Laura Guidiccioni

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLaura Guidiccioni
Biografia
Naixement29 octubre 1550 Modifica el valor a Wikidata
Lucca (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mortp. 1597 Modifica el valor a Wikidata (46/47 anys)
Florència (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora, poetessa Modifica el valor a Wikidata

Laura Guidiccioni (Lucca, 29 d'octubre de 1550 - Florència, p. 1597) fou una poetessa italiana.[1]

És la filla de Caterina i Niccolò de'Benedetti, una vella nissaga noble.[1] Va formar-se dins de la societat culta de la seva ciutat natal on estudia els poetes. Va esdevenir una poetessa d'infinitat de madrigals i balades. Es va casar amb el músic Orazio Lucchesini amb qui s'en va anar l'any 1588 a Florència junts amb sa mare després de la mort de son pare.[1] Es conserven dos sonets anomenats La disperazione di Fileno i Satiro al qual Emilio de' Cavalieri va posar la música.

A la cort dels Medicis va implicar-se en les activitats festiues, que en aquesta època fruïa d'un experimentalisme artístic molt inens.[1] S'hi va implicar en les conspiracions del seu marit junt amb el Cavalieri, entre altres, per incloure Lucca al ducat de Toscana. L'any 1597 van ser perdonats.[2] L'any 1600 es va representar l'oratori a Santa Maria della Varicella de Roma el poema Rappresentazione di anima et di corpo (Auto de l'ànima i el cos) amb música de Cavalieri, considerat un monument de la música italiana del segle xvi. És un primer exemple d'oratòria a on els músics es col·locaran darrere de la representació escènica que està formada per una lira doble, un clavicèmbal, un guitarró i dues flautes. Aquest Auto és un drama escènic que té molta afinitat amb l'òpera que començava a sorgir a Florència de les mans de la Camerata de’ Bardi, home preocupat per acostar el drama del cant a la poesia cantada, però les parts cantades del poema de Guidiccioni no tenen melodia com una Ària de l'òpera, la representació era més estàtica.[3]

Va morir a Florència, molt probablement l'any 1597, segons una carta d'Emilio de' Cavalieri del 29 de novembre d'aquest any.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Megale, Teresa. «Guidiccioni, Laura». A: Dizionario Biografico degli Italiani (en italià). Volume 61 ldata= 2004. 
  2. Lelj, C. «Guidiccioni, Laura». A: González Porto-Bompiani (coord.). Diccionario de autores. vol II. Barcelona: Montaner i Simón, 1963, p. 177. 
  3. Mantelli, A. «Aria del alma y el cuerpo». A: González Porto-Bompiani (coord.). Diccionario literario (en castellà). vol II. Barcelona: Montaner i Simón, 1959, p. 462. 

Enllaços externs[modifica]