Laura Gallego García

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Laura Gallego García

Laura Gallego García
Naixement 11 d'octubre de 1977 (1977-10-11) (37 anys)
Quart de Poblet
Ocupació Escriptora

Laura Gallego García (Quart de Poblet,[1] 11 d'octubre de 1977) és una escriptora valenciana de literatura juvenil.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascuda a Quart de Poblet (Horta Oest), als onze anys començà a escriure amb una amiga seva la que seria la seva primera novel·la sense publicar, Zodíaccía, un mundo diferente, la qual està disponible al seu lloc web. Als 21 anys, quan estava estudiant Filologia Hispànica, va escriure la seva primera novel·la publicada, Finis Mundi (1999), amb la que obtingué el primer Premi El Vaixell de Vapor de l'editorial SM. Aquesta obra, traduïda a l'alemany, català, italià i portuguès, narra la història d'en Michael, un jove monjo cluniacenc de l'Edat mitjana, que s'embarca a una aventura junt amb el joglar Mattius i la Lucía per aconseguir els tres eixos del temps, per invocar a l'Esperit del Temps. El seu segon premi El Vaixell De Vapor el va aconseguir el 2001 amb la seva novel·la La llegenda del Rei Errant (2001).

És fundadora de la revista universitària Náyade, repartida trimestralment en la Facultat de Filologia i va ser codirectora de la mateixa des de 1997 a 2010.

L'obra amb la que obtingué major popularitat fou la trilogia Cròniques de la Torre. Arran d'aquesta trilogia va sorgir un gran interès per la seva obra, espacialment a Internet. Però tot i que la seva fama es deu principalment a les novel·les juvenils, ha publicat també obres dirigides a un públic menor, incloent-hi els prelectors (Retorn a l'Illa Blanca, El carter dels somnis o la sèrie d'Alba, entre altres). El 2004 començà la seva segona trilogia, titulada Memòries d'Idhun.

Les seves novel·les han estat traduïdes, des del castellà, a altres idiomes, com el català, anglès, francès, italià, portuguès, coreà, finès, japonès, alemany, hongarès, polonès, suec, danès, noruec i romanès.

Actualment viu a Alboraia i realitza la seva tesi doctoral sobre el llibre de cavalleria Belianís de Grècia de Jerónimo Fernández, publicat el 1579.

Característiques temàtiques i d'estil[modifica | modifica el codi]

Ha explorat gran part dels temes literaris: començà escrivint literatura històrico-fantàstica, amb la novel·la Finis Mundi; però provà també la ciència-ficció, amb Les filles de Tara; i més endavant la fantasia èpica amb Cròniques de la Torre i Memòries d'Idhun; sense oblidar tampoc la seva literatura infantil.

En la seva narrativa fantàstica, i particularment a Memòries d'Idhun, la temàtica amorosa és tant o més important que la fantàstica, fet que la diferencia netament del model de Tolkien: els personatges expressen sense parar els seus sentiments, dubtes, recels, decepcions, etc., i es guien per ells, generalment més que per altres conceptes com l'honor o el deure. Així, la reflexió sobre el propi sentiment ocupa molt espai en els diàlegs i la reproducció del pensament, fet afavorit per la decisió d'utilitzar un apassionat triangle amorós en el que Victoria se sent atreta sense remei per dos personatges oposats i incompatibles.

Obres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. En realitat nasqué de camí, a l'Hospital Militar de Manises.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]