els exèrcits ja desplegats, va voler conèixer qui comandava l'exèrcit adversari. En haver-li explicat qui era i la seva història, va sentir admiració per ell i va oferir la mà a Enees en senyal de pau.

A més del pacte públic, el tractat d'aliança entre Latinus i Enees, va anar acompanyat d'un pacte privat, amb el qual Latinus li concedia en matrimoni la seva filla Lavínia.[4] El matrimoni entre Enees i Lavínia va desencadenar la ràbia de Turnus, rei dels rútuls, al qui anteriorment se li havia promès matrimoni. Així va ser com Turnus va entrar en batalla contra Latinus i Enees. Els rútuls foren vençuts, però Latinus va morir.[5][6]

En Dionís d'Halicarnàs[modifica | modifica el codi]

Aquest historiador, anterior a Titus Livi, dóna una altra versió. Segons ell, el rei Latinus ja estava embolicat en una guerra contra els rútuls i, sabent de l'arribada dels troians els va demanar suport. A canvi, els troians li van demanar les terres suficients per fundar una colònia i establir-s'hi.[7]

En el relat de Dionís, el rei Latinus moria dos anys després de l'arribada d'Enees, quatre anys després de la fugida de Troia.[8]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Virgili. Eneida, p. VI-XII. 
  2. Hesíode. Teogonia, p. 1011-1016. 
  3. Hyginus. Fabulae, p. 127. 
  4. 4,0 4,1 Titus Livi. Ab Urbe Condita, p. 1,1. 
  5. Titus Livi. Ab Urbe Condita, p. 1,2. 
  6. Estrabó. Geografia, p. V, 3,2. 
  7. Dionís d'Halicarnàs. Rhōmaikē Archaiologia, p. I 57-58. 
  8. Dionís d'Halicarnàs. Rhōmaikē Archaiologia, p. I 64,1. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Latinus Modifica l'enllaç a Wikidata

Vegeu també[modifica | modifica el codi]